Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

diumenge, 29 de desembre de 2013

Diumenge de celebració

No, no, no penseu que celebrem el Nadal ni el Cap d'any ni la loteria ni res estrany, resulta que el cumple del company Pep i com anys passats ens porta a menjar un pastis allí on ell decideix.
Sortim a les 8h Pomada i Mingo a fer la volta de la Senia o tal i a les 9h surten la resta en una mica de retràs com sempre, cap a St.Joan ens trobem i emprenem la ruta cap alla ara no recordo com es diu.
Pedalem tranquil·lament a ritme de "verano azul" fins a Traiguera per on passem sense parar, tirem cap a la Jana i després cap a St.Mateu, en este tram comencen les hostilitats pel davant i es trenca l'harmonia del grup. Passem el cruse de Cervera en uns metres de ventatja sobre el grup Fede, Pomada, Claudio i Mingo, per detras ve un rosari de gent.
Arribem a St.Mateu igual que al cruse de Cervera i cap a dins on ens espera el nou regent del Bar la Plaça on avanç feiem el cafe molt a sobint. Aquí Pep ja te acordat el pastis i el cava nosaltres primer demanem els cafes i les coles. 
A Pep li trauen el tall i reparteix als companys, repetim i tot i després el cava per a brindar en les copes i desitjar-li que en faigue molts més.
Avanç de sortir cap a casa foto oficial davant la terrassa d'aquest bar on tant be s'ens han portat i a pedalar de nou.
Cap a casa el ritme torna a ser tranquil però pel davant hi han ganes de diversió i tornem junts però en escapades de pel mig. Passem Traiguera on es queden els companys que ens hem trobat a la plaça, passem St.Rafel i finalment havent superat les Moles l'esprinter JP per per no estar atent a totes les rodes, jejejeje

diumenge, 22 de desembre de 2013

MTB pel 22

Avui diumenge i a proposta de "Don Pantuflo" sortim en MTB per a fer una ruta curta plena de senders que ens portí a l'ermita i allí fer un esmorzar com deu mana d'estos de caçador.
Quedem a les 8'30h a la plaça cap matinada ni cosa de l'altre mon ens reunim una bona colla més dels que prèviament havíem encomanat però be allí on mengen tres en mengen quatre, sortim cap a la zona del Castell però anem ha buscar el camí del banyador per on s'ha obert una variant a la baixada tapada pel propietari d'una finca. Tornem al camí de la sèquia i pel camí cap a St.Joan per on agafem la pujada dels pinets que ens torna al camí del Castell, d'aquí anem a buscar la variant netejada per la gent de Sud Actiu per a les curses a peu. Creuem la ctra. a l'altura de les Moles, anem en busca del cap de tir i pel sender fins al Tossal Gros, tot això en parades i parades, algun que feia un moment xulava la sintonia de "Verano Azul" ja no pot ni dir piu.
En arribar dalt del Tossal Gros avall cap a la ctra. de Godall però ATENCIÓ hi han uns alambres, ara hi ha baques pel monte soltes!!!!
La baixada rapida i tornem a emprendre la pujada de les torres que porta a la sendera del Tossal Redo, aquí ja hi ha qui demana l'hora, jejeje, creuem la serra i baixem per la sendera de les Atalayes per a enllaçar en la sendera del camí vell de Godall a l'Ermita de la Pietat, una mica de equilibris i ja hi som, son les 11h i hem arribat al punt de l'esmorzar.
Després de una mica de cervesa i un parell de carajillos emprenem el camí de tornada, els senders ara es fan més difícils així que pel camí cap a casa, arribem a l'hora bona les 13'30h.

Àlbum Fotogràfic

El vídeo, Recordeu posar-lo en HD:

diumenge, 15 de desembre de 2013

Col·laborant en Marató de TV3

Per segon any els de la penya hem anat a participar a la marxa de Jesús on els diners recaudats en la inscripció aniran de forma benefica a la Marató de TV3.
El dia comença prompte a les 7'45h quedem per a sortí de la plaça d'on sortim a les 7'50h, ens posem a pedalar sense encantar-mos massa i no per pressa sino pel fred que fa!!! El termòmetre baixa i baixa fins arribar a Sta.Barbera on recordo veure -2ºC, aquí trobem a Isabel que ens ve a rebre, ella després queda en Claudio per a continuar l'entrenament per separat.
Arribem a Jesús just cuan JP sortia a buscar-nos, entrem a les inscripcions on ens donen dorsal, sortim al carrer on trobem a Pep, ens fem la foto del reduït grup d'aquest any.
La marxa comença a les 9'15h sortim cap a l'eix de l'Ebre direcció a Aldover per on entrem omplint el carrer principal de bicicletes. Tornem a l'eix de l'Ebre ara cap a Xerta on també entrem per la carretera vella, sortim a l'eix a l'altura de l'Assut continuant pujant per l'eix fins arribar a Benifallet, aquí la ruta canvia de direcció emprenent l'Ebre avall.
Emprenem la dificultat del dia, el Coll de Som aquí hi ha ¿bandera Verda?, vinga va anem a Tivenys on ens espera l'avituallament.
Després d'una mica de tertúlia i de paraules en agraïment de l'organització tornem a la carretera en tranquil·litat arribem a Tortosa on casualment s'esta fent un duatló a la zona del pavelló a Remolins.
Arribem finalment a Jesús on hi ha un pica pica, sense encantar-nos massa emprenem el camí de tornada el vent avui ens ajuda durant tot el camí i a ritme infernal de Lluc B. arribem al poble a les 13'30h, així dona gust.

p.d.: aquí teniu la imatge del dia a la duatló de Tortosa, Roberto i Núria al podí.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Negrell 2013

