Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

diumenge, 14 de desembre de 2014

Marxa per la Marató de TV3

Un any més alguns dels membres de la penya ens vam apropar a la marxa que organitza el club ciclista de Jesús per a posar un petit gra de sorra a la Marató de TV3, aquest any dedicada als problemes cardíacs.
Sobre les 7,45h en un fred relativament suportable sortim quatre des del poble direcció a Jesus EN BICI si si com a homes, en menys d'una hora al punt de inscripció.
Al tornar a sortir fora ens trobem al company JP camera en ma esperant la nostra sortida per a comença el reportatge.
La sortida tracta de fer la pujada per l'eix de l'Ebre i tornar pel Coll de Som on hi ha ¿bandera verda? be nosaltres a la nostra, pedalar i gaudir dels companys que per aquí ens trobem. Moment abans de la sortida una mica de organització i au cap a la carretera.
Pujant per l'eix de l'Ebre els tradicionals passos per Aldover i Xerta, a ritme tranquil arribem a Benifallet on alguns es posen nerviosos per la proximitat de la bandera Verda al Coll de Som, esprints pel davant indiquen que la cosa ja va, la pujada d'un dos o tres kilòmetres fa les delícies dels picats, una vegada dalt avall en busca de Bitem on hi tenim el petit refrigeri típic, mmmmm que bo.
Després de la foto de família tornem als pedals per a torna a Tortosa, aquí JP que ja porta una copa de més es dedica a fer de fotògraf general i Fede li regala un SuperMan.
Entrem a Tortosa, passem pel mercat, creuem lo riu pel pont vell i finalment arribem al punt d'inici on hi tornem a trobar un refrigeri per als participants. Ens acomiadem de JP després de recollir el record.
Son les 12'30 i ens queda tornar a casa així que a ritme constant passem per Sta.Barbera, les Ventalles per arribar a Ulldecona sobre la una i mitja horari perfecte gracies a la gran forma dels "quatre jinetes del apocalipsis" jejeje

dilluns, 8 de desembre de 2014

Negrell 2014

Un any més tornem a fer el 8 del Negrell, sortint de Fredes en una fresqueta que encanta!!!! buffff quina gelor que cau en esta boira.
Com sempre només els homes de pel dura som els que la farem, tots els demés uns "pixa-manduries" sortim com sempre per la pista de Caro en ritme tranquil de grupeta per a no perdre molt de temps en re-agrupaments. Coronem Tombadors i avall cap a Pinar Pla, una mica de puja ens acompanya però el que més molesta el es vent gelit que s'escola pel mig del pins.
Emprenem la pista en-cimentada on entrem en calor, buf quines rampes per aquí, el terra es seca per moments i sembla que podrem gaudir dels senders sense humitat.
Al arribar dalt del Mas del Peraire re-agrupament, després ja entrem al festival de senders aquest any modificats per a evitar el tram més emboscat, l'any que ve ja ho sabem que es pot passar. Llàstima que com algun any no hi ha vistes de les fondalades per la espessa boira, grrrr
Però que hi hem de fer pedalar i intentar gaudir del millor del nostre grup que es la companyia dels amics on s'estrena Joanet que esta agafant-li el cuquet.
Al arribar dalt al Negrell entre els boixos encara hi queda neu amagada com be fotografia Pep.
Desde el Negrell, res de res no hi ha les boniques vistes dels Ports, del Panta d'Ulldecona, del Montsià, ...... mireu mireu destras meu estaria tot i no es veu res.
Un mos ràpid i a continuar que si ens quedem aquí ens morim de la rasca. Com tots sabem pot ser ara ve el millor tram de senders tot i que estan molt tancats pels boixos que avui damunt estan plens d'aigua que al nostre pas ens emportem quedant ven xops.
Sortim a la pista de Vallcaneres i d'aquí cap al sender del Mas del Sargento per on baixem com a boixos!!!!
Arribem a la pista de Caro - Fredes i entrem al encreuament que passa per la Casa del Rei, com que no trobem a la Leti ni a la Corina tirem cap a Fredes on ens espera el cotxe en la roba sequeta i calenteta.
Pugem i pugem fins arribar a la pista que ve de Beseit per on tornem a arriba a Pinar Pla i agafem el tram del Gr que porta a Fredes un sender molt ràpid però avui perillos per la humitat de les roques huyyyy si arriba a venir Fermiteitor!!!!
Al final del sender ultima foto del matí.
A veure si trobeu a Hally Fabro, jejejeje
Ja als cotxes ens canviem la roba i a dinar al nostre Restaurant Ciclista -> Restaurant Marisol als Valentins.

