Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

dilluns, 24 de juny de 2013

Pujada a Caro

Avui es dilluns, St.Joan per molts festa, llevat per a algun Joan de Traiguera, jejejeje. A petició de Fermin i per aclamació popular anem a fer una de les pujades més mítiques de per aquí la zona i que nosaltres la tenim oblidada, la pujada al cim de Caro 1447m.
Sortim a les 8h de la plaça som la secció jove de la penya: Fermin, Batiste, Roberto, Lluc B. i Mingo però ens toca anar a buscar al jornet del Barri que damunt fa tard i ens fa pujar fins al Barri a trobar-lo, "cagon". Ja que hi som pugem cap a Valentins i per la carretera de la Senia arribem a St.Barbera, continuem cap a Tortosa sense preses però sense encantar-mos, creuem tot lo creuable i arribem a la carretera de Caro que finalment esta en condicions optimes per a fer la ascensió.
El 25km d'aquest colós de les nostres terres arrancant de nivell cero i arribant als 1447 fan que ens separem en la ascensió, però al final de la pujada tots junts ens fem una bona foto per a record.
Desrpés baixada rapida que fa rasca aquí dalt, arribem al inici de la pujada i ens trobem a JP que ha vingut a buscar-mos, d'aquí a casa a relleus, cadascun fa el que pot, passem per Sta.Barbera, per les Ventalles i a les 13'15h estem al MontMar on ens refresquem en una bon "xampu"

dissabte, 22 de juny de 2013

QUEBRANTAHUESOS 2013: MI 1ª QH

Je,je,je, sona com l'anunci de fa anys de; "mi primera colònia: Chispas", la veritat que la sensació es més o menys la mateixa i es que si parlem de marxes cicloturistes, en quan a les de carretera aquesta es la més important dins de la península, els numeros ho diuen tot; 15.000 pre-inscrits i 8.170 ciclistes en la línea de sortida. 
De la nostra Penya Ciclista Montsià ja fa un parell d'anys que s'ha perdut l'interès per participar, cadascú pels seus motius, només Pep "l'enxufat" acudeix cada any i també l'ha acompanyat JP les edicions 2011 i 2012. Així que només als novatets-falduts-adoptats mos feia gràcia participar i de fet ja feia 3 anys que estàvem al sorteig inicial; Rober "el perniles", su'n germà Oscar i jo. Per a no variar aquest any tampoc mos toca al sorteig inicial, però coses del destí o més be de la crisis resulta que fan 2 repesques i finalment podem acudir, ja era hora!.
El dia abans, Oscar i jo mos hem demanat la tardà i el dia sencer respectivament a la feina per a poder sortir prompte, així jo pel matí ja faig una volteta de calentament en Rober per a estirar més lo cap que les cames, jejeje! En una mica de retràs sobre lo previst sortim a les 15:25 cap a Sabiñanigo a on arribem sobre les 19:20 al recinte, Olala-lala! Però quina burrada de bicis, ciclistes, esponsors, etc, etc. Recollim el dorsal només arribar i després de pegar una volteta a on menjem alguna coseta i comprar alguna coseta fem la foto prèvia del perfil.
 

