Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Primer dissabte de MTB

Ja era hora de començar a sortir en MTB i comencem fort rememorant la típica volta de Cassetes Velles i Faig Pare, així que durant la setmana quedem per a carregar el divendres però al no tindre el transport adequat al final quedem el dissabte per a carregar a les 8h i sortir cap a la Senia d'on sortirem una bonica grupeta formada Oscar i Manel Calijons, David Caballe d'Amposta, Baratero del Castell i la gent del poble Fermin, Fabre, Roberto i Mingo son les 9 menys cinc i comencem a pedalar.
La primera part de la volta per carretera es la més avorrida ja que en les rodes de tacs el rodar es fa pesat, però una vegada arribem a la pista de Cassetes Velles la cosa canvia ja estem rodejats de barrancs, pedres i el vent que comença a bufar en força fent que la primera part sigui més dura del que realment és. Anem pujant i ens superen una dotzena de 4x4 estranyament no toquen ni el pito ni porten molta pressa ¿que raro? pensem la majoria, passem per la parada del Pont de Fusta al raco dels Capellans els de davant passen de llarg només tres parem a fer un riu, després continuem amunt fent la xerrada, no portem presses i ja ens esperaran.
Pedalant pedalant arribem a la casa forestal on ja ens esperen tots hem fet el tram més pesat aquí comença a fer fresqueta, el sol pinta que no sortira i estan parats la suor es gela. Aquí l'últim en arribar es J.F. que porta la reductora, però es la marxa ideal per a fer la volta, tirem amunt i al arribar a l'entrador de la Cova del Vidre entrem a fer la visita, mai ens cansarem de entrar i veure com esta.
Tornem cap a la pista i continuem amunt, per les vores hi ha molta gent buscant rovellons , la majoria van de buit. Arribem a l'entrada del sender de la Portella i sense pensar-ho massa amunt primer en bici però enseguida la bici al coll i a caminar. Arribem dalt on comença l'única sendera del dia anem en compte que esta tot molt humit i perillós, baixem a buscar la pista que ens porta al Mas de Pataca on entrem a menjar-mos el bocata qui en porta i barretes alguns, jejejeje.
Després ja ¿tot es baixada? be si peròòòòò. Primer que tot baixem en busca del Faig Pare i al arribar tots pensem el mateix, "aquí hi ha més gent que a les Ventalles", ens trobem que el Faig esta rodejat per unes 30 persones o més així que fem una foto rapida per a continuar que comença a fer-se tard.
Una mica més avall agafem aigua a la Font del Retaule per on entraríem cap al Pi Gros però com que hi ha tanta humitat millor baixar per la pista. Avanç d'arribar a la pista de les Vallcaneres ens trobem un altre grup que segons Fermin estan resant missa, jejejej, son gent coneguda de les marxes de la Xallenger, son els que avanç ens han avançat sense tocar el pito i en compte, ara ja ho entenc.
Tirem avall de tant en tant fent paradeta de reagrupament, arribem al Pantano que es millor no mirar i cap a la Senia on els cotxes ens esperen aguantant la forta ventada que bufa. Ens despedim dels company i cap a casa.

diumenge, 14 d’octubre de 2012

El diumenge al Boixar

El diumenge es el dia de la recuperació, sobre les 10h ens despertem els de la casa B els de la A ja fa una hora que han començat a esmorzar, avui toca sortideta a peu tota la tropa junta.
Josep ens porta cap a la Font d'Onso passant per camins vell de ferradura, en arribar a la pista principal descobreixo que ja conec aquesta font, més d'una vegada hi he passat però mai m'hi he parat.
Passejant en la gent anem mirant pels vorals a veure si hi trobem algun rovello més però res que no n'hi ha. Arribem a la Font on els nens cacen "culleretes" els grans ens asseiem al sol, després de una parada merescuda tornem pel mateix lloc en busca del dinar, bufff quin fart de menjar, però després de trobar a Fermin al bar i a Pomada arribant ens posem mans a l'obra, parem taula, es prepara una mica de amanida, Fono fa de cuiner oferint-nos una paella al punt i postres a tuttiplen de casa Xavi del Forn Quatre Barres.
Molta tertúlia després de dinar i a mitja tarde cap a casa, toca recollir. En tot al cotxe comença a ploure, primer unes gotes, després una mica més així que ens acomiadem del Boixar entre gotes d'aigua que esperem porten rovellons les properes setmanes.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

