Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Atacats per l'enemic

Avui dia del canvi d'hora pensava que seria més dur però no ha sigut així, sortida general a les 9 o siguí les 10 del dia abans i  la penya tampoc a sigut puntual. Per davant a les 7 sortida de Zul.le tot sol per les carreteres, després Manel P. i Joan F., fent la volteta de costum, pel camí ens trobem a Andreu que baixa de la Senia i també pel camí a "xeic, xeic", passem per la gasolinera de St.Rafel i punxada del tubular de Manel, canviem i continuem, al Cervol ens trobem als Traiguerins i tots en busca del grup.
El grup el trobem damunt del pont del Barri Castell, pel que sembla sense rumb com sempre. Girem cap a Rossell pareix que Andreu du pressa i l'anem a acompanyar, tots molt agrupats fins a les ultimes rampes, la baixada cap a la Senia no es tan agrupada però "no problem" o ¿si?, pareix que a Manel P. l'ha atacat l'enemic una abella li ha picat molt prop de l'ull i resulta que damunt li sol fer reacció,  cap a casa i a controlar-se, l'acompanyen Filip i "Xeic".
Natros tirem cap al Mas de Barberans. Les hostilitats no tarden a sortir Batiste que en te ganes tira com si res de un reduït grup, espero no deixar-me a ningú, anem lo Gendre, lo Doctor, lo Traigueri Joan i Zul.le, els demés es reparteixen en grupets per detras. Una vegada tots a l'entrada del Mas decidim pujar a fer unes coles i decidir per on tornarem a casa.
En la ruta decidida anem direcció a Sta. Barbera, la baixada es rapida i a relleus es fa més curta, pel camí un altre atacat per l'enemic ara li tocava a Lluc G. per sort te la sang "ruina" i no li fa ni reacció, als cinc minuts ni recorda on li ha picat. Després tirem cap a la Galera i emprenem la pujada de la cta. la Senia, per davant anem Batiste i Zul.le xerrant però sembla que el ritme no es el bo per que cada dos per tres ens separem del grup, es separen uns 10-15 metres i tornen a enganxar. Arribem a l'entrador dels Valentins i baixem en busca del Barri Castell on ens despedim de Manel B., ara toca acompanyar als dos Traiguerins, Joan i Vicent. Pel golf nosaltres tornem cap a casa, encara queden alguns cartutxos per a gastar així que a tiros mateu algun que altre "gusanillo", passem el riu i estranyament ningú salta a l'atac, pel que sembla tots estan vigilant-se.
L'esprint final molt mal medit per Fede que salta a poc més de 50m de l'Orito es controlat pel Doctor, però ¿allò era un atac en serio? o ¿li havia picat una abella?? jejeje. Tots junts cap a la plaça i com que no esta lo "iaio" por ràpid cap a casa a la dutxa.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Senderejada per la Serra de Godall

Avui com molts altres dies els vells "Beteteros" s'han perdut un bonic recorregut per la serra de Godall, el dia no prometia massa així que el recorregut tenia que ser proper a casa per si les mosques però al final unes poques gotes contades i molta sendera han fet del matí una diversió continua fins a arribar a la plaça on Gemma la filla de Rafel mos ha fet esta foto.
Si voleu vore la crònica sencera tindreu que passar pel meu blog on l'estic confeccionant, on sabreu qui ha caigut, qui a trencat, qui a millorat, qui a descobert, .......

diumenge, 23 d’octubre de 2011

HI HAVIA UNA VEGADA UN DIA QUE TENIA QUE PLOURE...