Un any més tornem a la sortida anual del Negrell hi haurà que dirà que sempre anem als mateixos llocs però això ho diu qui no ve normalment, aquest any les previsions climatològiques eren bones però fins que arriba el dia ningú firmaria que tindríem el millor dia de totes les vegades que hem anat.
Així que el dia comença a les 8h que carreguem les bicis a les furgos i a les 8'15 sortim cap a Fredes, a les 8'55 ja hi som i a les 9'16h fem la foto de rigor i sortim a gaudir de la ruta.
Per les pistes de cara a Pinar Pla ja hi ha problemes, al presi la pinça del disco li rossa més que res fa soroll i va frenat però un home com ell això no el fa dubtar i tirem cap avant. Baixem cap a Pinar Pla on trobem una batuda, per sort un caçador del que n'hi ha pocs en qui parlem i ens informem d'on estan i si hi ha algun problema en la ruta i direcció que portem, com que parlant la gent s'entén li expliqem cap a on anem i ell en diu la zona hon estan, cap problema així que per la pista del Mas del Peraire continuem en busca dels senders.
Les raconades on no ha entrat el sol estan congelades, fa fred sí però el sol sortirà més tard o més prompte damunt pugem rampes i això fa pujar la temperatura corporal, arribem a la entrada del primer sender on decidim mira de solbentar una mica el problema del presi així que aquí comencen les ostilitats, jejejej.
Primera baixada on trobem algunes restes de neu i el sender ampli i net fins a el desviament cap a les crestes on quasi esta desapareguda.
Anem creuant pels sender en algun sustet i tal, el sender esta cada vegada més brut algun d'estos anys no podrem passar a no ser que algú el neteje. Per les crestes toca el sol, el dia es clar però per l'efecte d'inversió tèrmica no es veuen en claritat les fons de les valls.
Sortim a la pista que puja al Negrell i cap amunt ja hi ha qui pregunta on esmorzem, alguns busquen una mica de temps per a recuperar forces així que cadascun al seu ritme arribem al punt, El Negrell, aquí dalt esmorzem i fem la xerrada, aprofitem el magnífic dia que fa, avanç de reemprendre la ruta:
Següent sender, pot ser el més divertit i variat, aquest també esta prou tacat tot i que per aquí hi baixa la ruta dels Estels que es fa a peu. Arribem a la pista de Vallcaneres per on transitem en busca del penúltim sender, aquí esperem trobar una bona glepa de neu i .....
 jejejej, esque son com xiquets primer voles de neu després la gerra es va embrutar una mica, jijijiji
Vinga va que toca baixar ens posem be els pantalons, baixem la tija del sillín i avallllll, pot ser es l'únic sender on no hi ha boixos pel mig molestant i estranyament ni un pi tombat més que a l'entrada. A veure si edito el vídeo i veiem la baixada.
Arribem a la zona de la casa del Rei per on passem sense parar ni a pixar, la gent deu porta pressa penso, però be amunt cap a la pista de Caro Fredes novament. Una vegada tots a la pista principal pedalem en busca de Pinar Pla novament esperant que els caçadors ja no hi siguín, passem la entrada de la pista que baixa cap a Beceit on ens toca esperar una bona estona i fem el mono. 
Baixada cap a Pinar Pla on no trobem als caçadors i emprenem la pujada final en busca del últim sender el GR que ens porta directe a Fredes, una vegada totes a l'entrada del sender au tots com a bojos tirant-mos avall sense pensar. El sender esta brutal molt net, sec, ràpid, .... En tot això passem els passos técnics arribant a la última pista que porta a Fredes on s'acaba la ruta.
En arribar una mica de batalletes una dutxa improvisada a la font del poble i cap al de Marisol a buscar un dinar que ens hem ben guanyat avui, allí continuen les batalletes, les birres, el menjar, el calmant, el cremat uffff i mig calents cap a casa que ja es fosc.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Diumenge + fred = MTB

Sembla ser que per fi ha arribat el fred i de quina manera!!!! per sort tenim les bici de muntanya per a seguir gaudint del nostre esport preferit.
A les 9h tocades sortim cap a la zona dels Freginals de cara a un aire gèlid, cauen unes gotes insignificants quan passem a la altura de les Ventalles. Poc després ja estem a l'entrada de la serra de Quicolis on farem una mica de senders, jijiji
Pugem primer estrenant el nou final fins a la part alta on hi ha les basses d'aigua de reg, després emprenem la baixada de Quicolis on cadascun passa com pot i supera les dificultats a la seua manera.
Després estrenem dos trams en menys dificultats per on es circula ràpidament entre les típiques plates punxenques de la zona arribant a l'antiga carretera/camí de Amposta a Freginals. D'aquí creuem per baix la carretera arribant a la següent zona de senders, la Serreta de Freginals però abans fem una parada per a menjar-mos l'esmorzar (platans, mandarines i poca cosa més)
Emprenem la pujada del sender que comença en una pujada forta i tecnica, després ja avall amunt superant alguns passos compromesos. De tant en tant fem una mini parada per a re-agrupar i que ningú es pergui. Arribem al punt probablement més crític i aquí lo iaio demostra que encara li queda molt a demostrar a la jove secció.
Finalment sortim a la carretera, creuem la via i per camins arribem a la part tracera de les Ventalles per on creuem pel sender cap a la zona de l'Ermita, com no podia ser d'altra manera pugem i baixem intentant fer el mínim de peus possible actualment aquesta sendera esta molt neta i ajuda a pujar be fins la part alta, la baixada una mica més perduda esta tècnica però no insalvable.
Finalment arribem al poble passant pels baixos de l'ermita on fan l'exhibició de Adam Raga, tornem per la sequia i a casa molt avanç de la una de mig dia.

Àlbum fotogràfic
Vídeo Sender Quicolis
Vídeo Sender Serreta

diumenge, 24 de novembre de 2013

Múltiples opcions

Aquest diumenge ha estat una mica esbojarrat, molts som els que hem sortit i moltes han estat les formes de fer-ho.
8 a.m. -> Sortim Fermin, Manel P. i Mingo en la MTB a fer una ruta endureta o com a minim plena de senders per la serra de Godall. Bona matinal de senders i més senders, llàstima que en una despistada ens separem de Manel i el perdem, però llevat de això tot perfecte, arribem a casa sobre la una de mig dia.

8 a.m. -> Surt tot sol Filip, sense noticies d'ell deuria fer la seua en la bici de carretera

9 a.m. -> Sortida de la gent habitual de la plaça Catalunya en carretera la seua elecció acertada sobre la ruta a fer els porta passant per Traiguera, la Font de la Salut i Calig a Penyiscola on fan la cola i després per Alcanar i la pujada del Remei fins arribar a casa, també arriben sobre la una de mig dia.

9 a.m. -> Tambe a esta hora surt un altre grup de MTB pel poc que se surten Fono, Batiste, Jordi i Doctor, ¿la ruta? al Strava del company Batiste he trobat la ruta, bici de muntanya fent asfalt i algun sender dels coneguts per tots.

Ruta GPS Strava

diumenge, 10 de novembre de 2013

Huracà diumenge

Les previsions del temps han estat encertades i el fort vent es desperta com lo dia, però la gent tenia ganes de bici i ja que tenim la opció perfecta de la MTB au pos a pedalar pels camins de terra. Primer a les 8, després a les 8'30 i finalment a les 9h quedem per a sortir tots els que vulguen.
Sortim de la plaça passades les 9h cap a la sequia per on ens dirigim cap a l'ermita i després a les Ventalles, anem junts i fent la xerrada, avanç de arribar a les Ventalles el primer tram de dificultat pujant i baixant pel camí que feia dies que no fèiem.
Després creuem la carretera pel pas soterrani de les Ventalles i la via del tren pel pont per arribar al camí de servei de la autopista que ens aproparà als Freginals, una vegada als Freginals agafem el camí vell cap a Amposta passant per l'interior del Montsianell, tot això quasi sense parades. Una vegada a l'altura de Amposta cap a St.Carles per la vora del canal descobrint el pas de l'antiga Via del Carrilet.
Aquí el vent ens espenteja pel cul i l'arribada a St.Carles es molt rapida, passem per dins la població en busca del camí dels Bandolers que creua la Serra del Montsià per la part marítima passant a la vora de les torres que aquí si troben. Els trams de camí d'asfalt acaben entrant a senders i camins, probablement el millor tram de la ruta. Una breu parada per a fer un mos i foto del dia, les nostres muntures del dia.
Passem per la cimentera que continua parada, com a mínim l'extracció de àrids, alguns no havien estat mai per aquí i van descobrir la grandesa d'una cantera jijiji
Sortim de la cementera pels trams ràpids entre pins que ens porten cada vegada més aprop de Alcanar, per fi tornem als camins d'asfalt de la zona de la Celleta, arribem a Alcanar passem cap al camp de futbol i pel camí de les Canals arribem a Ulldecona després d'un matí de pedres, rames i bromes.

diumenge, 3 de novembre de 2013

Primer diumenge de Novembre?