diumenge, 21 de setembre de 2014

Coneixen Paüls

Una vegada més anem a conéixer un nou raconet de mon, esta vegada Paüls tan prop i tan lluny, així que a les 7,45h ens trobem a la plaça i carreguem bicis, poc després sortim un cotxe una furgo i set ciclistes en ganes de pedalar.
Abans de les 9h ja estem pedalant però primer el primer foto de rigor a la sortida:
El dia no pinta molt be però per la tele tampoc donaven massa pluja com per a no intentar fer la ruta que m'ha demanat J.Castell i que vaig trobar per wikiloc, com sempre busco rutes no molt llargues per a no estar tot el dia i així acontentar tots els fronts.
Els primer km son de asfalt i algun que altre diu "tonteries" de les típiques com "jo hauria vingt en la de carretera si ho arribo a saber" després segur s'en arrepentira, jejeje. La pista només puja que puja, "però es que només pujem ho que?" sento dir ara, jejejeje.
Finalment la pista a ser de terra i la pujada continua i continua, de fet jo ja sabia que eren uns 13km de pujada en 800 o 900 metres de desnivell, així que en calma anem pujant i fent fotos.
Be les fotos les faig jo que la resta van rabiant, jejeje
Aquí teniu al duo SANTACRUZ i de fons Mont Carode moment portaven bona cara o deuria ser per la foto??
Manel continua en la seua clàssica del segle passat, bufff ja en queden poques de 26" jejejej si som manxes a esta penya.
Quasi arribant al punt més alt arribem a la bassa de la Refoia, aquí ens plou bastant així que soc l'unic que es para a veure-la, esta colla va per feina i no m'esperen, que c*br*ns!!!!
La pujada no para i esta gent millor veure-la de cara per que sino fan molt mal efecte, bufant com a senglars i roijos com a pebrots.
Arribem dalt de tot de l'Espina, el punt on volem arribar entre plugims i nuvolades, perdem una mica de temps pujant a peu fins la cresta per a veure la Terra Alta entre boires.
Després TOT SENDERA!!! però els ànims estan baixos ja que entre el que plou i la humitat es fa insegur fer algunes baixades.
El primer tram molt pedregós es fa perillós fins a endinsar-nos als pinars on anem una mica protegits de les quatre gotes que ara cauen. Passem per la Font del Montsacre de Horta aquí Fermin es posa a roda de Pep que es un gran biker tot i que s'amaga tot el que sap!!!
La ruta continua per senders molts d'ells impracticables pel fort desnivell però no negatiu sinó que positiu, grrrr això no meu esperava així la veritat però be es lo que hi ha quan no saps on vas.
Puixant i baixant a peu o a cavall de la bici arribem al Pou del Loà on parem encara que siguí per a veure'l tot i que hi ha qui va llançat he Pomada??
Uns metres més endavant l'haveria del senyoret Lluc que punxa la roda de detras i es suma a la punxada general que porta avui. Ho fa justament davant del Mas de les Creuetes del Loà.
Ja anem tots rabiant i m'incloc, quin fart de espentejar la bici amunt pel mig d'aquests boscos i preguntant-nos si en algun moment baixarem definitivament!!!!
Però be després aixeques la vista hi et trobes en un lloc on ven poques persones han passat o han tingut la possibilitat de passar.
Ja es veu el final, la cresta, el passador, ...... en una d'estes una sonrisa general ja es veu Paüls al fons i toca baixar de veritat.
El comensament del sender no promet massa ja que es molt complicat i ple de roques humides que fan impossible baixar damunt la bike però això canvia uns metres més avall, el sender baixa per un sender de pinassa estret però molt divertit entre corbes i rectes, sense cap complicació es pot fer totalment.
El dia a canviat radicalment, ara fa sol i esta tot sec, així baixem sense problemes fins arribar a la Font de St.Roc famosa per la seva zona de taules al voltant de la font, aquí empostem aigua com si ens quedessin molts kilòmetres i només en queden 5 jejeje.
Finalment arribem a Paüls novament, una bonica ruta per estes terres que ens ha semblat massa radical per a començar la nova temporada de MTB que ens espera esta temporada 2014-2015.