Anem al Hotel que està a Jaca a les afores, la veritat que al tenir que buscar en només un més d'antelació la broma mos surt per un pico, però un dia es un dia, jijiji! Hotel de 4 estrelles per a que les bicis dormiguen tranquil·letes i a gustet. Deixem les maletes, preguntem per la hora i menú per a sopar en una mica de temó, per que veient l'hotel ...uyuyuy! però ràpidament la recepcionista mos ensenya lo "menu-sopar especial ciclistes" que son 12€; Ok!, mos sembla perfecte, ja no tenim que anar a sopar fora, encara que si anem a comprar l'esmorzar al Super del costat, ja que el "menu-esmorçar especial ciclistes" no mos sembla tan econòmic. 
Una vegada en tots els trastos a la habitació anem a sopar i parlem dels entrenos, com mos trobem i si anirem o no junts demà durant la cursa, pugem a la habitació després de menjar com si fos "la ultima cena" quina fartera; plat i mig de pasta, arròs, un parell d'ous, unes pechugues, pataques i postre per si un cas, jajaja!, quina gana que tenien els Betini i jo per no fer-les un feo.... Pujem a l'habitació, preparem dorsals, roba, begudes, etc i a dormir 5 h per a intentar arribar lo més aviat possible, més sobre tot per a evitar el possible col·lapse a l'entrada de Sabiñanigo en lo cotxe, que per agafar un lloc a la sortida, a les 4h 30' cap amunt, esmorçar tipus "festa d'aniversari dels xiquets" je,je,je! i cap al cotxe, sortim segons lo previst a les 5h 30' de Jaca.  
A les 6:00 ja estem aparcats, canviats i anem a la sortida, la veritat que no hi ha casi ningú, un parell per aquí, 3 més allí i ara 20' després d'arribar natros ja veiem col·lapse a la circumval·lació d'entrada, menys mal. Anem a buscar la sortida, uns cartells mos envien cap als calaixos, un voluntari mos diu que no, que a pegar tota la volta agafant la nacional de Huesca, ¿¿¿??? natros tornem pel poble tal i com hem vingut i arribem dels primers a la sortida dels "sense caixó preferent: los grises", quin goig per lo menys només tenim pel davant a uns 2.700
La veritat que la espera es fa dura son les 6:15, la sortida es a les 7:30 i fa una rasca considerable a estes hores, al final i amb les dubtes fins a l'últim moment trio anar de curt, tèrmica baix de tirants, manguitos i xaleco, Rober i Oscar van igual encara que no s'han trencat lo cap amb la roba, ja que no portàvem més opcions. La cosa se va animant i la coa ja no es veu ni a on arriba, los típics espavilats que s'intenten colar, els que no saben ni a on els toca i natros seguim esperant, com sempre en aquestes circunstàncies i per a distraure la vista mires tots els models de bicis, rodes i diferents components que porta la gent; hi ha bicis de fa 15 anys i altres que tindràn 2 mesos. Al final a les 7:30 es dona la sortida puntual, natros tardem uns 10 minuts en passar per la banda del xip, els últims ho faran 45 minuts després... 
Al principi has d'anar molt concentrat, es roda molt i molt ràpid i encara que vas en grup, aquest a vegades es fa molt gran o molt petit en funció de si agafem o soltem gent, així miro un parell de vegades el Garmin i anem a 45 km/h per l'autovia que va cap a Jaca. En un tres i no res mos plantem a mitat de pujada del Somport, prèviament veig un accident rodant en grup que fa que me quedi casi parat i tingui que pegar-me el primer axuxon del dia per a agafar a Rober i Oscar. Miro i portem la primera hora a 36 km/h de mitja. Així que quan me dono compte ja estem pujant Somport i no baixo de les 185 ppm, així que els dic adeu als meus companys després d'anar junts 1h 30'. Be!!! penso, això ja no me ho trau ningú, tota la gent que hem avançat, jejeje!
 
