Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

diumenge, 21 d’abril de 2013

Diumenge trenca cames

Avui retornem a la sintonia de la Penya, feia dies que no sortia en diumenge en la de carretera. Pel matí sortida a les 8h del grupet més matiner, després a les 9h sortida oficial de la resta. Pel que sembla la ruta la tria Pep Riba i per a variar una mica anem a St.Mateu però sorprenent-ment anem per camins diferents. També comentar que avui tenim la companyia de Angel de Hoz de Jaca al peu del Portalet, parlant en ell hem comenta que ahir va estar nevant per allí dalt i avui es troba en la bonança del temps d'aquí, les seues paraules son "que envidia!!!"
Bueno una vegada tots junts arribem al Barri i creuem el riu, però desviem cap a Rossell, cosa rara, hem fa gracia però com sempre hi ha queixes i preguntes. Alguns pensem, be al menys canviarem de vistes!!! Anem pujant encapçalant el grup Pep i Angel que entrenen per a la QH, el ritme es sostingut i agradable per a tots així que arribem a Rossell tots junts, sense parar emprenem el camí del Cervol.
Baixem ràpidament fins arribar al camí de Canet, continuem tots junts però a la baixada ja es trenca el grup hi ha qui baixa més ràpid i qui baixa en més compte. Pujant tambe hi ha una mica de trencadissa però al final tots junts a Canet, be tots no que Mr.Pomada esta flojo i l'hem d'espera, jijiji
Després de passar els encreuament cap a la Jana continuem pels camins direcció a Xert, aquí salta Lluc G. que porta pressa, pos jo no el deixo escapar! Ens posem en formació de un i au a roda fins que Fermintxu decideix retar a Lluc B. i tiren a tram més dur, però clar al final se'ls fa massa dur als dos. Ja que hi som Mingo primer i Batiste després fem una parell de atacs a vore si no aguanta ningu, sense resultat, arribem a Canet i entre anar i tornar ja hi som tots, la possessor s'ha fet llarga.
Baixem ràpidament a St.Mateu on entrem a fer la cola de rigor i la xerrada tranquil·la, estrenem bar, massa lents. Una vegada ja hem begut i pagat au cap a casa. Passem el cementiri on paren els pixons i al encreuament de Cervera ens dividim? quina cosa més estranya. Be jo m'hén vaig per Cervera a veure que tal esta la carretera, jejeje
Passem Cervera, al encreuament de St.Jordi esperem a Alberto, arribem a Calig per on passem per agafar el camí de St.Jordi on li faig la pachanga a Pep de tots los anys. Arribem a St.Jordi, anem cap al camp de golf, arribem al riu Senia i finalment arribem a la Plaça Catalunya on ja només quedem quatre i la capa.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Intentant fer la Volta de Cassetes Velles

Avui tocava anar a fer una mica de MTB pel port, comencem a estar prop de la data B i portem poques pujades i rutes dures de veritat. La intenció principal es fer la pujada de Cassetes Velles en grup creuar a la pista de les Vallcaneres altes i baixar pel Pantano, tot aixó procurant no parar massa i agafar ritme per a fer hores.
A les 8h a la plaça ja hi érem tots? encara no faltaven la majoria, jijiji. Aquí baix Fono li pegava la bronca a Lluc per vindre i posar-se a unflar les rodes, jejeje.
Però a les 8'04h hem sortit com se nota que estan amenaçats de mort. Hem sortit i pujat per la carretera per a saltar les Moles, després direcció a la Miliana per on hem agafat el camí de les Bassoles. Hem pujat fins arribar a la crta. Sta. Barbera - la Senia, l'hem creuat hi em empres el primer tram de terra, encara que millor dir pedra i graba. Aquest tram s'ha fet dur o molt dur, després hem enllaçat camins de terra i graba en camins asfaltats que son la majoria, en un tres i no res hem arribat a la carretera del Mas per on hem creuat el barranc que ens ha deixat al camí de Cassetes Velles.
Mireu si anaven enjugassats que a Fermin algú li ha ficat una mega pedra a la motxilla, el bestia no s'he n'ha adonat.
Al entrar al Parc Natural dels Ports foto oficial de la ruta, sempre que hi entro per aquí li faig la foto al senyal.
Després hem tirat amunt procurant anar tots junts, després d'una boiregada impressinant pels fondos, aquí dalt pareix que el sol vol sortir, passem pel raco dels Capellans, després pel Pont de Fusta, per l'entrada a l'Area de la Vall i finalment arribem al refugi de mig camí. Després continuem pujant i en una parada on hem fet aquesta foto del Montsià entre núvols,
Una haveria mecànica a la nova Occam, vinga va a la roda posterior hem tingut que abandonar la ruta, el cas es que m'ha tocat baixar pedalant per que s'ha quedat bloquejat els pinyons i no podia deixa de fer-ho sinó es pujava la cadena i el canvi. Només m'ha sapigut molt mal pels companys que han tingut que torna en casa en mi hi ha perdut el matí.
Després pels camins més favorables hem tornat cap a casa, quasi tot per asfalt, hem arribat pel riu ja que hem fet una mica de volta per a evitar pujar l'asfalt de les Moles.