Àlbum fotogràfic

El video:

dissabte, 9 d’agost de 2014

De ruta per Arnes

Feia molts anys que féiem la típica ruta d'Arnes pels Estrets així que carregem lo track GPS i cap als Ports per la besant de Horta.
Sortim del poble sobre les 7'46h com sempre en retard però menys del que jo preveia, arribem a Arnes , rapidet a descarregar i a pedalar, comencem la ruta a les 9'15h després de fer la foto de sortida clar.
La ruta baixada de wikiloc es del companys Oscar i pels comentaris te de 27km 18,5km de sender així que a per feina, només sortir de Arnes un petit tram jijijii, això promet!!! per desgracia sortim a un tram de asfalt que ens apropa al inici del festival, el sender llarg arriba de seguida i comença vorejant el Riu Estrets arribant finalment al Barranc de Vall d'Uixó que es el que te la passarel·la preparada per a tots els públics conegut pels Estrets Arnes.
Aquest tram sense cap dificultat tècnica es molt bonic per les parets de roca per les que transcorre aquest "sender", per desgracia no baixa aigua i això li resta atractiu però sempre es bonic estar per aquí.
A la altura del Mas del Lliberos ja sortint dels Estrets agafem una pista oblidada que quasi be no es ni sender per a remuntar cap al camí asfaltat que va cap al Mas del Cinto per on hem començat la ruta, aquest tram esta molt trencat i ple de roques, despres la cosa canvia i passa a ser un sender entre pinar molt divertit i en força desnivell, però tot i això hi ha qui va sobrat de forces.
Sortim al asfalt només per a creuar-lo ja que la ruta com ja he comentat es "TOT SENDERS, TOT SENDERA", ara toca remar fort ja que el sender que agafem s'empina de valent i te algú tram tècnic on alguns posen el peu, els dos peus i finalment el cul per a fer un mos? si només portem 7km de ruta!!!! tot i que hi ha qui pensa que en portem 15 jajajaja pobret.
Esmorzem gaudint de la tranquil·litat que donen els Ports, el silenci només trencat per les p*t*s mosques grrrr, au una mica més de pujada per aquest sender tant i tant bonic si estàs be de forces i finalment el primer tram de baixada, no te cap pas impossible i com que transcorre tot pel mig del bosc et dona un punt més de seguretat.
Per desgracia les coses bones s'acaben més aviat del desitjat així que sortim a la mateixa pista que hem creuat abans arribant a un monument curiós com a mínim, per la forma de ficar-se igual es per al forestals que fan el recompte per aquí dalt de les cabres? no se?
Creuem el barranc de Vall d'Uixó novament per agafar un altre tram de sender vorejant aquest barranc, aquí es sent el rau-rau del aigua però esta molt emboscat i no la veiem, aquest tram es molt planer i ple de corbetes divertides.
Finalment sortim a l'area de la Franqueta on s'acaba de moment el festival de senders d'aquesta zona dels Estrets, ara toca pujar per una pista uns 5-6km on ja toca el sol i fa calor, cadascun al seu ritme sense preses això si.
Aquí hi ha molt de sobrat i a mitja pujada es dedica a fer plantades de roda com si estiguessis al final de la ruta, jejejej
Al arribar dalt al Coll de Safrà comencem un altra zona de senders, el primer tram es cap amunt i hi ha algun tram que es te que fer a peu tot i que alguns intents son els bons i on un apren a pedalar per camins estrets.
Un altra paradeta al mig del bosc després de les pujades i de les futures baixades on fem l'últim mos ja que ens falten tot just uns 14km de ruta. El sender per on anirem ara baixa sense para així que avall i "al loro que no estamos tan mal" i menys Pep que avui esta xalant com un xiquet en sabates noves.
Sortim del bosc per a entrat a un nou tram de barrant a l'altura del mas de les Valls, entrem a un altre tram de barranc anomenat Riuet de les Valls on el sender de tant en tant es perd però no hi ha cap problema a l'hora de seguir-lo, damunt te trams molt vistosos on les fotos no fan tota la justícia que deurien o si?.
Quan s'acaba aquest tram de barranc es surt a la pista que puja de Arnes al famós Toll Blau on molta gent va a prendre el bany, nosaltres tirem cap a Arnes ja que tenim els cotxes allí, ja pensant en arribar la ruta agafa un encreuamament que torna a pujar, ¿hi ara on anem?
Com no podia ser d'un altra forma la ruta ens apropa a Arnes però escapant de la pista principal fent un sender molt divertit planer en un parell de passos tècnic on alguns degut al cansament passen com poden.
Ara si hem arribat a escassos dos kilòmetres de Arnes i ens tocarà tornar per la pista d'asfalt per on sortit fins arribar als cotxes.
Carreguem entre consultes sense resposta ¿ens quedem a dinar?¿voleu dir que hem de arribar a casa passades les 15h sense dinar? ......
Finalment en la excusa que els altres es volen quedar a dinar fem cap a Casa Miralles a Horta de St.Joan on dinem entre rises, comentaris, plans, cervesa i molta alegria de se de la millor penya ciclista que hi ha la nostra si la Penya Ciclista Montsià. 