Avui es primer de Novembre però les temperatures no ho semblen, a les 8h del matí quan sortim Pomada, Filip i Mingo semblen fresquetes però poc, nosaltres a la nostra anem a la Senia, Valentins i Cervol avanç de torna en busca de la resta de la penya que surt a les 9h.
La penya surt a les 9'05 de la plaça i ens trobem a l'altura de St.Joan del pas, quan ells han sortit el termòmetre marca 21ºC en un dia solejat i en una mica de vent. Surten una bona gentada i una vegada reunits en los matines i els quatre Traiguerins que avui venen a buscar-mos ens ajuntem una grupeta de 17 cilcistes.
Però a la entrada de Cervera la cosa canvia i ens quedem menys de la mitat dels que anavem, uns per A altres per B.
La ruta? tot un classic CAP A ST.MATEU, després anem a buscar la carretera que puja de la Salsadella a la ctra. de Tirig. Una vegada arribem a St.Mateu per segona vegada entrem a la plaça per a fer el refresc i la xerrada, al solet arribem prop del 30ºC.
Aquí uns altres tiren cap a casa sense parar ja que volen arribar avanç a casa.
Mitja horeta després emprenem a ritme tranquil la tornada cap a casa, al passa per Traiguera Joan que es queda, es l'únic de Traiguera que queda, al arribar a St.Rafel només 6 dels que anàvem per aquí esta matí, es curiós penso.
Arribem a la plaça unes coles i cap a casa.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

De la Senia al Mas i per Casetes Velles fins el Pantano a Xalar

Feia justament un any que van fer aquesta mateixa volta i com que la setmana vinent jo no seré, proposo de fer aquesta volta en btt. La veritat que la convocatoria no va tenir molt d'exit, ja que per una banda per a fer btt normalment sortim en disabte i no en diumenge, damunt hi ha uns quants dels mes beteteros que per vacances, faena o el canvi d'hora, no poden venir.
Al final el diumenge estem al posto a les 8:00, Jordi F, Jordi C, Rafael i Fermín.....pero a on es la furgo??? Je, je, je, Mr Despistat Castell ni va pensar i això que lo van parlar, així que anem a buscar la furgo i fins la Sènia tranquils i sense cansarmos molt.
A les 8:35 sortim per la carretera que va al Mas i al desvío agafem el camí que puja per la pista a Casetes Velles, la veritat que fa goig anar en bona companya i damunt avui fa un dia perfecte per a pujar per aquesta pista que normalment fa bastant de vent i avui ni una mica.
Se nota que estem al principi i les cares son d'anim i alegria, tot i que van anar tot el dia juntets i xalant mes que patint, bueno eso ja va en funció de les cames de cadascú, jejeje. Jordi F va superant records de fer tota la pujada sense descansos fins que arribem al tipic descanset a on al moment d'arribar sorten cap amunt un altre grup de uns 8-10 beteteros; la Caseta del Guarda! a on comprovo la curva de la felicitat del Re-Iaio, jejeje! Aixó de tenir nets ha de ser la bomba perque com tingui un parell mes al final no podrà ni muntar en bici.
Continuem fins a dalt i canviem el posto d'esmorçar ja que lo Iaio ha començat lo bocata que te gana, després de xarrar una mica en els caminants que pujan i baixan per la pista continuem i fem el troçet d'enllaç fins a la sendereta que va hasta el Mas de Pataca a on van esmorçar l'any passat, continuem baixant per les pistes que van al Faig Pare i el Pi Gros, pero en compte que hi ha mes gent caminant que a la rambla de Barcelona i com no l'altra foto obligada del dia al Faig Pare:

Continuem per la pista fins la font de la teixeta i a poc que anem directes al Pi Gros si no m'avisen perque ni havia mirat lo GPS i jo tot recte.....jejeje. Tot seguit un parell de sustos, primer en una pick-up i  després en una furgo, primer Jordi F i després Jordi C, tot i que el pitjor susto va ser en Jordi F i jo que anava al darrera a 3 m de distancia que al fer la pickup van derrapar la bici cap a la bora dreta i pararmos justament a l'alçada de la finestra del conductor qui mos va acusar d'anar molt ràpid......¿? a lo que Jordi F va respondre inmediatament que no, que natros anavem tranquils, jijiji! home si me haguessin preguntat a mi segurament hagués respon el mateix perque no mos agrada donar la rao a l'altre, pero realment anavem mes ràpid que poc a poc i con li va dir el conductor després de sentir la resposta els que feiem mes cara d'asustats eren natros i no li faltava rao.
Una vegada arribem al Pantano una sesió de fotos mentres algú recupera forçes i un altre vol una foto personalitzada per a canviarse la portada del guasap, jajaja!
Finalment arribem al punt de sortida; la Sénia tras una mica mes de 4h per a fer els casi 60 km de una ruta que en aquesta epoca de l'any fa goig, en les fulles que van canviant unes de color i altres adornant les pistes per a que quan pases per damunt en la bici tinguis la sensació de estar als Pirineus, jejeje! Que bonic son els Ports i que a prop de casa els tenim, tot i que ens costa molt i molt visitar-les. A vore si tornem promte....

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Diumenge de Relax i a fer Kms al Tran-Tran

Avui diumenge surto una mica mes tard de l'habitual, sobre les 8:20, com que dels companys matinadors habituals no hi ha cap pos jo al meu rollo i sense cap presa ni agonia faig 20 km pel camp de tiro, els Valentins, La Senia i tornada al poble fins trobarme als companys de les 9:00 que una mica mes i me les trobo fent lo cafe, jejeje.
Encomanant lo grup va JP i al darere Pep, Batiste, Isa, Claudio i Xavi, lo ritme es tranquil, mes de l'habitual pero ja està be, ara la questió es anant fent kms i no desgastar molt que estem al principi de pretemporada, tot i que jo no se quan comença o acaba perque ja fa dies que no paro ni pa pisar, jajaja.
Com no lo Guru Riba en un tres i no res ja te la ruta i com que abans d'arribar al Barri Castell ja ens juntem en Joan i Pedro pos tot recte segons lo previst cap a la Sènia.
Lo ritme de moment es per a anar tots junts, però al sortir de la Sènia es trenca lo grup, jo me quedo xarrant en Isa i sentint de fons al Sommelier de Turrons que l'explica a Xavi com se sap si un turró es bo o molt bo, hummmm! Al cruce fem reagrupament i ja decidim que la cola la farem al de Diego en  Santa Barbara i encara que al principi també anem junts es torna a trencar lo grup, esta vegada m'en vaig a matar una mica lo cuquet retingut tot el matí en companya de JP, Batiste i Claudi, bona serie tot i que els relleus ràpids no han sigut molt coordinats, haurem de practicar-les una mica mes, eh?
Just abans d'entrar al de Diego mos trobem a Edu. 
Després de la paradeta per al refresc fem la foto (que no ha sortit Edu, justament perque l'ha tirat ell) per al calendari de la Penya Ciclista Montsià 2014 (...ahi deixo caure la idea que se m'acaba d'ocurrir i clar aquesta pot ser la foto d'octubre, tot i que la de la pedra al canvi de Mingo es molt bona també, jejeje)


