Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

divendres, 16 de juny de 2017

IRATI XTREM 2017

Bona nit compis, 
I va amb doble intenció; perque es la única estona que tinc per a escriure la crónica i perque a mi personalment aquesta marxa se me va fer mes fosc que Mordor amb un eclipse de sol... 

Lo primer presentarvos a los 5 integrants del Equipo A: 
de esquerres a dretes:
1. Mingo A. Barracus, "lo forçut" 
2. Annibal Castell, "lo veterà"
3. Fénix Boveda, "lo guapet"
4. Fonoak, "lo casi vasc"
5. Fermintxu Murdoak, "lo + grillat" i es que m'he superat: després de 1.500 km d'entreno que portava des del gener i amb l'ultim més parat per culpa de un lumbago voler fer aquesta marxa es com voler fer  puenting amb fill dental.


Dedico aquesta crónica a les baixes de última hora: els compis Josep Bóveda i Carles Mariné, que a pesar de que s'havien apuntat, finalment no van poder venir, així que aquesta cronica va per vatros per a que sapigueseu el que vos heu perdut o de la que vos heu estalviat....: 128 km i 3.600 m desnivell




Preparem tot, carreguem furgo i cap a Nafarroa a on arribem després de unes 5 h de viatge a Ezcároz, poble a on mos vam instalar i que hi es a 2'5 km de Ochagavía punt de sortida de la marxa ciclista. Una vegada mos instalem, una duxeta refrescant anem a sopar per a carregar forces i a dormir que demá toca ball!

Sortim tranquils, tot lo que sabem d'aquesta marxa es que primer s'ha d'anar en calma, continuar en més calma i acabar en lo que puguis i/o te quedi, la sortida es ideal: 2 km a ritme dels "Xiquis", es a dir literalment anem al darrera dels xiquets que s'han apuntat a pedalar els 2 km que van de Ochagavia a Ezcàroz, tot un detall! després poc a poc lo grup se va estirant i ningú porta presa....que raro, tat?


Així que natros a la marxeta sin prisa pero sin pausa fem els primers ports de la ruta fins trovarmos de cop i volta en "lo Muro", que fica al perfil que son 0'5 km al 14%, pero semblava del 24% perque damunt se apelotonava gent i se feia molt complicat no caure gracies al cami de terra tallat! 

Una vegada superat el "Muro" arribem al primer avituallament que per a variar jo mai hi havía vist mai tanta gent a un 1er avituallament de una marxa...per qué será?
La veritat que desde la sortida l'ambient es totalment diferent a la resta de marxes ciclistes que jo he fet, bueno se dona un aire a les brevets i a la Luchon-Bayona, tothom se respeta i no hi ha preses ni males cares i ningú va a "cuchillo", aquí tots en cullera i sopera... 

Las vistes son espectaculars o per lo menys els primer km que encara tenim forces, els compis anem xarrant, coincidim amb uns de Morella que ja se foten de natros i en raó quan mos ven en els xalecos i els manguitos, natros vam ser massa previsors en un dia que el que menys va faltar va ser la calor.

Xarrant i pedalant arribem al km-40, a la quarta cima del día Azpegui, que tot i no arribar als 4 km i tenir "només" un 6'2 %, a mí ja se me comença a atragantar i cadascú va fent la seua marxeta, pel darrerar s'han quedat Jordi i Lluc a regar una mica el camp, pero tot i així me pasen abans de coronar i arribo l'ultim a roda de Fonoak que a pesar de portar una marxeta més se queda en mi per a fer l'ultim km.


Una vegada disfrutat lo paisatge i les vaques mos "tirem" a tumba oberta i nunca millor dit perque les baixades a la IRATI XTREM, també son EXTREMS, en aquesta agafem els 90 km/h i el pitjor es que a banda de que l'asfalt era més per a vaques que per a bicis, hi havia tant de foscó pels arbres que amb les ombres a vegades no es veia ni per a on anavem....bufff! Així que a les baixades res de descansar.

Arribem al km-50: ERROZATE, uns li dieuen "Arrasate", altres "Echanove", pero a mi no se me olvidará mai lo nom: 10 km al 12'2 %, amb rampes del 20%, aquí mos separem; per davant Mingoak, Casteloak i Bovedak, per detrás se queda Fonoak en mi fins que li convenço de que portem ritmes diferents; el pot pedalar i jo no!, els meus rinyons diuen que si les meves cames ja no volen pedalar pos tots a cagar, bueno en aquet cas a caminar! 

Després de "recuperar" una mica torno a pedalar, penso que aixó es inhumá; fa una calor insoportable, i varies vegades penso el que diria ma filla "me estic pollant", un altre ratet torno a caminar, me miro con carinyo el barranc com una posibilitat.... Al final a falta de 2 km de coronar el quart que porto davant diu que mos tallan als que anem per detrás: uffff! pos menys mal, me diu un altre company que pujava en mí; "no saps lo que mos hem estalviat"..... pues no!, no ho sabia.