diumenge, 27 de juliol de 2014

UVU 2014

Com que esta de moda simplificar els noms de les marxes així ho he fet en la nostra Ulldecona Valdelinares Ulldecona 2014, la edició en menys gent de totes però la més agrupada també.
Aquí comença tot, a la plaça Catalunya on ens reunim a les 8h per a carregar i sortir, sobre tres quarts de nou comencem a pedalar. Els primers kilòmetres passen tranquil·lament, ningú porta pressa i si algú la porta se la guarda ja que tots portem a la ment tot el que ens queda pel davant.
Passem pel Barri Castell on ens trobem a un "madelman" netejant la sendera del riu per a la Curseta del Barri que properament estarà en festes, aquí fan la xerrada una mica i a continuar.
Passem per Traiguera on s'afegeix algun companys de ruta que tampoc vindrà fins al final però te morrinya, la furgo carrega la bossa de Vicent que ja fa estona que va fent camí per a evitar el ritme endimoniat d'altres anys.
Passat la Cerafina primer avituallament a la gasolinera de la carretera de Morella, Vicent continua escapat, nosaltres en grup sense presses i a un bon ritme.
El kilòmetres passen com nosaltres que passem de Catí on altres vegades parem a per aigua però com que l'ambient es fresc i el ritme continuo no hi ha ningú cansat.
Arribats a la carretera de Ares ens abandonen els companys que han de torna cap a casa, Jordi, Joan i Pablo, ells van per Albocacer, nosaltres cap a Ares de Maestrat, el sol comença a escalfar però no com altres anys.
En arribar dalt, una grata sorpresa, aquí ens espera Vicent que fa una bona estona que esta vigilant des de les altures.
Després de refrescar-mos continuem ruta, al ser menys gent el camí es fa més àgil, però tampoc correm més o menys que altres anys anem sobre els horaris normals.
Després de baixar de Ares i fer el "repecho" arribem a Villafranca on com sempre esta el mercat parat esperant la clientela dels dissabtes. Passem pel l'Ermita del Llossar i continuem cap a la següent dificultat muntanyosa.
Aquí ja es formen dos grupets per davant marxen Doctor, Fermin i Mingo, per darrera Vicent, Lluc i Fede però cap gran diferencia un parell de minuts màxim. A mitja pujada el furgonetero Jordi Fabre es para per a fer fotos als animals autòctons.
Ja que hi es natros també parem a refrescar les goles, una vegada tots tornem a la marxeta a continuar pujant, però hi ha hagut un canvi dins dels grups, Vicent ha saltat al grup d'escapats i lo Doctor es queda al peloto. En arribar dalt després d'un dur esprint, Vicent confirma el seu estat de forma coronant en primera posició.