4art Cap de Setmana al Boixar

Aquest any el cap de setmana al Boixar s'allarga per a gaudir de la nit del divendres ja que tenim festa. Així que el divendres a les 19h carreguem les bicis, el menjar, el beure, la roba, els cascos, ........ mentre ens reunim tots els que estem disponibles aquest dia. Sortim quan ja fosqueja cap al Boixar i arribem després de creuar-mos en moltíssims cotxes quan ja es fosca nit, descarreguem cotxes i ens preparem per a sopar i dormir que demà tocaran diana a les 8'30h els dos preparadors de l'esmorzar de "camionero".
Bon dia, avui toca ruta i matinem per a sortir en la bici entre les 9 i les 9'30, després d'esmorzar ja estem preparats al carrer, sortim a les 9'22h, l'objectiu va quedar pactat l'any passat visitar el molí de vapor.
Sortim per la carretera del Boixar a Castell de Cabres, els primers kilòmetres son per asfalt, la gent ho ha preferit així tot i que hi havia la possibilitat de fer un tram del GR8 que passa per aquí en forma de sender, però be ja l'agafem m'es tard on comencem a gaudir de la terra i les pedres. Ens desviem de la carretera per un primer tram de camí vell per a tornar a la carretera i tornar al camí enllaçant de nou a un sender de pujada-pla per agafar manya. Després pistes amunt amb alguna bona rampa i més d'una cadena on cal estar atent, en una d'aquestes hi ha el Pi de les 12 Branques crec que es diu. Tornem a agafar uns trams de sender entre pinarets molt bonics i arribem a la pista que ens porta de nou a la carretera.
Creuem la carretera per entrar al camí del Mas d'Ensegueres es una pista que no para de pujar en un pendent no molt fort que ens ofereix unes bones vistes de Castell de Cabres, mentre pugem ens trobem alguna baca blanca al costat pasturant. Arribem a la altura del mas on hi ha un camió carregant tastos, nosaltres passem de llarg tirem cap avall on hi ha dos passos tancats per tela metàl·lica que cal retirar, després  agafem un encreuament a la esquerra per a baixar fins al fons del barranc, la pista fa un munt de revolts molt tancats per on cal anar en compte ja que el terra esta molt destruït  per la pista fa dies que no passa cap cotxe i això es nota. En arribar baix re-agrupament i recompte de personal.
Segons el track jo penso que ara tocara caminar deixant la bici, però sorprenentment el barranc es prou ciclable i tirem avall fent equilibris per damunt de les pedres.
De sobte descobrim que al altre costat de barranc hi ha com un caminal que resulta ser una canalització d'aigua per al molí de vapor, així que ja estem a prop, agafem per l'interior de la canalització fins a arribar al que sembla una pressa. Saltem el mur i davant nostre es plantifica la xemeneia que vam veure l'any passat des de l'ermita de St.Cristofol.
Aprofitem per a fer una visita al interior, per l'exterior i unes fotos. Pel que sembla no hi ha gana encara, clar després dels ous fregits, així que reculem pel mateix lloc en busca de la pista que ens portara de nou al Mas d'Ensegueres, nosaltres pujant ens trobem a dos companys del ForoMTB que baixen, els havia comentat que anàvem a fer la troballa així que s'ha animat i ens han vingut a buscar, els esperem per a continuar la ruta junts. Metre Jordi C. fa la troballa del dia, l'únic rovello que hi ha en tot lo Port.
En estar tots junts tirem amunt, arriibem al lloc on comença la pista que hem baixat però per a evitar el mal estat del terreny i la forta pujada ens desviem per una variant que ens porta al mas on l'any passat Fono va dir la celebre frase "aparte-us mediocres!!!" i va caure davant de tots, jejejejeje.
Aquest any no ha caigut, però la pujat a peu com tot lo mon menys Pep B., per la pista que esta tancada a trams anem de un en un les pedres que baixen de la vora estan omplint el camí de trampes. Arribem al sender que baixa de St.Cristofol, aquí Josep S. s'adona que s'ha deixat les ulleres al mas anterior i torna a buscar-les. Després tots junts comencem a remuntar en busca del Mas d'Ensegueres.
Passem pel mas on encara estan carregant el camió, com que passem per davant la porta pregunten on anem i ens comenten que si sabem que estem a una propietat privada, la resposta es ¿ein? si ens posem així no es pot sortir de casa penso jo. Però sense fer massa cas tirem amunt per una pista que voreja el mas i porta cap a una portella que salta la muntanya en busca del barranc que ens portara per un sender entre finques i marges cap a Coratxar. En arribar baix ens toca saltar una balla  llastima que m'he equivocat de sender ja que hi ha dos formes més de baixar una per caminal i una que teòricament es un PR, ja aniré a investigar.
En arribar a Coratar es hora de bocata i baixem a l'àrea que hi ha per a menjar i estar resguardats del ventet que bufa.
Després de menjar en tranquil·litat tirem pel camí vel de Coratxa al Boixar, es un camí empedrat que va al recte molt bonic de fer a peu, en arribar a la carretera en fem un tros per a fer l'últim sender del dia, aquest sender ja l'hem fet unes quantes vegades, es molt ràpid en trams de pinar, trams de molta pedra solta arribant al barranc de Penyaroija per on remuntem cap al Boixar, al arribar a la pista de ¿Trencaladres? ens acomiadem del companys de Vinaròs  ells van cap a Fredes, a nosaltres ens queden els últims kilòmetres per pista fins a casa Josep S. on ja ens esperen les dones.


Només queda dir una cosa més moltes gracies a Josep Segura i família per deixar-nos gaudir de la seva casa un altre any.