Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

dissabte, 25 de febrer de 2012

UNA MICA DE MTB, SEMPRE VA BE

La crònica d'aquest dissabte es ràpida, com la ruta 20 km. Com a mínim el que voliem fer Boveda i jo, ja que a les 11:30 per diferents motius teníem que ser a casa.
A les 9:00 al puesto hi son; Rafael, el seu cunyat: Manel, Jordi Fabro, Lluc i jo, també hi son els carreteros que van fer camí a la Mirona, bon tute! Natros anem a buscar a Fono, que sembla que porta una mica de retràs, je, je, aprofitem ja que ens va de camí i comencem per la senda de la Calç, jo 3 peus, tot un record, avore si abans de que acabi l'any la faig a 0, uff! no se jo! Després dalt girem cap a la dreta, per a fer la senda que passa per damunt de la ermita, je, je, el ritme no deixava gaudir de les vistes, entretant vaig trencar la cadena i si no es per Jordi, m’hagués quedat amb mitja cadena de tant de treure eslavons.
Al final de la senda arribem a una rampa forta per amunt que gira cap a l'esquerra, a on ens pensàvem dividir; Lluc i jo cap a casa i la resta a continuar, tiro la foto dels companys d'avui.
Després decideixen finalment que ens acompanyen per l'altra senda que baixa girant a la dreta, Manel es el guia avui que ja l'ha fet varies vegades i ens avisa de la dificultat i que hi ha algun escalo….
La veritat que aquesta senda te molta més miga que la que puc menjar-me jo actualment en la MTB, el meu resum d'aquesta sendera van ser unes quantes baixades caminant i de les que vaig intentar fer damunt de la bici vaig tenir 2 caigudes, un mòbil mig trencat i un tros de pedra de la serra cap a casa en forma de tatoo al braç, com diu Fono, al final tindre que pagar per danys al entorn a la serra del Montsià, be avui concretament a la de Godall.
Tornant i per no voler fer el camí asfaltat de la ermita per la sèquia, van intentar improvisar entre oliveres, fins que Jordi Fabro va trencar també la cadena, jo ja només tenia ganes de riure, je, je, me mataran igualment per arribar tard 5 minuts que 15.
Finalment i com que no me dona igual 5 que 15, Lluc i jo, tornem a agafar el camí que no volíem de la sèquia. 
Tot i que personalment se’m va fer molt curt el matí i que no vaig baixar molts dels trams difícils i que vaig tornar a caure, només penso en tornar agafar la mtb. Com diu la cançó:
QUE BONIC QUE ES, QUE BONIC QUE ES, QUE BONIC QUE ES; FER MTB!

Ruta GPS Garmin - Fermin

diumenge, 19 de febrer de 2012

EN BTT, NOMÉS PUC MILLORAR - Per Fermin

A la plaça ja hi eren la resta de companys, molts més dels que m’esperava; Iaio Castell, Fono, Lluc B, Presi Pere, Dani Ayuso i els de Vinaròs: Carles i Oscar, quina parella de cracks juntament amb el Dani, ja que ells han vingut en la bici des de Vinaròs, per a després pegar-mos una paliça increïble i damunt saber que una vegada a Ulldecona, ells de nou cap a Vinaròs.
En primer lloc tirem cap al riu i anem a buscar "la basola", creuem la pujada de la cogula i anem fent per la falda del Montsià, je, je, lo millor els escalons, a on Carles ens deixava amb la boca oberta de vore com els baixava damunt de la bici,
fins i tot el Presi s’ho mirat i quan estava a punt…. 
Després continuem fins "la Sal"; espectacular, ja se a on tinc que anar per a practicar de veritat, només estic pensant en tornar i fer-la una vegada i una altra fins que arriví el dia en que no faci cap peu. 
Al final he pujat amb el Presi que era una delícia de vore com pujava a 1'5 km/h i la bici anava suaveta per un fil com els funambulistes, jo darrera fem ventallades amb el manillar per a fer el camí més ample, lo millor es que m’ha donat 2 o 3 consells molt bons i sobre tot que anant darrere tenia una referència molt bona de que fer i que no fer. Tot i això li he esgotat la paciència una mica i a la "cumbre" m’ha confessat el que ja fa temps que se, lo ruin que soc, NOMES PUC MILLORAR, i est clar que la única manera es sortir amb els companys i amics que moltes vegades tenen més paciència que el comentarista de Oliver i Benji.
Baixem "la Sal", caigudeta i copet al genoll, jo baixo darrere del Iaio Castell que em dona també un parell de savis consells de com baixar poc a poc i finalment fem arribem a Mas de Mulet, després de una intensa persecució d’un gos, a on jo personalment m’he cagat quan l’he vist les dents i damunt he pogut comprovar que corria més que jo. Creuem pel camí que va a Mas de Comú per a donar a la altra banda i busquem el camí que ens portarà als Freginals.
Agafem la carretera cap al poble un trosset fins que creuem abans de les Ventalles per un camí que va per la part baixa de la Serra de Godall, la veritat que la ruta era per a xalar però jo ja estava molt cansat, encara que als moments més roïns sempre pensava que tenia que aprofitar per a aprendre al màxim fins la següent, així he tingut la meva petita recompensa quan he fet una baixadeta algo tècnica i complicada pal meu nivell i justament baix m’esperaven tots expectants, je, je, m’ha fet molta il·lusió els aplaudiments, reconeixent el meu esforç. Així motivat i amb la ajuda de Lluc que s’ha quedat en mi, he aconseguit enllaçar tot seguit la ultima part sense parar-me.
Finalment sortim al camí de la Ermita i tornem per la sèquia cap a casa, i a on Presi i Lluc m’avisen que em fa algo raro la bici, Pere ràpidament veu que tinc pràcticament fora el "casquillo" del tirant ¿? pa haver-nos matao Pacoooo!. Apretem el cargol i a les 13:15 ja estàvem fent uns refrescos comenta’n las anècdotes del dia i planificant la calçotada. 
En resum, que si voleu vore el Montsià com a la foto, "només" teníeu que agafar la mtb, pujar "la Sal" i gaudir de les vistes.