A LA PROPERA HO ACONSEGUIREM? ESPEREM QUE SI COMPANYS!!!!

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS Garmin

Matinal de carretera by JP

Sortim de la Plaça Catalunya a les 9 tocades, Lluc, Pep, Alberto, Batiste, Pomada (pràcticament recuperat) i JP. Avanç d'arribar a El Castell, ve al encontre Claudio.
Al Barri ens trobem en Joan i Sergi els Traiguerins, 
mentre Pep unfla les rodes a la gasolinera de Sant Rafel del Riu decidim on anar, com Pomada no vol abusar decidim anar cap a Sant Mateu, però els Traiguerins segueixen direcció a Fredes, que es la idea que portaven.
Natros seguim i arribem a Traiguera en dos grups, Pomada, Batiste, Claudio seguit de Alberto que ha fet el valen i els altres detràs.
A Sant Mateu també arribem en diferents grupets però seguim tots junts per la carretera que va a Tírig fins al cruce de La Salsadella. 
Pep avui està en forma i es posa davant tirant un bon rato. Encara que hem sortit en boira, el dia es va arreglant i hi ha moments que sobra roba.
A Sant Mateu parem un bon rato, 
fem coles i bocata, tots menys Alberto que segueix cap al poble.
A la tornada també anem tot el rato junts fen relleus i avancem a un grupet de La Senia que no ens segueixen. Com encara no en tenim prou Pep, Batiste i JP acompanyem a Claudio des de Sant Joan del Pas a La Galera, mentres que Pomada i Lluc ja en tenen prou i van direcció al poble.
Avanç de La Miliana ens creuem en Joan de Godall que ve en natros fins a Ulldecona per les bruixes. Arribem al Montmar a les 13,15 després d'haver fet 100 km. 
Quedem Batiste, Pep i JP que ens refresquem prenent unes canyes. Ha sigut un bon mati de diumenge.