Després de la cola tornem a sortir de cara a la Sènia i anant a 24 sembla que la cosa se trenca, així que millor a 22, com dien els del dùo sacapuntas: 22, 22, 22 i 22! I així anem tots juntets, girem cap als Valentins, jo ja es la segona vegada que paso avui per aquí tot i que al revés,....Als Valentins Claudi i Isa se despiden i després a Sant Rafael Pep i Xavi.
Natros continuem per a acompanyar a Joan i Pedro al Servol, tot i que s'en va Pedro tot sol ja que Joan vol una mica mes i torna una altra vegada fins a Sant Rafael per a despedir-se ja definitivament, jajajaj! com se nota que ahir va anar ben descansat! 
Al final a l'entrada del poble Edu que tira cap a Alcanar i així arribem Batiste, JP i Fermin que no tenim ni temps ni ganes de fer res mes que despedirmos. A Batiste le marca 80 km lo GPS i jo se que porto 20 mes, tot i que el GPS s'ha mort abans d'hora.
Conclusió: bona ruta, bona companya, bon dia i bon ritme, que encara estem a l'octubre i lo important ara es no parar, tot i que a mi ja m'ha vingut de perles la sortida d'avui per a descansar una mica.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

A Cati ....

.... lo dimoni no lo va puger seguir.
Avui hem anat estranyament a Cati, amunt que fa pujada a ritme de "yayo en gaiato". Hem sortit de la plaça a les 8'30h tocades ja que ha estes hores algú encarar entrava al bar a fer el cafe. Només sortir Batiste que torna a la plaça s'ha deixat la cartera, ulleres i demés damunt del capot d'un cotxe, per sort no ha passat cap mangui i ho troba tot. Al tornar a la carretera ens avança una grupeta de Vinaròs, deuen ser lo F com a minim, primer ens passen però era imposible deixar-los anar i los picats de la penya primer a roda fins a passar St.Joan que passen davant i au a vore qui pot seguir.
Arribem al St.Rafel on ells es queden i nosaltres continuem cap a Traiguera, pel camí Joan i Serguio, en arribar a Traiguera un altra vegada els Vinarosencs però la ruta es diferent i ja ens despedim, natros com sempre cap a la Jana però avui lo iaio decideix que te ganes de pujar a Cati i baixar cap a Tirig ¿ja vorem? penso entre mi.
Passem l'entrador de St.Mateu i los "clasicomanos" ja pregunten a on anem, passem Cerafina en dos grups diferenciats los que els agrada variar la ruta i los que surten a passejar que no es epoca? Arribem a Cati en tota la parcimonia del mon i anem a omplir aigua, lo iaio segueix en la seua de anar a baixar a Cati després d'un estira i arronnsa tira cap alla segui per la secció jove, los "classicomanos" segueixen ràbiant per la carretera, per la pujada, per la ruta, .....
Finalment arribem a l'alt del Xorret on uy que li ha passar a la tija de la bici que s'hem baixa? a lo iaio se li ha trencat la brida i resulta que no pot seguir que el seient li baixa, sort que per experiència pròpia en una paper d'una barreta aconseguim fixar-la i continuar la ruta, baixem en compte la majoria menys lo iaio que ara punxa la roda del davant.
Finalment a Tirig continuem per la clàssica cap a St.Mateu a tot tren la majoria, al arribar a St.Mateu ens esperem i una vegada tots junts cap a casa passant per Traiguera on es queden els companys, per la renovada carretera de St.Rafel fem via a un "ritme moderat" com demana Lluc, jijijii
Sense parar ni ha reposar aigua tirem cap al poble on ara si fem parada al bar del MontMar a fer uns "xampus" en olivetes i pataquetes per a celebrar la festivitat de ahir, St.Lluc.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Felicitats a tot els Llucs per St.Lluc

Avui dia del patró del poble es festa local i alguns la aprofitem per a sortí a estira les cames en la bici de muntanya. A les 9h del matí ens reunim a la plaça per a decidir ruta i anar a veure si algun dels que han vingut s'en recorden de anar pels camins de terra damunt de dos rodes.
Sortim cap al riu per on pugem cap a St.Rafel, parem a St.Rafel a agafar aigua que lo Baratero ja no en te i resulta que a Mingo se li trenca el cable del canvi, després de estudiar la solució optem per deixar un únic pinyo i a corre.
Pel pont del Molí la Roca tornem a Catalunya i emprenem lo lligallo del mateix nom. Aquí una mica de picadillo i cap als Valentins per senderols algo perduts.
Tornem als camins alguna repretada de cames i direcció a la Miliana on trobem a la dona de Rafel fent neteja, ell esta netejant les oliveres. Tirem cap a Godall però porten pressa així que per les oliveres mil·lenàries cap al cap de tir de les Moles, baixem en busca del Pantanet i per la Tossa arribem a la zona del Castell on punxa Batiste, una vegada arreglada la punxada pel sender del castell cap al final de ruta.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Tranquil·litat per al Diumenge

Avui en la pallissa de ahir sortim a les 9h que tampoc ens hi juguem res, però la grupeta de les 8h ja esta formada per Fermin, Roberto i J. Filip ells fan la volta normal dels diumenges per a retrobar-mos als de les 9h pel camí.
Després anem en busca d'algun Traigueri i una vegada tots junts cap a Rossell, sembla que avui canviarem de ruta i de paisatge, arribem a Rossell i després d'algun estira i arronsa anem cap a la Senia i després al Mas. Com que arribem al Mas i els Traiguerins ja ens han abandonat decidim baixar cap a Tortosa i variar del tot la ruta, al creua la Raval de Crist ens parem a fer una cola i prendre el solet tranquil·lament.
Per a acavar el matí tirem al recte cap a casa passant per Vinallop, Sta.Barbera, el dia es boníssim no fa vent de cara i la tornada es molt rapida potser més del esperat.
Passem per l'entrada de l'ermita a tota maquina tirats pel duo de Batiste i Roberto anem enfilats, aprofito per a fer la foto i a rebufo que això va a "todo-meter"!!!!