Per Pluma Sangrienta

Com tots el diumenges que l’oratge ens ho permet, acudim a la nostra cita puntualment. Havien anunciat aigua els homes del temps de TV3, però sempre que és de Barcelona cap avall, no ho encerten mai . Jo no sé que ficar-me, si d’estiu, si d’hivern. Després de mirar 5 ó 6 vegades per la finestra, al final trio un equipatge mixt. Els pantalons d’estiu i la jaqueta d’hivern. Quant arribo a la Plaça de Catalunya i veig als meus companys ,me n’adono que ells han tingut els mateixos dubtes existencials que jo. Avui pareix que anem de carnaval. El temps està núvol, però no amenaça pluja, al menys de moment. La temperatura ideal per a pedalar i res de vent. Avui tenim moltes baixes, els “Immortals” estan tots de Xallenger en Btt. Avui serà un dia on el protagonisme principal el tindran els gregaris. I aquests són: “Rangel”, “THE DOCTOR”, “Funcionari I”, Lluc, 006, “Funcionari II” “Pibe”, Javi Millan , Pep Riva i JP.
Al sortir del poble, veiem com pugen al Castell els participants de la Cursa de Muntanya, que se celebra ja tradicionalment a Ulldecona per aquestes dates. Gaudim de l’espectacle de veure con una serp multicolor s’enfila per la muntanya. Natros a lo nostre, a pedalar. Pep Riva diu que anirem al Mas, és el nostre “sherpa” de carretera. Fiquem rumb cap a La Sénia a ritme molt tranquil, al passar La Raval ens trobem en Andreu . Fins al Barri Castell anem cantant tots la cançó de” Verano Azul” i la de los Pallassos de la tele : “Vamos de paseo”. Javi Milan ens deixa i va a buscar el seu fill Pau, que ha sortit més prompte a entrenar. Només creuar el barri ,JP i “funcionari II” s’escapen. Andreu reacciona i els agafa. Aquests tres arribaran junts a La Sénia. Els demés estem encara dormint i comentant el penalty fallat per Messi (és humà¡¡¡¡). I així arribem a la rotonda de “Bustos” i anem a buscar el Mas de Barberans. Al principi rodem tranquils, però avui JP és veu cap de files i inicia una escapada, a la qual Andreu li dona resposta. Pep Riba també vol la seva part de glòria i surt en persecució d’aquest
grupet, 006 s’agafa a roda. Els demés es queden xerrant al darrera ja no els veurem més fins a  la cruïlla del Mas. En el grupet de davant el ritme és cada vegada més alt i s’avancen Andreu i Pep. JP i 006 es queden enrrere, es vigilen mútuament. Quan queda un quilòmetre 006 ataca i deixa uns metres endarrerit a JP, però aquest reacciona molt bé, i ajuda’t que 006 es troba davant a un Andreu que havia parat, guanya l’esprint. Un a zero para JP. Hi ha impugnació per part de 006 que no és escoltada pels jutges. (és que no hi ha manera!!!).
Andreu torna a casa seva i ens deixa. Fins la propera company!! Reagrupament i descens vertiginós cap Santa Bàrbara, on arribem sense cap incident. Allí ens assabentem del fatal accident de Simoncelli que a la postra seria la seva mort. Ens deixa a tots consternats. Descansi en pau.
Després d’un col·loqui entre els membres més veterans del grup, decideixen ficar rumb cap al Mas un altra vegada . I tots per amunt un altre cop, (al final ens veura’n). En l’inici de la pujada, és tota l’estona aigüeta amunt i al final pica una miqueta, agafa les rendes JP . Ajudat a estones per Pep, ens porta a un bon ritme i poc a poc anem perdem unitats , ens quedem molt pocs al davant. Al quilòmetre 6 de la carretera del Mas, 006 agafa el relleu (la coneix- ho molt bé, entreno tots els divendres, si fins les oliveres me saludaven!!), aquesta vegada és ajudat per un inspirat “THE DOCTOR”. Així arribem fins al quilòmetre 10, on JP és fica el primer i intenta treure’ns de punt . 006 és veu en cames i s’escapa en l’última rampeta i arriba primer a la cruïlla del Mas. PER FI¡¡¡ Van arribant la resta del grup, vull destacar, com no, a membres com Ramon Àngel, “Pibe” i Lluc. No es veuen mai al davant, però són tot punt d’honor i sacrifici. Serien capaços de arribar fins a Roma al seu ritme. Sense ells aquest grup no tindria sentit .Reagrupament i cap a la Sénia , a tornar-hi xiquets que això no és res!!.
En aquesta part del trajecte el ritme ja és més fort que a l’anada. “THE DOCTOR” entra a relleus i uf!!, és fa notar i molt. A la part final JP fa un decàleg de ” com anar a roda bona part del trajecte i guanyar l’esprint”. Em queixo un altra vegada als jutges i aquesta vegada sóc escoltat, ell mateix diu que no si val. 
Baixem a Ulldecona pels Valentins, això és “territori Doctor” i es fica a 53Km/h. A l’enfilar cap al Barri Castell, tenim el vent de cara. Em penso que algú m’agafa la bici, però no, és el vent que me frena. Aquí “THE DOCTOR” mou els pedals com ningú i porta tot el pes del grup, ajudat per “funcionari II” i alguna estoneta per JP i 006.Al girar ja definitivament cap a Ulldecona, el vent torna a ser favorable i és en aquest moment, quant les cames ja pesen bastant, que JP ens porta a un molt bon ritme, sense permetre cap relleu. Ataca pujant “ les moles”, i malgrat que Pep Riba s’enfada amb mi, el segueixo. Ho sento, no puc fer-hi més. Quan tens cames tens que aprofitar . Coronem junts , la veritat és que l’òptic és molt bon rodador i té bon ritme, i baixant en vol deixar. Jo, com a portat tot el pes no el vull esprintar, però... hem provoca i ... a l’ataquerrrr!!! Arribo primer a la rotonda, estava més fresc, però hi ha polèmica. La meta estava davant del de Castell segons Ell i a la rotonda segons jo. Al final ens riem junts i donem per bo un empat. Ha sigut molt divertit. Per la propera setmana hem quedat a les 8h del matí a pintar la línea d’ arribada i ja tenim demanat un jutge a la Federació Catalana de Ciclisme. El paguem a mitges. 
Entrem tots junts al poble, cansats però satisfets pel bon dia de ciclisme en companyia de bons amics. A l’arribar baixa a rebens “lo iaio”, Ramón Àngel ha comprat aquesta setmana acuarius i coles. Gràcies company. Comentaris d’última hora i ... cap a la paella!!!! 
Hem fet 89 Km, la mitjana no la sé, no importa. Ningú a pres mal que és l’important. Fins la propera setmana amics!!!
...I AL FINAL NO VA CAURE NI UNA GOTA