Pujar Somport en una llarga corba que et deixa a la frontera, vaig aguantant les pulsacions en 180 ppm i veig que em passa la gent a grapats; bufff! o jo vaig molt cremat o hi ha molta gent que venia al darrera que estan molt més forts que jo, ¿¿¿???. Cadascún que avançava jo pujant al final Somport a mi em passàvem 10. Paro 10" per a ficar-me la cremallera del mallot que m'he soltat a la pujada i començo a baixar molt concentrat. Al principi del descens me passen una dotzena fàcil. grññññ!!, després a la carretera ampla començo a agafar jo a gent i a passar-la, fins que agafo a un parell i enllaçem al final en un grupet, pel darrera no ve ningú. 
Lo primer que penso es que tinc que aguantar al grup sense gastar energies i que me porten, però en quan me recupero de l'esforç me fico al cap davant i a tirar dels 20 o 30 que anem, així faig 3 o 4 relleus de 1 km amb dos compis més, fins que de cop i volta un "artista" salta sense donar-mos opció a agafar roda, o esta era la seva intenció, Jaarrrrrrl! a mi no me fa això penso i me pego un altre axuxon per a agafar-li la roda i torno a tirar un ratet, com que li veig les intencions li dic que millor que faci un relleu si està fort a que se'n vaige tot sol, però sembla que no vol saber res i torna a saltar del grup. Així que jo ja ne tinc prou de moment i me deixo caure a mitat del grup i que tiren altres, au! aquí se va de lujo, però dura poc per que de seguida comença la pujada al M.Blanc.
Aquí os deixo a un artista de veritat que toca la gaita i t'indica que ja estàs a prop del final de la cima, que la veritat es fa dura aquesta pujada, mira que havia llegit pel foro que si hi havia gent que pujava caminant i jo no me lo creia o pensava que exageraven, però si! els últims quatre km son molt durs, sempre al 10 - 11% de desnivell i sense descansos, al final jo només contava de fer 50 pedalades assentat i 30 de peu alternativament i així pujava sense pensar en lo que faltava fins el final. Quin goig en lo 34x26, ufff! venia de lujo per a no cremar-me, no se si en un 23 l'hages pujat, suposo que si però més atrancat. Jo sempre mirant les pulsacions i controlar de no passar de les 175 - 180 ppm. Aquí ja me passaven els mateixos que jo passava, encara que sempre hi havia algun cohet que pujava disparat i clar els que anaven caminant, que me recordava a l'últim port del Soplao; Uffff! si pujo en bici a 8 km/h, caminant se tarda lo doble!!! A pedalejar!
Una vegada coronat sentint lo gaitero, toca baixar i la primera part també molt tècnica  la veritat que no se ni como però enllaço 3 corbes bastant be i al darrera de un parell comencem a passar bastanta gent, vaig agafant confiança i això es bona senyal per que últimament baixava fatal. Paro a l'avituallament que hi ha baixant i agafo 3 trossos de taronja, 2 de plàtan i un parell de geles, canvio l'aigua en un bidó, l'altre d'Aquarius, un pipi, me guardo el chaleco i a continuar. 
Al vídeo es veu lo dur que es el final, jo apareixo a mitat de vídeo però no se me veu ni la cara, només lo mallot roig, casco blanc i mangitos negres. Una vegada s'acaba la baixada torno a tirar de un grupet que anàvem uns 20 fent relleus en un altre company i sense voler a lo cabra esbarrada que diu un amic meu, en un repecho dels que jo continuo a 37 si ja anaven prèviament a 37 me quedo tot sol fins que agafo a un altre grupet pel davant de uns 30, i torno a tirar un relleu a la que me recupero una mica, se que m'hauria d'aguantar però no puc. Encara que me fa una mica de ràbia per que se que tots se volen guardar, jo xalo per que me fa goig i m'agrada tirar del grup si tinc forces, jijiji! no tinc remei!
Ara ja de tornada cap a la frontera mos queda el Portalet, un port que encara que no te desnivells molt grans, son 30 km de port i es fa llarg i pestos, jo del principi me torno a controlar les pulsacions i a 170-175 ppm, els primers km me passen uns quants però a mitat de port ja començo a passar jo més gent que la que me passa a mi, de fet crec que a partir del km 5 de pujada me van passar una dotzena o vintena de ciclistes fins a dalt i jo vaig passar més de 100 o 150 segur, aquí ja es comencen a ver les cares de cansament i més de un que no li queda ja res de res. Jo com que pujo bastant còmode vaig mirant lo paisatge i tiro alguna foto per al record. 
Cau un munt d'aigua, es impressionant  quines vistes, la veritat que al final lo dia s'ha quedat perfecte, assolellat però sense fer massa calor, a l'igual que al final de Somport o el M.Blanc aquí també hi ha gent a les vores de la carretera, encara que diuen que la quarta part de la d'altres anys al tallar les carreteres al transit. De totes formes quan portes tants de km fa goig que te criden pel teu nom, animan-te. A mi me va costar que em cridessin 3 vegades pel meu nom per a donar-me compte que ho posava al dorsal de la bici i que no eren coneguts, jejeje! La cara que tinc gravada de una xicuela que tindria 9 o 10 anys i que me mirava amb cara de concentració per a que no li caigués el got d'aigua que me volia donar. La veritat que aquí, al passar la frontera de nou, amb els ànims de la gent; me donaven ganes de plorar per la emoció. 
Però no hi ha temps i a baixar toca una altra vegada, jo avui baixo be i tiro per a agafar als de davant, ja fa rato que vaig al costat de 3 o 4 que reconec des de la baixada de Somport, així que trobo que no m'he dosificat tant mal, tot i que al Portalet al final he tingut amago de rampes, al ficar-me de peu se me n'han anat, però per si un cas decideixo guardar-me forces fins l'últim port; Hoz de Jaca que es curt; 2 km, però també dur amb desnivells del 10%, aquí algun de repent baixa de la bici per que li agafen rampes i no pot més, un parell que pugen caminant però la majoria anem al ritme en grupeta. 
 