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Un dissabte com un altre

Ja tornem a estar pedalant en grup després de la desbandada general de l'estiu. Tornem a la carretera per a aprofitar el bon temps que fa tot i estar amb la primera quinzena de octubre ja superada, a veure si arriba la fresqueta i comencem a sortir en la MTB.
A les 8h sortim Pomada i Mingo per a fer la volta prèvia de la Senia -> Valentins, sortint de St.Rafel ens trobem a Joan i Sergio que venen en busca de la resta de la Penya, que venen just detras de natros. Com no emprenem carretera de Traiguera direcció a la arxi rodada carretera de la Jana a St.Mateu. Al arribar a St.Mateu tirem cap a la Salsadella per on pugem cap a Tirig i després cap a Albocasser, sorprenentment ningú es planteja parar i continuem ruta cap a la baixada de la Mirona direcció a la carretera de les Coves.
Una vegada tots baix emprenem la tornada cap a casa per la carretera que puja de Castello a St.Mateu, a un bon ritme els km's cauen en facilitat i sobre les 12'15h estem ja a Traiguera, seguint en la ritme ara imposat per Batiste passem pel Barri Castell i finalment arribem a Ulldecona en temps més que suficient per a fer un refresqued a Montmar. Bona ruta, no molt repetitiva.

diumenge, 15 de setembre de 2013

I MARXA CANET BTT - 2013

Per a començar, el dia abans ja me plantejo la possibilitat d'anar en bici d'Ulldecon a Canet, total en cotxe es mitja hora, mes aparcar, mes canviar-te, etc, etc i total per a fer 40 km pos au! Jo aniré en bici be d'hora que calculo entre 1h 15' i 1h 30', d'Ulldecona a Canet, després faré marxa i a tornar cap a Ulldecona.

Lo pitjor clar, va ser aixecar-me a les 6:00 en diumenge, i mira que sempre penso que no hem d'estar be els que fem això, però després quan veus que hi ha mes boixos com tu ja ni te recordes d'aquest pensaments, jejeje.

Sortida a les 6:45 i clar, a posar-li la llumeta a la burra que me tocarà anar 1h a fosques seguint els tracks que m'han enviat Dani A. i Jordi F., gràcies als dos!! i així arribo a Canet a les 8:05, beeeee calculat!
Ja hi ha altres bikers que están aparcant o baixant dels cotxes, descarregant les bicis, algú ja canviat i fins i tot els que ja van calentant, com el Ignasi Fandos i un altre que me trobo per la carretera quan jo justament arribava al poble.

Agafo la samarreta, dorsal i a buscar als amics Rober, Vicent i Pedro que fan també aquesta marxa, al primer per a saludar-li ja que no li vore en tota la marxa i als altres dos per que tinc la intenció d'anar en ells encara que no se lo volen creure.... total que buscant-les, primer uns i després altres fem una gran foto de família en els calijons


Sortim a les 8:30 passades, al principi vaig en Vicent i al rato ja en el primer camí m'avanço per a buscar a Pedro, així me lo vaig trobar de cop i volta en una pujadeta a la vora del camí en la cadena trencada....

Reparem la cadena i a continuar, jejejeje! ara anem de cotxe "escoba" i per això encara vaig mes tranquil si es pot. En Pedro vaig de perles, anem fem i m'explica el recorregut, el traçat, els masos que anem passat, jejeje, esta marxa me va a sortir barata comptant que vaig en lo sherpa local. Així mentre xarrem anem passant també a la primera pujada dura a 3 o 4 companys i mos quedem una mica mes tranquils per que ja no som els últims, jo la veritat que tampoc me preocupa però be sempre es com un consol saber que hi ha algú al darrera teu

Arribant casi  a la mitat de la marxa veiem la Mola Gran, la Petita i la Redona i jo no puc evitar dir-li al company que ens parem per a fer la foto del dia en aquest impressionant mugro de la natura, jajaja!


Tornem a la faena que encara queda pujada i després del primer avituallament anem a fer la primera sendereta tècnica, jijijij! catxis la mar, un peu al primer pas de pedres i després tot del tiron, quina llàstima, be pa la del 2014 ja me lo conec. Seguim pujant per pistes en molta pedra solta característica de tota la zona a la que estem, baixem també en compte per aquest motiu i seguim xarrant, comptant anècdotes varies, Pedro m'explica de quan va començar a fer les rutes ensenyant-los tots els camins als falduts, etc, etc.

Fem una altra sendereta algo mes tècnica i no es només de baixada sinó que va crestejant el monte, molt xula per cert, pasem un altre avituallament i fem l'ultima sendereta que es mes fàcil o potser com que vaig al darrera de Pedro que me fa de guia me es mes fàcil, i es que així com a les pistes si que baixo millor en senderetes o trialéres soc un espectacle per que si es difícil lo camí jo encara lo faig mes difícil


Al final fem la pujada per una rampa en-cimentada cap al poble i arribem a meta en 2h 40' pedalant, millor de les 3h que havíem pensat inicialment, clar que en l'arreglo de la cadena al final si que hem fet casi les 3h totals de marxa.

Bona marxa en la companyia de un bon amic i damunt no m'he caigut! beeeeeee! Moltes Gràcies Pedro. Ara faig mitja hora de descans en una cola i bocata de pantxeta que dona la organització i cap a casa que encara me queda una horeta de camí, això si el bocata a la mitat per que sinó no agafaré la bici.


L'anècdota va ser tornant que jo anava com un boig per arribar a l'hora planificada; les 13:00 i de cop i volta creuant per una pista paso a 10 cm de "algo" inmovil de taronja ¿?, i mentres penso que a lo millor era un caçador, a l'arribar a la rambla en totes les pedres i pedrolos que me fan detindre la bici, veig que a 50 m hi ha una manada de uns 10 gossos i al costat 4 caçadors i si van de taronja, ufff! després de preguntar-los per a on anar, me diuen que acabo de passar tota la batuda pel mig....i que ja tranquil.

A les 13:05 arribo a Ulldecona de nou en bones sensacions i el susto encara dels caçadors, en total casi 85 km; bon entreno de btt! Ja tenia ganes.

Datos Ruta GPS Garmin

diumenge, 8 de setembre de 2013

8ª MARXA BTT CAMI DE SIRGA (MORA D'EBRE)