Btt Bike Marathon Terra Alta - Gandesa

Hola a tots, avui sis de la penya hem participat a l'ultima proba de la Xallenger Btt de les Terres de l'Ebre, la sortida era a les 9'30h així que hem sortit sobre les 8h del poble, cap matinada com a excusa per als que no han vingut. Al arribar a Gandesa bon ambient, més de 230 inscrits i moltes ganes de xalar per part de tots. Després de recollir dorsal, botella de vi i samarreta tècnica em descarregat les bicis i tranquil·lament anat cap a la sortida faltaven uns deu minuts i em fet la xerrada.
La sortida a sigut molt tranquila, uns quants crits de fono tipo COTXE!!!! ja el coneixeu no? i cap avant em avançant prou gent però no la suficient com per a fer la primera sendereta dalt de la bici. Després a vingut la rodada per asfalt cap a la Font Calda on em continuat avançant a molta gent i a la baixada per asfalt més. Em creuat el riu Canaletes i per la Via Verda cap a l'estació de Prat de Compte on em tornat a entrar a camins ara cap amunt, cada vegada més empinat, cada vegada més gent a peu, en una parada per a re-agrupar mireu les vistes que em tingut.
Continuant amunt hem arribat al primer avituallament on em parat i Pomada que venia queixant-se tot el mati ha begut coca-cola i li han passat tots el mals. Em tornat pel mateix camí de sortida passant pel sender anterior on he passat a cero, els demés no, jijiiji, quasi a tocar de Gandesa ens han desviat cap a la sendera llarga del dia però abans tocava remuntar una bona trossada. Hem passat el control de la llarga i cap avall pel sender que tenia pasos fàcils, difícils, impossibles, divertits, vistosos, perillosos,  artificials, rapits, fotografiads ..... en arribar de nou a la Via Verda em arribat al segon avituallament on hem tornat a parar per a re-agrupar i mirar els desperfectes dels caiguts.
D'aquí ja només quedava rodar per camins amunt i avall en alguna costelleta que ja costava superar, cada vegada faltava menys per arribar però nosaltres hem gaudit fins a l'últim metre tots junts sense preses ni gonies, arribada a la meta i satisfacció del grup. D'aquí a la dutxa on Fono ha fet una mica de numeret (mireu les fotos i els comentaris) i després a dinar que pels 15 o 21 €uros que hem pagat per l'inscripció un plat de macarrons i una torrada de carn no ha estat gens malament. Després cap a casa, a les dos i mitja arribada al poble, això sense presses que si algú hages vingut pel seu compte i marxant en acabar a la una i mitja hauria estat a casa per a dinar.
En venen dos una a Santa Barbera i una a Xerta però l'estil es molt diferent, son més enduro i de dificultat tècnica mitja i alta.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Tranquilitat

Avui el dia despertava tranquil, uns quants nubols pel cel però per les prediccions que donaven res perillós. Degut a que lo Doctor fa guàrdies fora del poble no pot arribar a l'hora de sortir, això fa que sigui un habitual dels dissabtes menys i tots els altres no se avui devien ser rebaixes al decarton o algo.
Em sortit del poble Lluc G., Jordi C., Batiste i Mingo en busca dels Traiguerins total el grupet en el seu moment més nombrós a estat de sis unitats però a durat poc, a la Jana Batiste a marxat per que a la tarde corria una social i només a sortit a estirar cames i provar la cabra en manillar normal, nosaltres en tirat cap a St.Mateu i d'allí la Salsadella i tornada a St.Mateu pel camí del mig.
A St.Mateu em entrat al bar de la setmana passada on em fet un mos i xerrada amenitzada per St.Lluc que ha acabat pagant l'esmorzar. Després i continuant en ritme tranquil em pujat a la serafina per a baixar per la carretera de Morella un parell de relleus i arribem a la Jana on no de d'on Jordi a passat per damunt d'una pedra que li ha rebentat lo tubular del davant i la llanta ZIPP que esta para tirar, jo anava davant i ni l'he vist i ell l'ha agafat de ple sort que no hi ha agut cap altre percans en la pedra.
Després de sustituir lo tubular em continuat en compte cap a casa, em passat per Traiguera i al Sérvol (es tal qual esta a la senyal) els Traiguerins han pegat la volta acompanyats dels joves del poble. Nosaltres em tirat cap a casa sense parar em arribat a la una i hem fet una cola a la plaça que ja en tenim a la nevera de la penya gracies a Ramon Angel.
Demà no estem a vore qui ens contarà quina en passa, esperem que no plogui fins a mitja tarde.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Sant Lluc secció muntanya