diumenge, 7 d’abril de 2013

TROTAMONS 2013, EL EFECTO AXE DE M&R

Per a variar i com alternativa a Monegros, enguany hem decidit uns quants falduts de la penya fer una cursa que te les ventatges de Monegros i sense els inconvenients que ja aniré comentant a mode de comparativa. Be, te un "inconvenient" i segur que es un dels "culpables" de que no sigui una cursa massificada; la sortida es des de Fraga, en diumenge i a les 8:00 a.m. 
Total que una vegada ja hem carregat les bicis el dia abans quedem a les 5:30 per a sortir, acabem de carregar les bosses, les camel-backs i natros; Mingo "El Sherpa" , Castell "El Iaio",  Rober "El Jamones", Pepe "El Silencios" i un servidor "San Fermintxu", 9 min i a la carretera fins arribar a Fraga a les 7:09 (je,je,je no hi havia gens de transit, per que serà???), de moment minipunt per a Mingo que va dir que 1h 30' (el iaio i jo apostàvem per les 2h). A destacar del viatge les meues ganes de xarrar i les ganes del Iaio de dormir, jijiji! jo ja havia començat la guerra psicològica! 
Una vegada arribem, el ritual; recollim borsa i dorsals, a on veiem a Pedro "lo Canetenc" que ja la fet més vegades i que ens ha anat informant prèviament de a on aparcar, climatologia, etc, fem tots plegats un caferet ràpid i corre-corre a canviar-se, bici i com casi sempre arribem dels últims a la sortida que es retrassa 5 minuts. 
La sortida sense complicacions i això gracies a que som només 400, per davant 100 km i només sortir del poble comença una sendereta de fila de a un, a on ens trobem un minitap a la pujadeta inicial després de creuar la carretera que provoca que fiquésem peu a terra, arranquem al moment i fem la sendera; fàcil, curta i divertida, de les que m'agraden, després comença la pujada més llarga a on pugem 270 m entre el km2 i el km12, Rober i Mingo pel davant avançant gent i més gent, sense anar a tope però apretant, al darrera Jordi, Pepe i jo que suposo pensem lo mateix els 3; "Estos dos que fan exactament; se volen anar juntets o no?", natros com "burrets" continuem al darrera més o menys a prop fins que Pepe me pregunta a mitat de pujada; "No anem molt ràpid????". Jo no li contesto o crec recordar que li vaig dir un suau "Si, trobo que una mica" i encara que per dins també ho pensava jo continuo a vore que volen fer el Sherpa i el Jamones, finalment se confirma que ens esperen a mi i a Jordi, una vegada les comento que Pepe s'ha quedat pel darrera, continuem els 4. 
Així després de la mini-baixadeta encara abans de fer "cumbre" ja anem un grupet a roda de la parella; Mingo-Rober (M&R) o també coneguts con el tàndem RoMinGoBer (je,je,je, com aquell que mai va guanyar a Induraobin), uns d'Amposta i algun altre que hem agafat, a destacar el comentari entre els ampostins que ens acabaven de caçar pel darrera; li diu un a l'altre "va company per que no continuem i els avances?", l'altre li respon "no, no, que aquí al davant tinc una barrera psicològica" , jijiji, si un es diu Barrera i l'altre Betí. Me va fer molta gracia!. Acabada la pujada baixem i mos passen 3 o 4 que justament a la primera pujada es tornen a quedar al darrera, que curiós, tat!! 
El resum dels 100 km de cursa va ser el de la foto; el Iaio i jo detràs de M&R, i detràs nostre 10, 12 o 20 tios més a roda, M&R al seu ritme (sense anar a tope, clar) i la resta detràs al límit i agonitzant, jo me preguntava; "portaran AXE estos dos de davant?" je,je,je! com els dels anuncis, casi tots els que agafaven i podien es quedaven detràs al grup. Un parell d'anècdotes; 
1. sobre el km 30 a on anaven tots enfilats en columna de a 2, com el sèptim de cavalleria detràs de M&R a 31 km/h i vent de cara per una recta típica del desert de monegros, de cop i volta un "il·luminant" ens fa una espectacular demostració de inconsciència  saltant del grup a 35 km/h i marxant 300m pel davant, posteriorment el vaig vore KO al km40 (a falta de 60 km a meta.....). Lo pitjor es que me vaig vore reflexat per que d'aquestes n'he fet unes quantes que sempre acaben igual; com dia la Carrà: "Explota, Explota, me Explo..! Eexplota, Explota mi corazon!
2. sobre el km 60 o 70 més o menys, en una altra recta desèrtica interminable també en un "tres i no res, ens quedem 4 dels 12 que anàvem juntets", de repent un soroll i efectivament una caiguda de algú que anava detràs de Jordi o meu, el interrogant a dia de avui es saber si aquell pobre xic va caure per que anava per damunt de les 250 ppm o es va tirar per no sentir-me xarrar més. Reconec que aguantar tot plegat el ritme de M&R i sentir-me a mi xarrar sense parar te que ser un infierno!!! Per això trobo que l'efecte AXE els mantenia detràs com a mosques.... 
Al km casi 90 la imatge del dia, jejeje, passo al costat d'una ambulància i no tinc que curar-me res, això també es un hito. La foto del moment a on el que va al mig me penso que una bosseta de suero o una transfusió li hages ajudat una mica, jijiji! Justament abans de creuar el riu i abans de la foto de la ambulància a la baixada va caure un noi davant nostre a 10 m, un altre que me recordava a mi.... 
Després de passar l'ambulància ens queden els ultims 10 km per la vora del Cinca, a on hi ha un camí que es fa molt pestos ja que portem 90 km a les cames i les forces ja no son les mateixes, hi ha molta pedra solta i es fa complicat portar un ritme alt i constant, per trobar algo positiu es veritat que hi ha vegetació i es fan més agradables visualment per a acabar la marxa, encara que els braços no pensen lo mateix. Aquí va la foto del camí del final a falta de 1 o 2 km per a acabar la marxa. 
Al final arribem els 4 juntets, detràs Pepe que ha fet la marxa tot el dia a uns minuts de distancia i també entra Pedro una mica després, ens anem a dutxar, dinem bastant be per a la gana que tenim i de tornada a casa a on torno a pegar la pallissa al Iaio i no el deixo dormir tot lo que volia, jijiji! Guerra psicològica fins al final! 
Per últim deixo 7 raons per a triar mil vegades abans aquesta marxa que la "Monegros": 
1. Es fa pel matí, comences a les 8:00 i acabes abans de dinar segur; jo personalment ho prefereixo a sortir a les 12 pm i arribar per a berenar-sopar 
2. El recorregut es en un 80% igual però l'altre 20% es millor, la petita sendera inicial, la pujadeta del principi, la baixada i el tramo final per la vora del riu. Visualment també es més agradable 
3. 400 participants fa que sigui fluida la marxa, en cap moment hi ha aglomeració, potser al principi fins el km5 com a molt una miqueta de res, tot això es pot avançar perfectament. 
4. Els avituallaments son una meravella  ens vam aturar a tots menys al primer (hi havien 5 av.), hi havia de tot i per a tots. No coincidíem més de 6 o 8 bikers junts i això portant als seguidors d'AXE. 
5. Els voluntaris ens animaven, als avituallaments te preguntàvem que volies, te ho donaven a la ma, t'agafaven les pells de les taronges o el got buit de plàstic després de beure l'isotònic. 
6. Parking, dutxes i dinar per a tots, sense aglomeracions, ni esperes. La organització un 10 
7. No te el "nom" de Monegros i damunt te l'horari de diumenge 8:00, que encara que sigui en part un inconvenient  trobo que son dos ventatges per a que no es massifiquí. 
Només espero poder tornar-hi el proper any i que hi hagi més participants de la Penya Ciclista Montsià. 