Una vegada coronem Hoz de Jaca ja es tot cap avall, a la baixada un davant meu que se'n surt a una corba i un voluntari dels que senyalitzava les corbes perilloses que l'agafa, menys mal!!! La veritat que un 10 a tots els voluntaris, lo de senyalitzar les corbes perilloses va perfecte per anar en compte. Passat lo susto i ja a la nacional cap a Sabiñanigo començo a tirar fins que en 2 companys més mos escapem del grup que anàvem i intentem agafar al grup de davant, uffff! Natros només tirem 2 i els de davant veig que cada vegada estan més lluny, així que li dic al company que prou, que millor parar i deixar-mos agafar pel grup del darrera. Jo que me torno a trobar fort i en fondo faig un parell de relleus i entren 3 o 4 més, però de cop i volta baixa el ritme i sembla que ja ningú vol tirar del grup, fins que arriben un parell al cap davant i li peguen castanya, en aquest canvi de ritme començo a pensar que a lo millor no arribo i me quedo ja a roda fins a la meta. 
Al final entrem a Meta i objectiu aconseguit, lo temps 7h 12', bastant millor que les 8h previstes i encara que tinc lo pensament que sense si hages anat a rebufo tot el temps i sense fer relleus, pot ser que hages baixat de les 7h, o potser no, però segur que no hages xalat tant com a mi m'agrada, així que puc concloure que he xalat i disfrutat molt, gràcies també a que les cames acompanyaven, la veritat que després de entrenar i fer los 10.000 del Soplao, la perspectiva de una marxa dura canvia, aquesta ho es però ni punt de comparació en lo "Infierno del Norte". De seguida busco als companys a on havien parlat que mos trobaríem i efectivament allí estan los 2 germans Betini; Rober 6h 25' i Oscar 6h 39', jejeje! i la nit abans sopant parlàvem de anar los 3 junts, menys mal que no ha sigut així, m'hages mort en l'intent. Agafem lo dinar, les medalles i cap a la dutxa que mos queden encara unes hores de cotxe fins a casa.
Durant lo viatge els 3 coincidim que si podem repetirem, jejeje! mos ha agrada molt la experiència  encara que lo preu es car s'ha de reconèixer que es una prova que enganxa, per la quantitat de gent, per la ruta que es espectacular, la gent que t'anima pujant els ports, etc. Al final mos enterem que Claudio i Isa també han acabat i fins i tot Pep que encara que ha fet unes quantes hores més s'ha de reconèixer el valor per a acabar una prova així. 

Ruta GPS Garmin Fermin

Esmorzar a Rosildos

Avui com acomiadament de Joan que passa a ser turista de les platges de Penyiscola, Benicarlo i Vinaros complim el seu últim desig que es anar a Rosildos a esmorzar cosa que aquest any ha faltat en les voltes que s'han fet.
Sortim de la plaça a les 8h, passant per St.Joan que esta en festes, arribant al Castell ens trobem a Vicent, Sergio i Joan que baixen a buscar-mos. D'aquí cap a Traiguera repetint el trajecte que les bicis ja fan sense guiar-les, passem per St.Mateu, Tirig i Albocacer sense parar arribant als Rosildos on parem al bar de sempre, mengem dos plats de pernil i formatge variat i després el café en dedicatòria inclosa.
Després pel mateix camí cap a casa, tranquil·lament sense presses?
Arribem a Traiguera i es queden els companys, nosaltres cap a casa, sobre les 14h, tots cap a casa que hi ha gana.