Avui com molt be comenta JP hi ha hagut més gent en les bicis de rodes grosses que en les primes, el motiu principal es que el diumenge anirem a gaudir de l'última prova de la xalleng de les Terres de l'Ebre es celebra a Gandesa i que jo sapigue anirem segur "chicarron del norte", "al seu ritme", "ironman", "lo cicliste" i jo "zul.le" queda per confirma Lluc que ara que penso ¿es "Ohi, que guapo que soy"? per que no lo va nombrar, 006 trau-me de dubtes.
Ve anem a lo que ha passat avui, hem sortit de la plaça direcció al riu per la vora de la sèquia, tranquilament i fent la xerrada hem anat fent camí pels caminals típics de la ruta, hem arribat al Cervol i creuat la carretera, per la gravera em entrat al barranc, com tots sabem el camí comença molt ample i poc a poc va empitjorant fins a acabar en un cudolar on "lo iaio" ha fet una sortida per orelles. Em pujat la rampa asfaltada i entrat novament a camí i petita sendera que enllaça en la zona protegida de malea de Traiguera.
Em continuat pels caminals i pedregals que feien les delícies dels companys de ruta, ja en vistes a Canet hem tornat a creuar lo Cervol i arribat al poble on hem fet uns cafès, portàvem bona hora. Una mica de tertúlia i recuperació de Lluc B. que venia en mala cara desde feia rato.
Em tornat al carrer i empres el camí del Mas de Marc que ens porta per un autèntic trenca cames cap al riu Senia, molt de trams han sigut encimentats i alguns asfaltats, la ruta ha perdut bastant i al final tindrem que sortir en la de carretera per tot arreu. En arribar al riu em baixat pels corriols que el borejen fins a arribar a l'enrecte de casa "lo Baratero" on després de uns bons crits a tret el cap i em arreculat per a veure com anaven els cops del diumenge i ja posats fer unes cerveses, estava estudiant i recuperant-se, poca cosa ens comenta.
Anem novament en busca del riu i  travessem per sota del pont de la carretera on algun "chicuelet" s'esta fabricant una rampa de llançament, la neteja del "baratero" comença a perdres i costa seguir el caminet entre tanta canya i pedra junta. Sortim del riu al Moli l'Om i acabem la ruta pel camí vora riu.
A les 13h arribem a la plaça, fent el comentari ens veiem arribar a JP que es queda a fer-la petar i cap a la mitja tots cap a casa.

La crònica de Fermin

Sant Lluc secció carretera

Poca gent avui al punt de sortida de costum, damunt arribem uns en bici de carretera i altres en BTT. No passa res, Fono, Dmingo, Jordi C., Lluc Boveda, Batiste i Fermin van en BTT, Xavi Millan, Doctor i JP decidim sortir en la de carretera ja que volen tornar aviat a casa i jo no tinc la BTT en condicions, a la tarde la portaré per a que me la preparen, veig que a partir d'ara farem alguna que altra sortida en "mountain bike". 
Pujada de les moles a mitja de 18, comencem be. Sense parlar massa, però intuint un rumb comú anem fent relleus direcció a Traiguera, fins que a la última pujada avanç de la rotonda ens avança un tot terreny saludant-mos: es Lluc G. en la dona que suposo deuen anar a celebrar el sant. Felicitats Lluc. Els tres sense parar, continuem per la Jana i seguim direcció a Sant Mateu, fins el cruce que ens desviem direcció Cervera i finalment a Càlig els dic de parar per fer com a mínim un cafè. El ritme a segut fort  i m'ha anat be la paradeta, una vegada recuperats, seguim fins a Sant Jordi i els tobogans, es fan cada vegada més extremats, Xavi i Doctor es proven, mentre que jo pujo al meu ritme, mirant-me el Garmin marcant 13 i 14% de pendent. A partir de Panoràmica, seguim junts fent relleus un altre cop fins al poble. Ha segut un bon entreno i de qualitat, en una mitja de 29,2 km/h, arribant a les 12,50 a la plaça. Com es prompnte  continuo un rato més per estirar cama arribant a Freginals, la anada es fa còmoda, però la  tornada en lo vent de cara es més costosa, coincidint l'arribada en los que han sortit en BTT, que suposo que ja penjaran la seva crònica.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