Es la primera marxa de BTT que faig des del Soplao i ja ne tenia moltes ganes de agarrar la "burra". De la Penya Ciclista Montsià no m'acompanya ningú, els pocs que l'han fet per que no tenen ganes i la resta per que segueixen amb la de carretera o en el sofa, jajaja. Jo avui he quedat en David Caballé per a venir junts i menys mal per que sino segur que encara estaria buscant el punt de sortida, ja que aquesta es al circuit de motos que esta a les afores de Mora d'Ebre anant cap a Alcañiz. Es una de les proves de la Xallenge i hi ha molt de nivell. Una vegada arribem lo de sempre; agafem dorsal, un caferet, ens canviem i a la bici, jejeje, a 5' de la sortida tinc que anar al WC, ufff! per los pels a poc que no arribo, a la sortida vull dir.
La sortida es peculiar per que després de fer una volta al circuit neutralitzada  es dona la sortida definitiva de la marxa amb el semàfor en verd i tot, jo que surt l'últim per que no tinc presa la veritat i damunt després de fer la foto com que no me puc tancar la butxaca del pantaló per a guardar lo movil en una ma, pos peu a terra i clar, ara si que soc l'últim destacat, jejeje, faig un petit esprint a la rampa de sortida del circuit per a agafar lo grup, me guardo 2' fins que veig que això se fara etern i començo a avançar a uns quants ciclistes en la primera pujada, jo avui vaig en lo lema; "sin prisa pero sin pausa", comencem a baixar per una pista i a la primera corba tancada; PUMMMM! torta d'esquerres, jo tot sol; una mica de xapa i pintura i a tenir més precaució, m'acabo de donar compte que fa 4 mesos que no agafo la bici de muntanya i me falta pràctica (a banda de la poca tècnica que ja tinc).
Segueixo avançant a uns quants en les següents pujades, saludo a un company de la "Moleta" de Benicarlò, però no te moltes ganes de conversa, així que continuo fins que de cop i volta veig que fa una estona que vaig a la par en un company d'Amposta del "Mont Bike", a les baixades me passa ell a mi i jo a ell en les pujades, mos presentem i comencem a parlar, resulta que sense saber-ho vam fer també junts enguany la Trotamons de Fraga...es diu Fernando o com ell me diu "Nando". 
Al poc de començar la conversar, de cop i volta quan anàvem rodant tranquils; castanya grossa i perillosa, uns quants que mos passem com a amotos i un que se me vol colar pel meu carril entre els matorrals i la meva bici....mos toquem, intenta treure'm del meu carril amb el braç i a la que jo faig força per a aguantar-me PUMMMMM! los 2 en terra i jo damunt seu, grññññ! tot i que lo pitjor se lo ha emportat l'altre biker que m'ha envestit per voler passar per a on no havia lloc, decideixo acompanyar-lo fins lo següent avituallament que esta ben a prop. 
Parem, agafo un got d'aigua, una mica de taronja i just al sortir agafant una pujada encimentada, torno a agafar a Nando i li proposo si vol anar junts, a lo que me diu que Ok, jejeje!, seguim pedalant i conversant, la veritat que així dona gust fer totes les marxes del mon en companys com el Nando, pugem als molins, baixem per una pista ampla i ràpida, ara una sendereta, etc, etc. A la foto ja es veu que anàvem xalant, tot i que el recorregut era exigent natros entre converses i anècdotes se mos feia molt més divertit, parem a tots els avituallaments per a menjar-mos lo que no volem els primers, jejeje, ara un pipi o lo que faci falta.
Nando me diu en un parell de pujades que me vagi i que jo faci la meva, però jo li dic que no tinc presa i que de quedar el 64 a quedar el 95 o el 122 me dona igual, jo prefereixo anar en algú i millor si com es el cas, mos entenem tant be; jo m'aprofito que ell sap baixar be i despai per a seguir-lo i així aconsegueixo fer baixades que segur que tot sol no hages ni intentat i al final de cada baixada ell m'espera baix, jo a canvi li "estiro" una miqueta a les pujades que tinc més cames i després l'espero dalt, així anem fent, parlem de bicis, que si 29", que si 26", dels xiquets i de com aprofitar el poc temps per a entrenar, del recorregut per que ell ja ha fet 6 vegades aquesta marxa, d'altres marxes que hem fet, etc, etc, i així fins a meta a on arribem agafadets de la ma, com 2 bons amics que han xalat d'allò més fent aquesta marxa junts; des d'aquí: GRACIES NANDO!
Vaig cap el cotxe i justament arriba David que com m'imaginava ha fet una hora menys que jo i ja esta dutxat i tot, jo me canvio ràpid i cap a casa a dutxar-me tranquil que tinc dinar i porto presa, jejeje! David ha quedat lo 10 i jo lo 110, però he xalat 1h més que ell de la ruta, damunt he fet un bon amic i l'únic però han sigut les 2 caigudes i la palanqueta del canvi dels plats que a l'arriba a meta veig que la he perdut..... grññññ! A vore la propera setmana a Canet si tinc més sort...

diumenge, 7 de juliol de 2013

EN DIUMENGE D'EXCURSIO A PAULS

Avui els "Domingueros" (malnom carinyos pals que surten en diumenge, es a dir natros avui), segons ja havien quedat fa una setmana enrere, avui teniem un objectiu; anar a Pauls i tornar en la modalitat que diem: NON STOP, amb la previsió de sortir a les 8h i arribar de nou al poble abans de les 12h. La veritat que comencem ja en una mica de retràs de 11' exactes gràcies a .......je,je,je! millor no donar noms. Tots junts sortim direcció Sta. Barbara, com un destacament del setè de cavalleria, de dos en dos; Lo guapet Boveda i el del sant, lo tardon Castell i Fede Calculeitor, lo doctor, el Vicent que no es ni lo Traigueri ni 006, JF Maresma i Alberto. Una vegada arribem al semàfor de Vinallop per com està la carretera tots a fila india i en menys de 1h arribem a Tortosa, continuem per la carretera de l'eix de l'Ebre i en un tres i no res quan portem 1h 14' agafem el desvio a Pauls, aquí queden 9 km de mes pujades que baixades, a on la part final es fa mes dura per la calor que fa.
Una vegada arribem tots, cadascú al seu ritme fins al desvio buscant la única ombra que hi havia i després  de comentar ràpidament que sembla un lloc molt xulo, com que "Lorenso" apreta i molt, tornem a baixar de seguida, mos trobem casi al desvio a Fono que ha sortit mes tard però tot i així s'ha animat per a sortir a buscar-mos. Entrem i sortim en un fiu-fiuuuuuu! a Xerta a per aigua. De nou anem a relleus, passem Tortosa una altra vegada però en sentit contrari i en 10ºC mes, així que anem controlant tot el temps d'anar junts i casi casi lo aconseguim, mecachis con la calculadora..... Però be, no passa res ja que estem a 2 km del poble. Una vegada entrem s'acomiaden els que porten mes presa i la resta anem a fer un beure o dos al de Castell. Al final hem arribat a les 11h 45', així que Mision Cumplida; 98 km a 29'5 km/h. Bon entreno pels temps que corre...per lo menys avui, jijijiji!

Ruta GPS Garmin Fermin

dilluns, 24 de juny de 2013

Pujada a Caro

Avui es dilluns, St.Joan per molts festa, llevat per a algun Joan de Traiguera, jejejeje. A petició de Fermin i per aclamació popular anem a fer una de les pujades més mítiques de per aquí la zona i que nosaltres la tenim oblidada, la pujada al cim de Caro 1447m.
Sortim a les 8h de la plaça som la secció jove de la penya: Fermin, Batiste, Roberto, Lluc B. i Mingo però ens toca anar a buscar al jornet del Barri que damunt fa tard i ens fa pujar fins al Barri a trobar-lo, "cagon". Ja que hi som pugem cap a Valentins i per la carretera de la Senia arribem a St.Barbera, continuem cap a Tortosa sense preses però sense encantar-mos, creuem tot lo creuable i arribem a la carretera de Caro que finalment esta en condicions optimes per a fer la ascensió.
El 25km d'aquest colós de les nostres terres arrancant de nivell cero i arribant als 1447 fan que ens separem en la ascensió, però al final de la pujada tots junts ens fem una bona foto per a record.
Desrpés baixada rapida que fa rasca aquí dalt, arribem al inici de la pujada i ens trobem a JP que ha vingut a buscar-mos, d'aquí a casa a relleus, cadascun fa el que pot, passem per Sta.Barbera, per les Ventalles i a les 13'15h estem al MontMar on ens refresquem en una bon "xampu"