Després de moltes pedalades tots arribem a Mosqueruela on ens recuperarem dinant al Rest. el Molino on Fede haurà de recuperar-se més de cap que de cames.
Un parell llarg de hores després sortim al carrer avui sembla que ens escapem de la pluja, el cel continua obert sense núvols a la vista.
Emprenem en ganes la pujada de Linares on una vegada més lo Doctor demostra el seu estat de forma coronant en primer lloc aquesta pujada.
Uns minuts de reagrupament i avallllllll.
A partí d'aquí cadascun ha de posar el seu ritme, les rampes son massa fortes per a esperar o regular, la primera la famosa rampa del Pino Escobon que li dona el nom aquest magnífic exemplar de pi.
Aquí l'equip GIANT format per Fermin i Mingo s'escapen passant pel poble de Valdelinares escapats en un parell de minuts.
Uns minuts més tard tots arribem dalt a les Pistes d'esquí de Valldelinares cota 2000m on ens fem la foto de record d'aquest reduint grup.

-------------------------------------------------------------------------------------

L'endemà al matí després d'haver sopat, xarrat, descansat i esmorzat sortim a la plaça del poble per a torna a pujar a les bicis i emprendre el camí de tornada, però el primer que s'ha de fer avanç de torna a la carretera:
Els sis ciclistes comencem a pedalar baixant per les carreteres que ahir vam pujar, avui es fan més facil fins arribar a la pujada del port de Linares on ens tornem a dividir uns metres.
Una vegada tots dalt baixada trepidant fins a Mosqueruela on sembla que la gana ha tornat i no fa tant que hem esmorzat, jejeje
Un plàtan, una pera, un acuarius .... 
Emprenem el pitjor tram d'asfalt, la pujada del port de la Estrella, esperem a veure si en properes edicions les obres que han començat les veiem acabar i gaudim d'un millor paviment.
Arribem dalt un altra vegada i emprenem la baixada cautelosos. Creuem Villafranca en busca de la carretera de Benassal per on baixem tots els anys, la baixada molt rapida però aquesta vegada sense pedalar ja que no portem presses.
En arribar al Poble de Benassal uns companys que ens han vingut a rebre s'alegren al veu-rens arribar, pel que diuen anem en retràs sobre els horaris de anys anteriors.
A partir d'aquí tot es bondat i companyerísme, ens posem Fermin i Mingo davant posant ritme i així fins a Catí, Ctra de Morella, cerafina on punxa Lluc marcant l'única avería del cap de setmana, Traiguera, St.Rafel i Ulldecona.
En arribar al poble descarregar furgo, una dutxa a casa i a dinar al de Marisol als Valentins on el company Paco promet intentar l'any proper pujar, ñññññ, a veure si es veritat i la gent s'anima a la propera edició.