HISTÒRIA D’UNA ANADA I D’UNA TORNADA


Per Pluma Sangrienta

L’hora de sortida ha sigut puntual com sempre, a les 9 “tocades”, avui el dia si que prestava a pedalar, no com ahir que es va desfermar el Diluvi Universal, amb Noé inclòs. La temperatura és agradable, la humitat la correcta i el vent respectuós amb els ciclistes. Encara no sé ben bé qui hem sortit des de la Plaça de Catalunya, el nostre punt de sortida tradicional, som tants... però intentaré fer memòria i no deixar a ningú sense mencionar. Hem vist cares que feia temps que no veiem i d’altres que no falten a la sortida del cap de setmana, ens alegrem per tots ( o no?). Allí estàvem: “lo del bar”, “lo bollaire”, “chicarron del Norte”,”lo del súper”, “L’òptic”, “lo iaio”, “lo cicliste”, “Pibe”, “Peña chunga”, “006”, “Oh¡, que guapo soy”, “funcionari I”, “funcionari II”, “fa tres setmanes que no agafo la bici”, “perico”, “Patranya” , “lo gendre” i Fono amb la BTT, sí ,sí, llegiu bé, amb la BTT. Pensem que no ha pres la medicació i...
Hi ha absències destacades i enyorades, falten “bestioles” i “THE DOCTOR”.
Se surt a un ritme tranquil·let, comentant lo partit del Barça, de Messi, lo del xiquets de l’Infantil, l’última sortida del dimecres, etc. Arribant a l’altura de San Joan del Pas ens trobem amb els matiners que surten a les 8 : “Zulle”, “Iron Man”, “Xeic Xeic” (sí Vicent , sí, tu eres Xeic Xeic!!) i “lo baratero”. Un poquet més amunt, ja al Barri Castell se sumen a la “festa” los traiguerins, Joan “Jeje” i “el Capitán Trueno”. Passem per Sant Rafael del Riu i al sortir veiem un que fa estiraments al costat de la carretera, pareix un Tuareg amb un mocador al cap, prim i negre com el carbó, qui serà?...sorpresa!! és “Todoterreno” que ara ja no corre en bici, si no a peu. El saludem i enfilem cap a Traiguera a velocitat constant i sense massa canvis de ritme,també ens creuem amb un “ilustre” veterano, “Carrascoso” que amb motxilla inclosa i els seus 70 anys encara surt. A l’encarar l’última pujadeta les pulsacions augmenten i es fan notar. Els jefes de files acceleren el ritme i ens apresten a tots els que som “mortals”. A Traiguera, poble de “Jeje”, reagrupament de tot el grup i cap a Sant Mateu. Abans de la cruïlla de Cervera “xeic xeic” pega mitja volta, vol anar al bous que avui són per a les dones. Cal destacar la “sèrie” que s’ha marcat Fono amb la Btt, passant per la dreta i demanant pas. Ole que ole!!. El ritme, un pèl més fortet, el porten “Iron Man”, “lo cicliste” i “Polvorilla” Fermín. Els demés a roda. A l’arribar a San Mateu veig un “espontaneo” que no sé qui és, ni on l’hem trobat, però allí està en natros. Deu ser “Crispin”, l’amic del “Capitán Trueno”. Fono i la seva Btt ens deixen, “hay que irse”. 
L’arribada a San Mateu ha sigut una mica caòtica amb les típiques queixes, ja tradicionals del nostre entranyable amic “lo del bar”. “Que si anem a la Valltorta per dalt”, “que no, que per baix”... en fi, al final ha sigut una visita guiada per la històrica vila de San Mateu: la creu roja, lo bar del jubilat, quarter de la Guardia Civil, la seu del PP (Com no!!), vaja, lo típic de Castelló. Decidim? anar per Tirig i enfilem la carretera amb un bon ritme, liderats per “lo baratero”. La velocitat va “in crescendo”. Al davant ,comandats per “Polvorilla”, que no s’aguanta els cavalls, “lo baratero”, “Iron Man” i“lo cicliste”. 006 decideix afegir-se a la festa, i clar, hi ha molts que no volen perdre “pistonada”. La carretera està molt perillosa, avui està plena de trampes. Feia dies que no plovia. Los del grup de darrere tenen un primer avís ,en la primera corba amb una mica de perill, “Funcionari II” fa una excursió sense guia per fora de la carretera. Tot queda en un ensurt. Una mica més endavant , a l’arribar a l’encreuament de La Salsadella els dos funcionaris fan un “hasta luego Lucas” i donen la volta. Tenen que tirar l’arròs de la paella.