dissabte, 6 d’abril de 2013

Torna el Vent

Avui ha tornat a fer ventada forta i per a no perdre punt lo millor serà sortí en la bici de muntanya, ja que hi ha una ruta ideal per a dies com aquest quedem sobre les 8'30h a la plaça per a sortir Jordi, Roberto i Mingo.
Sortim pels camins de la foia direcció a Freginals, el vent no molesta molt per aquí dins, sobretot fem asfalt ja que no hi ha moltes alternatives per a arribar a la primera sendera de pujada que ens portarà a la zona de Quicolis, estranyament i tot hi estar més elevats no bufa el vent. Des de la bassa final agafem una nova sendera que baixa per la font de la Misseta direcció a al camí vell del Montsianell a l'altura de Set Piques.
Després agafem el camí asfaltat direcció a Amposta però ens anem desviant per un parell de senders nous curts però distrets, arribem al lloc on només queda baixar cap a Amposta per asfalt però veient algun track per internet decideixo baixar pel sender que ens porta a l'ermita del Montsià. Després del sender ja per asfalt baixem al poligon d'Amposta i creuant la carretera agafem el lateral del canal que ens portara a St.Carles.
Des de St.Carles pel camí dels bandolers anem creuant cap a Alcanar, de tant en tant ens perdem, però la majoria del camí el recordem, avui l'estat del terreny es ideal i no hi ha pols ni tolls, passem pels senderons i camins que ens porten a la cimentera, al camí del búnquer, prop de la selleta i finalment a Alcanar.
De Alcanar pugem pel sender del cristo i després enllacem el del crestall cap al riu, ja que hi som i tenim temps provem un altra sendera que allarga el tram que tots coneixem, aquest continua crestejant fins a arribar al mateix camí de les Canals. Ja de tornada el vent si que ens molesta però be ja només pensem que ja estem a casa i que no queda tant, al final arribem a la plaça després d'un bon matí de MTB.