Ruta GPs Garmin

pd: esperarem la crònica de Fermin de la QH'13

diumenge, 16 de juny de 2013

Rodant cap al Delta

Avui després d'un dia llarg com el de ahir toca estirar cama, sortim del poble en intencions de fer la volta del Delta, com que no tenim cap noticia dels Traiguerins en arribar al Barri Castell tirem cap als Valentins on per cert son Festes.
Pugem cap a la carretera de la Senia on un satèl·lit es posa a roda, baixem a ritme suau cap a la Galera i només passar la rotonda un altre satèl·lit roda però nosaltres a la nostra passem per St.Barbera i cap a Amposta passant per Masdemberge.
Creuem el Riu Ebre pel pont vell d'Amposta i cap a Deltebre on arribem fent relleus tot i no fer massa vent de cara, creuem pel passador i ja som a St.Jaume on per un pel passem de llarg però Pep que va faltat de menjar demana fer parada tècnica.
Sortim de St.Jaume discutint per on torna cap a casa, els que ahir vam fer la volta llarga volem anar pels Freginals però Pep demana que l'acompanyem a Alcanar, finalment en lo nostre cor tant gran l'acompanyem, passem per St.Carles on ja hi ha prou turisme.
Arribem a Alcanar sense Pep que s'ha despenjat, seguim pel camí del riu en busca de la Bassa de Kilòmetre per on retornem al poble en més de 100km i una mitja de 30km/h, un bon ritme per a ser que anàvem a soltar cama.

dissabte, 15 de juny de 2013

Volta al Port 1.2

Després d'un any hi tornem, l'any passat vam recuperar la volta al Port tradicional i per a variar una mica aquest any modifiquem el recorregut per a allargar-lo i fer-lo una mica atractiu i distret. Aquest any cinc del poble: Jordi, Lluc, Fermin, Batiste, Mingo i lo "jornet del barri" Manel decidim quedar a les 8h per a sortir a gaudir d'un gran dia de ciclisme.
De sortida com es normal i sembla ser inevitable cinc minuts de cortesia, la resta de la gent de la penya també fa plans de fer una volta llarga però no volen arribar tard a dinar així que nosaltres a la nostra, sortim del poble passem les Moles, arribem a St.Rafel on ens separem uns dels altres, els sis de la volta llarga anem tirant cap a Traiguera.
Passem Traiguera, la Jana, l'entrador de la Cerafina, per dins del Barri de Anroig, per l'entrador de Catí, Vallibona i finalment coronem el primer port de muntanya declarat, Port de Querol 1080m, si algú no l'ha vist mireu el vídeo d'humor gravat en aquest lloc.
Ens untem de crema solar i a continuar cap a Morella, el dia tot i ser solejat no es massa calorós de moment, la baixada fins a Morella ens presenta unes boniques vistes de aquesta població de l'Alt Maestrat podeu veure-les a la galeria fotogràfica. Només arribar a Morella comença la segona dificultat rampes sostingudes del 8% algun tram de descans i a continuar fins arribar a l'Alt de Torremiro 1259m.
Ara toca baixar que ja era hora, anem a buscar la carretera de Herbeset, aquesta carretera apenes te transit, primer te un parell de pujades fortes després una llarga baixada fins arribar al fons del barranc per on continuarem cap a la població de Herbeset i després de Penyaroija de Tastavins on decidim fer una parada per a refrescar-mos el paladar en unes coles.
A partir d'aquí el camí canvia, primer de cara a Vallderoures un trenca-cames important passant per Fontaspala i després de cara a Calaceit una carretera que jo m'esperava més trenca-cames resulta ser una planejada en algun "repecho". Sobre les 14h arribem a Calaceit i seguint les recomanacions del President parem a dinar al Rest.Alcala el local en més classe de tot el poble.
Després d'un dinar normal i corrent, tornem a la crua realitat a la calor i el sol de justícia, ens tornem a cobrir de crema solar i au carretera que no en faltí. Seguim la carretera direcció a Gandesa en un aire de cara important però refrescant, a punt de passar pel coll del Moro ens desviem cap a Bot, la carretera baixa ràpidament fins arribar a aquest tranquil poblet de muntanya.
Per a sortir d'aquest fondo ho fem pel Coll Ventos o també conegut pel Port dels Espills, la carretera molt sinuosa ens brinda unes vistes impressionants i els vidres a les corbes més tancades fan gracia. Al arribar dalt ens fem una foto en un dels espills.
Ara si només toca baixar i baixar, passem per Prat de Compte on en teoria Fede hauria tingut que estar però ja ha marxat, nosaltres anem fent camí a relleus passant per la Font del Fangar, per la Assut de  l'Ebre, per Xerta, on tenim una punxada que solucionem en un tres i no res. Continuem marxa cap a Tortosa, passant sense problemes els semàfors i continuant cap a Vinallop. Arribem a les portes de Sta.Barbera a un ritme elevat, pareix que no portessem els kilòmetres que portem.
Una vegada creuem Sta.Barbera l'olor de casa en molt forta, jjejeje, passem la Creu del Coll i les Ventalles fins arribar a l'última dificultat l'Ermita de la Pietat on pugem a fer l'última toma, allí ens trobem a Fede que ha vingut a veuren's arribar, fem les últimes coles en alegria, Fede que avui ja es Pari en paga el gasto, GRACIES PADRI, finalment i per la dressera arribem al poble, el cansament passa més ràpid si estàs ven acompanyat.