Al grup capdavanter, que no s’ha adonat de res, la velocitat va en augment, als quatre de davant se suma “lo iaio”, que per cert, que portava avui?, una armilla antibales?. En la tercera corba amb perill, que ja forma part de la història negra de la nostra Penya, ha ocorregut el segon accident de la jornada, aquest més seriós. “Polvorilla” i “lo baratero”, que anaven primers, han caigut en mig d’aquesta corba peraltada, on ha sumat dos “víctimes” més al seu negre “currículum”. Cal destacar altres il·lustres que han caigut en aquest punt: Agust i “Perico”. Com sempre que hi ha una caiguda, primers moments de pànic i preocupació en els rostres dels companys, tot sabem el mal que fa caure a l’asfalt i els posteriors dies de no dormir i molèsties. Per sort, no hi ha res trencat (San Lluc ens ampara) i tot queda en unes fortes contusions. El més mal parat és “lo baratero”, que dormirà coent aquesta nit i possiblement unes quantes més.  Decidim arribar a Tirig i dona la volta fins a San Mateu. El retorn és tranquil, baixem una mica “aconollidos” i guiats molt sàviament pel nostre “guru” Lluc “lo del bar”. Al ser la tornada tranquil-la , hem permet gaudir de la companyia i conversa dels meus estimats companys “pibe” i “Penya chunga, a que te saco la chuli?”. Antics cofundadors del B. Menció a part mereixen aquests ciclistes, que junt amb “Rangel” i “lo del super” ens recorden que hi ha un altre ciclisme que no és el de l’esprint i la mitja. A l’arribada estrenem bar nou, prenen les coles de rigor, el típics comentaris sobre la cambrera i a tornar-hi, que no ha sigut res.
Surtint de San Mateu, em trobo juganer i ataco a JP, i és clar, rebo merescuda resposta per part d’Ell i...de “polvorilla” Fermín, que ja pareix recuperat de la caiguda. També em passa “jeje” amb un somriure , com no, d’orella a orella. Ja arribarà la meva, ja. Batiste “The best” ataca i és fa un grupet d’elegits que arriba fins La Jana. Darrera ens quedem els mortals i els que no volen entrar a la “pomada”. “Oh que guapo soy” i 006 porten aquest grupet fins al poble anteriorment anomenat. Arribem a Traiguera i allí ens deixa el “Capitan Trueno” que té que anar a missa i veig que “perico” i “lo cicliste” ja fa una estoneta que han arribat (on s’han escapat??). Encarem la carretera que porta a Sant Rafael del riu amb el típic “calenton” a la pujada del Cèrvol i posterior crono per equips. En l’equip de davant puc arribar a vora a “Perico” i a “The best”, si hi havia algú més, ho sento. Només veig la roda del de davant, que és “jeje”. Ritme frenètic i els últims quilòmetres els fem a 40 o 43 Km/h, portats per un relleu-atac de “patranya”, arribo a pensar que em moriré, allí mateix. Li disputo l’esprint i quant crec que he guanyat m’adelanta “el azote del peloton” JP i fent-me ganyotes em guanya a la mateixa línea de meta. Ja van dos. Joan “jeje” s’acomiada de nosaltres fins la propera i fica proa cap a la paella. Reagrupament a Sant Rafael i “lo baratero” també ens diu adéu i se’n va a casa a curar-se les ferides. Et desitgem una ràpida recuperació . Ànims.
Encarem la recta final del dia, encapçalats per “lo gendre” i “lo iaio” que ens porten a bon ritme fins a la pujada de les Moles, la qual coronem a 40Km/h, que animalada¡¡¡. Bravo Xavi, bravo!!. A la baixada ritme Tour, Batiste, “lo iaio”, “lo gendre” i 006. A tope pastilla com diu ma filla. Penso:”quan sortirà el meu malson i atacarà?” I com no hi ha dos sin tres, davant de la fàbrica de Castell, i com sortit del no res, sabeu qui apareix “cual llanero solitario”?... sí sí com heu endevinat molt bé es tracta de JP. Encapçala un grupet format per “polvorilla” Fermin i “Iron Man”. Intento reaccionar i passo al meu grupet, però no puc fer res. I van tres. Prometo venjança en la propera. A l’arribar al poble no hi ha temps (ni acuarius que s’han acabat) i tots per a casa. Satisfets però d’una jornada de bon ciclisme i en companyia d’amics. AH!! m’oblidava, hem fet 95 Km a una mitja de 28’1, al menys jo. Fins la propera companys!!!
Per cert, algú ha vist al meu rival avui?, des de que va arribar a Valdelinares dalt de la furgoneta que no és el mateix. En fi, espero tindre notícies d’ell una propera sortida. 

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Dia del Pilar i natros a pedalar!!!