dissabte, 22 de juny de 2013

QUEBRANTAHUESOS 2013: MI 1ª QH

Je,je,je, sona com l'anunci de fa anys de; "mi primera colònia: Chispas", la veritat que la sensació es més o menys la mateixa i es que si parlem de marxes cicloturistes, en quan a les de carretera aquesta es la més important dins de la península, els numeros ho diuen tot; 15.000 pre-inscrits i 8.170 ciclistes en la línea de sortida. 
De la nostra Penya Ciclista Montsià ja fa un parell d'anys que s'ha perdut l'interès per participar, cadascú pels seus motius, només Pep "l'enxufat" acudeix cada any i també l'ha acompanyat JP les edicions 2011 i 2012. Així que només als novatets-falduts-adoptats mos feia gràcia participar i de fet ja feia 3 anys que estàvem al sorteig inicial; Rober "el perniles", su'n germà Oscar i jo. Per a no variar aquest any tampoc mos toca al sorteig inicial, però coses del destí o més be de la crisis resulta que fan 2 repesques i finalment podem acudir, ja era hora!.
El dia abans, Oscar i jo mos hem demanat la tardà i el dia sencer respectivament a la feina per a poder sortir prompte, així jo pel matí ja faig una volteta de calentament en Rober per a estirar més lo cap que les cames, jejeje! En una mica de retràs sobre lo previst sortim a les 15:25 cap a Sabiñanigo a on arribem sobre les 19:20 al recinte, Olala-lala! Però quina burrada de bicis, ciclistes, esponsors, etc, etc. Recollim el dorsal només arribar i després de pegar una volteta a on menjem alguna coseta i comprar alguna coseta fem la foto prèvia del perfil.
 

Anem al Hotel que està a Jaca a les afores, la veritat que al tenir que buscar en només un més d'antelació la broma mos surt per un pico, però un dia es un dia, jijiji! Hotel de 4 estrelles per a que les bicis dormiguen tranquil·letes i a gustet. Deixem les maletes, preguntem per la hora i menú per a sopar en una mica de temó, per que veient l'hotel ...uyuyuy! però ràpidament la recepcionista mos ensenya lo "menu-sopar especial ciclistes" que son 12€; Ok!, mos sembla perfecte, ja no tenim que anar a sopar fora, encara que si anem a comprar l'esmorzar al Super del costat, ja que el "menu-esmorçar especial ciclistes" no mos sembla tan econòmic. 
Una vegada en tots els trastos a la habitació anem a sopar i parlem dels entrenos, com mos trobem i si anirem o no junts demà durant la cursa, pugem a la habitació després de menjar com si fos "la ultima cena" quina fartera; plat i mig de pasta, arròs, un parell d'ous, unes pechugues, pataques i postre per si un cas, jajaja!, quina gana que tenien els Betini i jo per no fer-les un feo.... Pujem a l'habitació, preparem dorsals, roba, begudes, etc i a dormir 5 h per a intentar arribar lo més aviat possible, més sobre tot per a evitar el possible col·lapse a l'entrada de Sabiñanigo en lo cotxe, que per agafar un lloc a la sortida, a les 4h 30' cap amunt, esmorçar tipus "festa d'aniversari dels xiquets" je,je,je! i cap al cotxe, sortim segons lo previst a les 5h 30' de Jaca.  
A les 6:00 ja estem aparcats, canviats i anem a la sortida, la veritat que no hi ha casi ningú, un parell per aquí, 3 més allí i ara 20' després d'arribar natros ja veiem col·lapse a la circumval·lació d'entrada, menys mal. Anem a buscar la sortida, uns cartells mos envien cap als calaixos, un voluntari mos diu que no, que a pegar tota la volta agafant la nacional de Huesca, ¿¿¿??? natros tornem pel poble tal i com hem vingut i arribem dels primers a la sortida dels "sense caixó preferent: los grises", quin goig per lo menys només tenim pel davant a uns 2.700
La veritat que la espera es fa dura son les 6:15, la sortida es a les 7:30 i fa una rasca considerable a estes hores, al final i amb les dubtes fins a l'últim moment trio anar de curt, tèrmica baix de tirants, manguitos i xaleco, Rober i Oscar van igual encara que no s'han trencat lo cap amb la roba, ja que no portàvem més opcions. La cosa se va animant i la coa ja no es veu ni a on arriba, los típics espavilats que s'intenten colar, els que no saben ni a on els toca i natros seguim esperant, com sempre en aquestes circunstàncies i per a distraure la vista mires tots els models de bicis, rodes i diferents components que porta la gent; hi ha bicis de fa 15 anys i altres que tindràn 2 mesos. Al final a les 7:30 es dona la sortida puntual, natros tardem uns 10 minuts en passar per la banda del xip, els últims ho faran 45 minuts després... 
Al principi has d'anar molt concentrat, es roda molt i molt ràpid i encara que vas en grup, aquest a vegades es fa molt gran o molt petit en funció de si agafem o soltem gent, així miro un parell de vegades el Garmin i anem a 45 km/h per l'autovia que va cap a Jaca. En un tres i no res mos plantem a mitat de pujada del Somport, prèviament veig un accident rodant en grup que fa que me quedi casi parat i tingui que pegar-me el primer axuxon del dia per a agafar a Rober i Oscar. Miro i portem la primera hora a 36 km/h de mitja. Així que quan me dono compte ja estem pujant Somport i no baixo de les 185 ppm, així que els dic adeu als meus companys després d'anar junts 1h 30'. Be!!! penso, això ja no me ho trau ningú, tota la gent que hem avançat, jejeje!
 