Davant del quart veig a Fono que m'esperava, pero aquí els nostres camins se separaran, jo pensava que "lo estalviat" seríen només els 2 km de pujada final i que mos  tornaríem a vore al final de la baixada, pero resulta que "lo estalviat" son uns 15 km i la mitat de pujadoak, es a dir que per ho menys mínim 1h.
Després de que me van desviar al avituallament com que era lo primer tallat me vaig unflar!!! 


Arribat a aquet limit només penso en menjar, perque per a mes inri ni un gel, ni una barreta se me ha ocurrit agafar; suposo que la falta de costum de poc pedalar., així que m'agafo taronjes, platans, pansas, cucs i hasta amapolas, ja me dona tot igual, només vull recuperar tot lo posible perque començo a pensar que potser me tingui que retirar, pero a on? Si estem al mig de la nada......

Una vegada baixas ERROZATE en un descens més perillos que entretingut en la línea XTREM de la marxa, arribem al encreuament dels que han pujat abans del tall, i com no toca un altre pinyolet i tot i que m'estalviat la mitat, ja veig que el meu ritme va  desacompasat, tots els que sento per detrás m'acaben passant, pero jo en tranquilitat que hem vingut a "Xalar", jajaja! Que bueno, jo ja fa como un par de hores que nomes penso en acabar.

Després del pinyolet toca el col de IRATI (Bargagi), son uns 6 kms al 5'5% pero per a mi aixó es com pujar a Caro, no puc ni con el anima, des del inici que porto el 28 i no hi ha tu tia, a ratets fico el 25 i me sembla la canya! 

Aixó si, en lo poc que me queda de força encara puc vore les vistes espectaculars, aquí vam vore un llag molt xulo, pero de cop i volta ja començo a pensar en el LARRAU,; 13'6 km al 7'6%, i per lo que he legit als foros ja t'avisen de que encara que pujes "be" Errozate, s'ha de guardar per a Larrau. Fotre! pos si  he punxat a Errozate....a Larrau me van a recollir con granera. Aixó si, si no pots hi ha un bus per a pujar.


Pero uno que es inconscient hasta el final, després de haber "recuperado" una mica en l'ultim avituallament al coronar IRATI m'en vaig tot xulo a fer el LARRAU amb la seua alfombrita que senyala el inici de la "Cronoescalada Cronometrada" i alli me deixo el Bus aparcadet, "jo soc de Miranda home!" me dic a mi mateix, pero l'home s'acaba al km 4, el "Anell del Desentreno" pesa horrors i Mordor esta molt empinat, cau lava del sol i no me queda mes remei que tornar a caminar.

Miro els cartell i veig 6 km- 9%..uff! jo ja no puc més, ara camino descalç i començo a ferme llagues als peus.  Me tiro al COSTADO a ficarme be les plantilles i de cop i volta sento: "Fermintxu, que fas aquí?", osti!, pues si es Mingoak, detrás Casteloak i també be Bovedak...(pos si que les he retallat a ERROZATE). Parlem i a la que l'explico la meva situació el mateix me para una furgo, que per a colmo me toca conduir els ultims 2 km finals de pujada.

Bueno, aixó me pensava jo, que alli a on estaven sentats els compis en aquesta cara desmanegats, era el final de LARRAU, pero no, ja me lo havien avisat, a falta de 4 km hi ha un descansillo de 2 km i després ja només queden els últims 2 km del 10%. Així que no res, se queden esperant els compis per si be Fono i jo vaig tirant que tal i com tinc les cames no sé si podré pujar els 2 km pedalant...al final després del descans m'ha sentat molt be i aconsegueixo coronar, després els 3 compis i Fono que no sabem a on está i no hi ha cobertura quan li intentem trucar.

Després ja només toca la baixada i sobre tot vigilar per que encara que es la carretera millor asfaltada de totes les baixades que hem fet durant el dia el cansanci es considerable i per una tontería se pot anar al traste lo dia, al final fins i tot algú encara te ganes de volar! clar que tot lo dia anant al tran-tran pos no estem molt acostumats.
Una vegada arribem a meta a  Ochagavia esperem 10' fins que arriba Fono i així ja estem tots tranquils, menjem una mica i de seguida a replegar, que encara tenim que fer els 2 km fins a Ezcaróz


Al final me he quedat amb la "espinita de haver tingut que caminar" i fins i tot pujar 2km en un cotxe Menys mal que per a compensar aquet mal sabor de boca ho vam arreglar primer anant a sopar, i a mitat del viatge de tornada també vam fer un dinar a Fraga. Aixó no te preu! i per a lo demás: ENTRENAR

Fermíntxuak! "Lo mes grillat"

Dades GPS Garmin Fermintxu: https://connect.garmin.com/modern/activity/1789245645



1 comentari:

MD regalos ha dit...

FABRICANTES DE ARTICULOS DE REGALO PERSONALIZADOS CON TU FOTO
Os dejo un link de productos de regalo personalizados con tu foto/logo para cualquier clase de evento como artículos de publicidad(llaveros,pins,bolis,imanes...) productos religiosos - cofrades( medallas, cordones, rosarios,...) o regalos para tus invitados (bodas, comuniones, bautizos..) Disculpe molestias.
www.regalosconpersonalizado.blogspot.com