Comencem la temporada i que millor que fer-ho amb la grupeta. A les 9:00 una gentada a la plaça, quina il·lusió, tinc ganes de bici i de rodes centrades!!.
Sortim una miqueta tard fins que sabem que no falta ningú i es decideix que anirem a pegar la volta per Rosell, a Canet, Xert i ja vorem després. Al principi molt tranquilets i després de repescar al Traiguerins, la gran sorpresa del dia, Paco!!!, que ha pogut deixar una miqueta el restaurant per a pegar una volteta.
Passem per Sant Rafael els 18 biciclistes que som ¡quin goig! i al sortir del poble, Pomada que s'escapa però ningú te ganes de acompanyar-li, tots al darrere le deixem per impossible i anem fent fins Rosell. Fem la baixadeta, agafem el desvío i començant els tobogans, es fan els grupets i en una calentadeta de les meves me quedo a mitat de rampa, en el desarrollo que no tocava i Pum! quin pet, a les cames, me'n vaig desunflant fins que m'agafa Joan "el Traiguerí" i me porta fins a Canet, un altre cartucho mal gastat. Ara ja tinc clar que es el que me passa avui, per tant hauré d'anar més tranquil·let.
Ens juntem tots per a fer unes fotos, ara així, ara axà!! Un descanset i tornem als tobogan, es fan una altra vegada els grupets i ara en una mica més de coneixement m'agafo a la roda de Batiste i Jordi "El Iaio", al final me deixo anar una mica per a recuperar, ja arrivant a Xert. Arriba Rafael que acaba de punxar, canvia i decidim fer cap a Sant Mateu, Pep proposava tornar pel mateix camí, argumentant que era tot de baixada ¿?. En fin, que a Sant Mateu a fila de a uno, el primer Batiste i la seua cabra. Descanset de bocata i tot, Paco ja no está, agafem aigua per a la calor i cap al poble. Anem tots juntets, deixem als traiguerins, Rafael torna a punxar l'altra roda i continuem juntets fins que a 5 km abans de San Rafael, Batiste torna a tirar i jo que veig el plá, me quedo en Pep, Eduardo i Rafael que diu que te "flato", será de tant de manxar...
Manel que se va per aquí i Rafael que per allá, els demés anem fent una altra vegada tots juntets, Pep i jo al davant i de cop i volta; "El Llanero Solitario Batiste" que se'n va tot solet i "si te he visto no me acuerdo", je, je, Pep que te el dia graciós em diu que; "Que raro, no salta ningú a per Batiste", jo li contesto; "si salto jo, segur que 2 o 3 m'acompanyariem, pero encara que fessim tot la resta relleus, no li agafariem". Total que no haviem pujat encara les Moles, el Llanero ja ens havia agafat per a tornar a pujar-les, quin crack, encara que a vegades es desmoralitzant. Xavi L. que em fa un relleu i me toca apretar una mica més, coronem i com l'altre dia, a la recta del poble m'esprinta a 2 m separat JP, Doctor i el Iaio que van a per ell, je, je, ja van 2 però no serán 3. Miquel tira cap a Alcanar i la resta al de Jordi C, a comentar com sempre les millors jugades.
En general hem anat tranquilets, a 27 de mitja; 4 hores de sortida i 3 de pedals, quins descansets!! i jo al final, he acabat una mica torradet, la calor, els tobogans, les pujades de 200 ppm, etc, etc.

Ruta GPS Garmin - Fermin

Rosell - Canet - Sant Mateu - Ulldecona

Quan surt tanta gent, es difícil de fer una crònica molt precisa de tots, ja que en recorreguts com els del dia d'avui, es formen diferents grups i el que fa la crònica, en este cas jo (JP), no es pot abastar tot el que passa en los diferents grups, així com confondre o deixar-me algú que altre per nombrar. Sortida a les 9 tocades en la incorporació de Doctor a l'ultim moment. Antes d'arribar als bombers s'han incorporat també al grup els Traiguerins Vicente i Joan i la novetat de Paco (Marisol) que feia dies que no venia, però que se li nota que te bona base. A Sant Rafel del Riu seguim direcció a Rosell, primer junts i accelerant cada vegada més el ritme fins formar diferents grups, sempre per davant Batiste, Pomada, Jordi C, Baratero, Miquel (canareu), Fermin, Millan o Joan. Re-agrupament a Rosell i sense parar els últims, seguim direcció Canet lo Roig. 
Fem foto i sense saber cap on tirar, Joan decideix seguir fins a Xert; a les primeres costes ja es formen un altre cop els diferents grups, per davant els de sempre i jo me quedo en un grupet més còmode en Doctor, pesseta, Vicente, Xavi i Lluc, seguits de Rafel, Pep i Alberto. Una vegada recuperats i abastits d'aigua a la font de Xert, seguim agrupats fins a Sant Mateu, on fem doble de coles i uns estranys bocates, crec que per error. La tornada pareixia tranquil·la, fins el pintxaso de Rafel passat el barranc de Cervera. A Traiguera es queden Joan i Vicent i els demés seguim direcció al poble. Una vegada passat el riu Cérvol, sempre pujant el ritme, Batiste, Jordi C, Baratero, Pomada, Xavi Millan i Fermin, els demés arribem com podem i directes a la font del Barri. Batiste torna a sortir disparat, però ja ningú te ganes de seguir-lo i s'en va tot-sol. Arribada al poble a les 13,20hores i no tinc temps dels comentaris de ultima hora. M'esperen per dinar, a la família tenim Pilars.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