Pujar Somport en una llarga corba que et deixa a la frontera, vaig aguantant les pulsacions en 180 ppm i veig que em passa la gent a grapats; bufff! o jo vaig molt cremat o hi ha molta gent que venia al darrera que estan molt més forts que jo, ¿¿¿???. Cadascún que avançava jo pujant al final Somport a mi em passàvem 10. Paro 10" per a ficar-me la cremallera del mallot que m'he soltat a la pujada i començo a baixar molt concentrat. Al principi del descens me passen una dotzena fàcil. grññññ!!, després a la carretera ampla començo a agafar jo a gent i a passar-la, fins que agafo a un parell i enllaçem al final en un grupet, pel darrera no ve ningú. 
Lo primer que penso es que tinc que aguantar al grup sense gastar energies i que me porten, però en quan me recupero de l'esforç me fico al cap davant i a tirar dels 20 o 30 que anem, així faig 3 o 4 relleus de 1 km amb dos compis més, fins que de cop i volta un "artista" salta sense donar-mos opció a agafar roda, o esta era la seva intenció, Jaarrrrrrl! a mi no me fa això penso i me pego un altre axuxon per a agafar-li la roda i torno a tirar un ratet, com que li veig les intencions li dic que millor que faci un relleu si està fort a que se'n vaige tot sol, però sembla que no vol saber res i torna a saltar del grup. Així que jo ja ne tinc prou de moment i me deixo caure a mitat del grup i que tiren altres, au! aquí se va de lujo, però dura poc per que de seguida comença la pujada al M.Blanc.
Aquí os deixo a un artista de veritat que toca la gaita i t'indica que ja estàs a prop del final de la cima, que la veritat es fa dura aquesta pujada, mira que havia llegit pel foro que si hi havia gent que pujava caminant i jo no me lo creia o pensava que exageraven, però si! els últims quatre km son molt durs, sempre al 10 - 11% de desnivell i sense descansos, al final jo només contava de fer 50 pedalades assentat i 30 de peu alternativament i així pujava sense pensar en lo que faltava fins el final. Quin goig en lo 34x26, ufff! venia de lujo per a no cremar-me, no se si en un 23 l'hages pujat, suposo que si però més atrancat. Jo sempre mirant les pulsacions i controlar de no passar de les 175 - 180 ppm. Aquí ja me passaven els mateixos que jo passava, encara que sempre hi havia algun cohet que pujava disparat i clar els que anaven caminant, que me recordava a l'últim port del Soplao; Uffff! si pujo en bici a 8 km/h, caminant se tarda lo doble!!! A pedalejar!
Una vegada coronat sentint lo gaitero, toca baixar i la primera part també molt tècnica  la veritat que no se ni como però enllaço 3 corbes bastant be i al darrera de un parell comencem a passar bastanta gent, vaig agafant confiança i això es bona senyal per que últimament baixava fatal. Paro a l'avituallament que hi ha baixant i agafo 3 trossos de taronja, 2 de plàtan i un parell de geles, canvio l'aigua en un bidó, l'altre d'Aquarius, un pipi, me guardo el chaleco i a continuar. 
Al vídeo es veu lo dur que es el final, jo apareixo a mitat de vídeo però no se me veu ni la cara, només lo mallot roig, casco blanc i mangitos negres. Una vegada s'acaba la baixada torno a tirar de un grupet que anàvem uns 20 fent relleus en un altre company i sense voler a lo cabra esbarrada que diu un amic meu, en un repecho dels que jo continuo a 37 si ja anaven prèviament a 37 me quedo tot sol fins que agafo a un altre grupet pel davant de uns 30, i torno a tirar un relleu a la que me recupero una mica, se que m'hauria d'aguantar però no puc. Encara que me fa una mica de ràbia per que se que tots se volen guardar, jo xalo per que me fa goig i m'agrada tirar del grup si tinc forces, jijiji! no tinc remei!
Ara ja de tornada cap a la frontera mos queda el Portalet, un port que encara que no te desnivells molt grans, son 30 km de port i es fa llarg i pestos, jo del principi me torno a controlar les pulsacions i a 170-175 ppm, els primers km me passen uns quants però a mitat de port ja començo a passar jo més gent que la que me passa a mi, de fet crec que a partir del km 5 de pujada me van passar una dotzena o vintena de ciclistes fins a dalt i jo vaig passar més de 100 o 150 segur, aquí ja es comencen a ver les cares de cansament i més de un que no li queda ja res de res. Jo com que pujo bastant còmode vaig mirant lo paisatge i tiro alguna foto per al record. 
Cau un munt d'aigua, es impressionant  quines vistes, la veritat que al final lo dia s'ha quedat perfecte, assolellat però sense fer massa calor, a l'igual que al final de Somport o el M.Blanc aquí també hi ha gent a les vores de la carretera, encara que diuen que la quarta part de la d'altres anys al tallar les carreteres al transit. De totes formes quan portes tants de km fa goig que te criden pel teu nom, animan-te. A mi me va costar que em cridessin 3 vegades pel meu nom per a donar-me compte que ho posava al dorsal de la bici i que no eren coneguts, jejeje! La cara que tinc gravada de una xicuela que tindria 9 o 10 anys i que me mirava amb cara de concentració per a que no li caigués el got d'aigua que me volia donar. La veritat que aquí, al passar la frontera de nou, amb els ànims de la gent; me donaven ganes de plorar per la emoció. 
Però no hi ha temps i a baixar toca una altra vegada, jo avui baixo be i tiro per a agafar als de davant, ja fa rato que vaig al costat de 3 o 4 que reconec des de la baixada de Somport, així que trobo que no m'he dosificat tant mal, tot i que al Portalet al final he tingut amago de rampes, al ficar-me de peu se me n'han anat, però per si un cas decideixo guardar-me forces fins l'últim port; Hoz de Jaca que es curt; 2 km, però també dur amb desnivells del 10%, aquí algun de repent baixa de la bici per que li agafen rampes i no pot més, un parell que pugen caminant però la majoria anem al ritme en grupeta. 
 
Una vegada coronem Hoz de Jaca ja es tot cap avall, a la baixada un davant meu que se'n surt a una corba i un voluntari dels que senyalitzava les corbes perilloses que l'agafa, menys mal!!! La veritat que un 10 a tots els voluntaris, lo de senyalitzar les corbes perilloses va perfecte per anar en compte. Passat lo susto i ja a la nacional cap a Sabiñanigo començo a tirar fins que en 2 companys més mos escapem del grup que anàvem i intentem agafar al grup de davant, uffff! Natros només tirem 2 i els de davant veig que cada vegada estan més lluny, així que li dic al company que prou, que millor parar i deixar-mos agafar pel grup del darrera. Jo que me torno a trobar fort i en fondo faig un parell de relleus i entren 3 o 4 més, però de cop i volta baixa el ritme i sembla que ja ningú vol tirar del grup, fins que arriben un parell al cap davant i li peguen castanya, en aquest canvi de ritme començo a pensar que a lo millor no arribo i me quedo ja a roda fins a la meta. 
Al final entrem a Meta i objectiu aconseguit, lo temps 7h 12', bastant millor que les 8h previstes i encara que tinc lo pensament que sense si hages anat a rebufo tot el temps i sense fer relleus, pot ser que hages baixat de les 7h, o potser no, però segur que no hages xalat tant com a mi m'agrada, així que puc concloure que he xalat i disfrutat molt, gràcies també a que les cames acompanyaven, la veritat que després de entrenar i fer los 10.000 del Soplao, la perspectiva de una marxa dura canvia, aquesta ho es però ni punt de comparació en lo "Infierno del Norte". De seguida busco als companys a on havien parlat que mos trobaríem i efectivament allí estan los 2 germans Betini; Rober 6h 25' i Oscar 6h 39', jejeje! i la nit abans sopant parlàvem de anar los 3 junts, menys mal que no ha sigut així, m'hages mort en l'intent. Agafem lo dinar, les medalles i cap a la dutxa que mos queden encara unes hores de cotxe fins a casa.
Durant lo viatge els 3 coincidim que si podem repetirem, jejeje! mos ha agrada molt la experiència  encara que lo preu es car s'ha de reconèixer que es una prova que enganxa, per la quantitat de gent, per la ruta que es espectacular, la gent que t'anima pujant els ports, etc. Al final mos enterem que Claudio i Isa també han acabat i fins i tot Pep que encara que ha fet unes quantes hores més s'ha de reconèixer el valor per a acabar una prova així. 

Ruta GPS Garmin Fermin