L'altra crònica de Fermin
Ruta GPS Garmin de Fermin
Post del ForoMTB en més fotos by Min1972

dissabte, 11 de febrer de 2012

EXCURSIÓ A TIRIG; ANADA EN PRIMERA I TORNADA DE POLIZON!

Pos un altre dissabte de fred i vent ens reunim uns quants amics de la bici per a gaudir del matí pedalant. A la plaça ens trobem Lluc G, Doctor, Iaio Castell, Rafael, Ana, Vicent 006, si, si, per fi sembla que torna a sortir 006, quina il·lusió! i jo mateix; Fer.
En principi se proposa anar a San Jaume, però finalment decidim anar a Tirig, com diu Lluc; Si hem anat 1000 vegades a tots els llocs del voltant!. D’anada anem fent més per combatre  el fred que per una altra cosa i abans del barri Castell primer enganxem a Andreu i després als 3 Traiguerins; Pedro, Joan i Vicent. A la sortida de San Rafael cap a Traiguera es fan grupets i jo per no voler passar de les 180ppm me quedo al final, tinc clar que vull entrenar a més baixes ppm, aquí Andreu pega la volta.
Però soc un super-Karbonilla o més be, com diria ma mare; "més burro que el de tu iaio" i quan anàvem tots juntets a un ritme "in crescendo" m’ataco jo mateix a les 2 rampes dures abans d’arribar a Sant Mateu, nomes m’aguanta la tonteria Iaio Castell, molt be, ja he agafat les 200 ppm.
Ens re-agrupem i cap a la Salzadella, girem cap a Tirig i una altra vegada la mateixa historia, anem tots junts fins que a meitat de camí, en una baixada i per simple inèrcia me passa Iaio Castell, je, je, a la pujada tenso a vore si aguanta i continuo tensant, total que marxem els 2 tots sols, al final era el quin tirava i jo quin lluitava per no soltar la roda, total una altra burrada a 200 ppm per a arribar a Tirig en el cor a punt de sortir-me per la boca. Una vegada ja estem tots i veure que si parem serà pitjor pel fred, decidim fer camí i cap a casa sense aturar-nos, ja farem algo al poble.
La tornada de les pitjors que recordo, al principi fins Sant Mateu ni tan mal, però després la cosa s’ha posat complicadeta, tiraven Lluc G i els Traiguerins; Joan i Vicent, jo anava a 150-160 ppm, però a les cames no tenia força i a la que volia fer una mica més, enseguida se me disparava el cor, fins i tot a la rampa que hi ha cap a San Rafael al posarme de peu, se me arrampaven els quàdriceps, així que sentadet i acabar com es pugui. A Sant Rafael ens acomiadem dels Traiguerins, menjo una barreta i un gel, cap al poble a ritme tranquil·let, per fi sembla que tenim algo de vent al cul i això ajuda en aquets difícils moments. 
Arribem a les 13:00 a la plaça, jo personalment molt cansadet i es que fer el burro es lo que te. M’alegro de sortir altra vegada en 006 i la resta d’amics, mira que en el fred i el vent sortim a patir, però també es veritat que només estic ja pensant en que arribí el proper cap de setmana per a tornar sortir.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Dos valents per Godall

Només sortim Andreu V. i Jordi F.  Alguns havien quedat per anar a caminar al port, però al final no han anat, mos hem trobat a Mingo a la plaça que anava  a esmorçar amb algú més de la penya.

La ruta, la varem encertar de ple menys el primer tram la resta perfecte, la calç estava congelada, segons anaves avançant se sentia tota l'estona crek crek, de com se trencava una fina capa de calç congelada, temperatura -0,5. molt de vent i fred fins arribar al enllaç de la sendera nova a dalt de l’antena de les bruixes, i a partir d’aquí res de vent, i bona temperatura i solet.
Varem passar per una font que hi ha 2 abeuradors que estaven congelats, i a Godall a la bassa que hi ha a medi ambient estava també amb una bona capa de gel.
De tornada mos varem perdre per dintre de les oliveres mil·lenàries però al final varem trobar lo camí que  arriba al camp de tiro i cap a Ulldecona.

Com m’encanta pedalar per aquí i sempre amb bona companyia.