dissabte, 8 de juny de 2013

Dissabte variat com el TEMPS

Secció de carretera avui tornen a la carrega anant a Culla, pel que sembla l'anada tot un èxit anant a ritme de grup arribant a Culla i quasi sense parar tornant cap a casa, però a la tornada una bona tempesta de pedres, llamps i trons.
Al final el president en lavor humanitaria els ha anat a buscar a St.Mateu on s'han refugiat del mal temps.

Secció Bici de Muntanya avui han marxat cap a la Serra d'Irta on en companyia del guia ocasional Dani han gaudit de nous senders per la zona de St.Antoni,
de baixades impressionant per senders molt tècnics de cara al mar,
arribant a Penyiscola de nou per la Torre la Badum, en un dia radiant assolellat i calorós.
Ruta GPS - Lluc

diumenge, 2 de juny de 2013

Diumenge per la Mirona

Sembla ser que avui toca entrenar lluny de casa, així que sorprenent-ment la gent de la penya en general matina per anar a fer la volta de la Mirona si, si avui que es diumenge!!!!
Després d'espera una bona estona a Angel i un company sortim cap a Traiguera, com sempre, la gent que som sembla ser que te ganes de fer volta llarga i Pep director de ruta ja que es ell qui necessita l'entreno decideix que es dia de fer la Mirona per a guanyar forces de cara a la QH. Passem Traiguera recollint a Joan i Vicent, passem per la Jana i cap a St.Mateu com sempre.
A St.Mateu una mica de re-agrupament, tirem direcció a les Coves de Vinroma, passant l'entrador dels Masos, el de la Valltorta i finalment entrem a la carretera de Albocacer per on pujarem el Por de la Mirona. Una vegada a Albocacer omplim d'aigua i cap a Tirig, passem Tirig sense mirar ni l'hora al campanar, baixada en grup fins a St.Mateu on parem ja que anem be d'hora, unes coles i una tertúlia amena.
Després desbandada cap al poble, a St.Rafel es queden els Traiguerins, a St.Joan un grup reduït tirem per les corbes de Godall, els altres cap al poble, els de Godall anem a buscar el camí del km7 per allí pugem en busca de la carretera de les Bruixes per on arribem al poble.