En busca del Passador

Sortida multitudinària a les 9h des de la plaça Catalunya. Com els Traiguerins no venen i Manel (lo baratero) ja està al poble, decidim fe la ruta direcció a Deltebre i Sant Jaume. A un ritme moderat anem en grup fins a Freginals, al cruiar el pont de l'autopista, salten Pomada, Manel i Jordi Mir, més tard en reaccionar Batiste en la super-maquina,  JP a roda, seguit de Xavi (lo gendre), Xavi Millan, Doctor, 006, Lluc, Rafel i dos o tres grupets més endarrerits fins a la vintena que hem sortit. Cruiem Amposta i re-agrupament al pont vell per fer la foto. Direcció a Deltebre es forma un primer grup Manel, Xavi, Pomada, JP i Fede, que a un ritme molt fort costa de seguir, fins que ens atrapa Batiste i trenca el grup, sols el poden seguir Pomada i Manel, més ressagat es queda Xavi i desprès Fede i JP, al poc arriba Xavi Mir i així van arribant tots, per creuar junts el pont nou "Lo Passador".
Primer percal del dia: Josep Castell, s'enganxa en una balla de fusta, se pega un bon cop i trenca la roda de davant, diu que no ha segut res, però poc a poc li va sortint el morat al pit i en lo culotte trencat se li veu una bona rascada. .Comentant l'incident, Jordi Fabregat se fot contra un cotxe parat, no ha segut res. Com el bar de costum està a tope, anem al de davant la església, on mos atenent estupendament. Després de prendre unes coles i algunes pastes, seguim direcció Amposta, quedant-se Ramon Ortiz en Josep Castell esperant que vinguen a buscar-los, ja que la bicicleta ha quedat malmesa. Temps de sortir de Sant Jaume, lo Baratero xafa una goma i pinxa una roda. Seguim tots en grup fins a Amposta .Jordi S.B. se'n va per Freginals per què porta pressa i els demès seguim per la vora del canal direcció a Sant Carles de la Ràpita. A un ritme cada vegada més fort es fa difícil de seguir la roda de Batiste, Manel, Xavi Mir i Pomada, agafant màximes de 52 km/h. Re-agrupament a Sant Carles i en la reincorporació de Ramón Ortiz, ja que els havia carregat en la furgoneta el seu germà i ja ens havia atenya't. 
Manel s'adelanta per què fa tard i encara te d'anar al barri i els demès, emprenem cada un al seu ritme la pujada molt concorreguda del Remei, ja que avui fan la paella popular i per això no ha vingut Pep, encara que si que ha vingut a primera hora a saludar-mos. Arribada al poble desperdigolats i en pique a duo de Xavi Mir i Batiste. No cal dir qui ha guanyat. Comentada de la jornada a la plaça encara que avui sense refresc. Son les 13 hores.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

A Sant Mateu per Calig i Cervera

Sortida a les 9 de Plaça Catalunya en algunes cares noves que feia temps que no coincidíem. Ramón Angel, surt primer com de costum fent camí direcció els barris. Arribem tots junts al Barri Castell i seguim direcció a Traiguera, els primers galgos (Pere, Pomada i Miquel) salten i es formen grups, arribant cadascun al seu ritme. Després del re-agrupament, seguim direcció La Font de la Salut fins a Sant Jordi, també en diferents grups i destacant la quantitat de gent caminant, aprofitant el magnífic dia solejat que fa. Un altre cop re-agrupament i seguim direcció Calig, cada un porta el ritme que pot i es veu els diferents nivells que hi ha però com es típic a la Penya quan algú se queda ja se sap que se l'esperarà. A Calig el mateix i seguim cap a Cervera: Pere, Miquel, Pomada, Xavi, JP, Albert, Lluc, Doctor, Pep, Jordi SB, Pibe, Joan, Ramon Angel van arribant tots, seguim escampats fins a Sant Mateu, on fem   unes coles, pastissets i alguns s'animen demanant uns bocates. 
La tornada per Traiguera es mes tranquil·la marcant el ritme Lluc com ell sap fer per anar d'una vegada per totes un rato tots agrupats. Trencada de grup només passar el Rajolars i esprint com de costum al arribar al poble.