Ruta GPS Garmin

dissabte, 1 de juny de 2013

Titanica 2013

Ja arribat el dia i encara que el temps no acompanya molt per que sembla que bufarà el vent, natros anem a vore que passa i en la il·lusió de gaudir de una bonica marxa en los companys de la penya i amics. A les 5:40 sortim del poble cap a Oropesa en els cotxes. Al arribar lo primer aparcar i adivinar a on es la entrega de dorsals i la sortida; de moment cap cartell, ni indicació, ni res de res, al final preguntant a 2 o 3 companys i trucant a JP que va a venir d'avançadeta el dia abans aconseguim arribar al lloc dels dorsals i sortida, coincidim també amb els germans Betí que no sabem que faran; si la llarga o la curta. Una vegada tots junts ens fem la foto a la sortida, ja que les intencions son dispares; uns volem fer la llarga de 200 km i 3700 de desnivell en 10 ports, altres la curta de 100 km amb una mica mes de la mitat de la duresa de la llarga + 40km extres de tornada a Oropesa i altres diuen que en funció de com vagi el vent i les forces.
Sortim uns 800 ciclistes, al principi com sempre una mica de nerviós, rotondes perilloses i avançaments per tot arreu, natros anem controlant de anar juntets els companys i mos anem cridant, així a la sortida d'Oropesa i després de creuar la nacional anem a buscar l'arc de Cabanes i a per les primeres rampes a on ja s'ha marxat Rober que esta a un altre nivell i s'un germà que també està molt fort. La resta anem tots plegats: JP, Lluc, Manel, Claudio, Sergio i jo, anem a bon ritme. El primer port es el de Cabanes tots junts més o menys i a la baixada me passen Lluc, Claudio, Manel i al final del tot també Sergio, grññññ! Quina ràbia me fa i es que no tinc confiança baixant i fa temps que tinc la sensació de que en aquestes rodes tampoc controlo la frenada. Després de passar Cabanes agafem la part mes plana de la marxa i anem a roda de una grupeta fins que passem Vilafamés i enllacem els ports de Costur i Monte de Piedra.
Aquí ja les pujades no tenen res a vore amb la primera; ja no hi ha grupets i a mesura que anem avançant ciclistes les cares lo diuen tot; ufff! La ultima rampa sort del pinyon 25 que he canviat fa 2 dies, en lo 23 m'hagues mort. Jo només penso que ens queda molt i millor guardar forces i esperar als companys, Claudio m'acompanya casi tota la pujada, després un ratet Lluc i al final arribem els 4 per separat a poques diferencies a l'avituallament, Sergio i JP s'han quedat més enrere i com que ells tenen previst fer la curta natros continuem, moment que aprofitem per a fer unes fotos, ho estem passant be de moment i el vent encara que bufa se pot aguantar.
Passem Useres i anem tirant Lluc, Claudio i jo, Manel a roda i uns quants més que aprofiten lo trenet, de repent; ZASCAAAAAA! palanca del canvi trencada i no puc canviar i malament per a frenar asta que l'arranco literalment, grññññ! Ara només puc canviar de plat i en lo 2º pinyo, el del 12, cada pujadeta a lo "Iaio" Castell en lo 34-12, les pulsacions se'm disparen, les cames se'm calenten i lo cap me diu que això no pot durar molt, després de parar un parell de vegades i intentar canviar forçant en la ma el canvi ja veig que serà impossible, en Adzaneta espero als companys  i parlem de continuar i fer la curta, Lluc me diu que segurament no es passa per Chodos, així que continuo asta que veig un cartell que fica "Chodos 15", juas, juas! ja ho veig clar, aquí s'acaba la meua aventura que me trencaré un tendó, o un quàdriceps o una cama sencera si continuo fent lo burro i a la que passa una furgo de la organització jo cap a dins.
Aquí els faig jo la foto des de dins de la furgo als companys pujant el port de Chodos a poc de coronar, a l'avituallament coincidim tots, la pujada es molt llarga i vent de cara tot el temps, aquí ja diuen tots de fer la curta i quedar en Adzaneta per a tornar junts. A continuació pujant el Collao que també es dur i damunt ja no esta tan be asfaltat, sobre tot la baixada que es veu molt perillosa en alguna curva tancada i en grava solta.....ojo!!!! Jo ja començo a pensar dins de la furgo i veient les cares que no sé si acabaran molts aquesta marxa... Al arribar a Adzaneta i coincidir tots fins i tot els germans Beti que han anat casi fins a Culla agafem camí cap a Oropesa a bon ritme, tan alt que al final s'ha quedat Sergio i Rober per ajudar-lo i no mos hem enterat la resta, punt negatiu. Una vegada arribem 2 cerveses, tertulià i tots contents per fer la curta, jo en mal sabor de boca pel rato de furgo però content per la decisió presa a temps.
La veritat que entre el vent, la calor i lo recorregut fer la llarga hages sigut més un exercici de masoquisme que de ciclisme. En la meua opinió s'hauria de revisar el objectiu que te la organització i vore si es millor fer una marxa dura i atractiva per la comarca o només importa fer una marxa que tingui 200 m més de desnivell que la QH....jo m'agradaria tornar per la punxeta del pujar a la furgo i per que reconec que hi ha trams i pujades molt xules, però si no se modifica o condicionen alguns trams del recorregut no crec que torni. Si diuen que al mal temps bona cara, per a fer aquesta marxa en vent i calor lo millor una careta, jijijiji! 
Tinc les dades del GPS en 2 parts; Part 1 o abans de la furgo i Part 2 la de tornada a Oropesa.