Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

dissabte, 31 de desembre de 2011

Sant Silvestre

Avui últim dia de l'any hem fet la nostra pròpia Sant Silvestre, un grupet reduït que en principi a despertat dividit per les muntures però que ràpidament s'ha conjuntat per a fer una volteta tranquila per a gaudir de la companyia de la gent de la penya. El dia ventós no ha acompanyat massa però el bocadillet a St.Mateu no l'hem perdonat, allí hem estat a punt de veure un concert de la banda musical del poble però ja era hora de tornar i ens ho hem perdut, hem tornat per Cervera per a evitar l'excés de vent de la recta de Traiguera.
Així dons donem per tancada aquesta temporada que ens ha aportat la novetat del blog on tots hem participat i gaudit de les cròniques de Fermin-chu, el catàleg de fotos del senyor JP, de les primeres cròniques del Doctor ja ni ens en recordem ¿tornara a escriure?, "pluma sangrienta" fa dies que ja ni el veig ¿com estem? i d'un servidor mingo que us ha anat fent l'historial per a que pugeu recordar que vam fer els dissabtes i diumenges d'aquest any 2011 que avui acaba.
Gracies a tots i totes pels bons moments.

Ruta GPS Garmin

BON ANY 2012

dilluns, 26 de desembre de 2011

A la Torreta - Secció MTB

Avui dia de Nadalet i aprofitant la coincidència que estava Jordi F. per aquí hem decidit anar a la Torreta, jo no sabia que ell no havia aconseguit mai arribar dalt de tot i per aquest motiu només dir-li hem va respondre que si que hi anàvem, pel matí un missatge de Rafel confirmant que també venia assegurava un trio en ganes de fer la pujada a peu més agraïda per la seva baixada "senderil"
A les nou del mati hem passat per la plaça a veure els companys de la penya, una bona grupeta s'hi han reunit per anar al lloc de costum Sant Mateu per a fer el café i baixar el menjar d'ahir Nadal. Nosaltres una vegada felicitats a tots hem començat a pedalar primer per l'asfalt del camí Montsià i després per camí de terra cap al Mas de Mulet, sense parar massa hem arribat al de Caldera on comença el sender de pujada cap a la Torreta. Aquest sender te trams ciclables, alguns obligats a peu i alguns on dependrà de les ganes del ciclista i la seva habilitat per a anar a cavall.
Les vistes de la vall eren espectaculars una mica de boirina però res destacable, si busqueu be trobareu a Jordí pedalejant. La pujada passa pel Corral de Tabola primer, el mal pas de la Trona després, el Mas de Rosalea i el Fornet on podreu beure una gelada aigua gracies al treball de manteniment que vam fer ja fa uns anys. La pujada continua sense descans la majoria del temps s'avança igual a peu que en bici, entre les pedres i el sender tant estret es fa dificil circular però tots pensem el mateix la baixada s'ho val.
Una vegada dalt en vistes al mar a Jordi se li ha escapat la frase però com a bon empeltat del poble ha dit "que bonic" jejeje jo esperava la típica "que macuuuu", jijijjjiij. El recorregut per aquí dalt es planer entre un mar de pedra de crestall ple de puntes i talls a la roca viva. Ja veiem la senyera a la punta més alta i comencem a olorar la fi de la pujada.
Ja hi som, els tres ho em aconseguit, al davant el Delta de l'Ebre al darrera la Serra de Godall i els Ports i nosaltres al punt més alt del Montsià.
Una vegada aquí hem jugat una mica al geocaching ja que aquí hi ha un tresor per a buscar, hem estat una bona estona fins que desesperat he baixat un singlet i allí l'hem trobat un contenidor amagat on si reuneixen tresors i un llibre on firmar els trobadors.
 Una vegada complerta la visita i gaudit de les vistes del poble i la seua vall:
Cap avall que toca "xalar" ara si baixem els seients, regulem les suspensions i sense presses baixem pel sender. Passant pels mateixos llocs per on hem pujat el camí es fa molt més curt, llevat d'algun pas més complicat es pot fer tot en bici, els sender canvia radicalment ara es una pista per on ficar la roda i baixar. En arribar al de Caldera emprenem la baixada del sender empalmant així dos senders aconseguint fer la baixada del Montsià més llarga.
En arribar baix al camí la sensació es que ha sigut curt, tant com costa pujar i baixar es un pim-pam, ens dirigim al poble pel lloc on em vingut i cap a les 12'45h ja hi som, al mateix passeig de l'estació ens despedim i ens dirigim cap a casa.

diumenge, 25 de desembre de 2011

Bons Nadals

A arribat aquesta època de l'any que la tradició mana felicitar a tot el mon Bones Festes, Bons Nadals i Bon Cap d'Any així que quina millor forma que d'aquesta manera, recordant en fotografies l'any que hem gaudit tots junts anant d'aquí cap alla en bici ja sigui de muntanya o de carretera tots junts formem la família de la Penya Ciclista Montsià.
Ens veiem.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Per la Marató de TV3

El diumenge dia 18 es va celebrar la VIII Trobada Cicloturista de Jesús. Es un acte col·laborador de la MARATÓ DE TV3, que aquest any 2011, va destinat per a la regeneració i trasplantaments d'òrgans i teixits. Els dos representants de la Penya vam ser Albert Ferre i JP, que amb la recol·lecta que vam fer, vam reunir xx euros per a la donació en nom de la Penya Ciclista Montsià. 
Desde la pèrgola de Jesús es va donar la sortida a les 9,15 hores i controlada fins el Coll de Som, vam passar per dins les poblacions d' Aldover y  Xerta. L'oratge, encara que en una mica de fred i alguna que altra rafaga de vent, es va aguanta prou be. A Benifallet es va donar la bandera verda i acte seguit, ja va haver la primera caiguda (diuen que va sortir un gos), sense massa conseqüències, però assistits pels serveis sanitaris que ens seguien en l'ambulància. A Tivenys vam parar al avituallament, on vam esmorzar bocata, aigua, mandarina i desprès d'unes paraules de les autoritats, seguim per Bitem, Remolins i Tortosa. Creuem el pont vell i seguim per Ferreries, Roquetes fins Jesús, on vam arribar poc mes de les 12h. Desprès del piscolabis,es va fer el lliurament  de trofeus i una emotiva menció especial a Ernest Blasco i memorial al campió Miquel Espinós. Finalment ens van despedir amb el lliurament d'un petit obsequi i amb les ganes de seguint col·laborant i participant d'aquesta entranyable trobada que tan be organitzen els nostres amics del Club Cicliste Jesús.

diumenge, 18 de desembre de 2011

Més i més i Messiiiii

Avui continuant el vent con a enemic principal per a fer ruta de carretera hem sortit en la bici de muntanya per la serra de Godall be no tots alguns han degut fer molts de camins de cara a vent, però nosaltres hem passat un matí distret pels senders de la Serra Godall que tant ven arreglats estan.
La ruta comença pujant la calç de les corbes de Godall el primer tram estava molt més humit i relliscós de l'esperat tot i el vent que ha fet durant la nit, però be poc a poc hem pujat sense cap problema per aquí per a evitar anar per l'asfalt, en arribar dalt em anat en busca del sender del Tossal Redo pujant pel camí de les Torres, el sender del Tossal esta molt transitat i es nota perquè els pasos complicats estan aplanats de tanta roda que hi passa, d'aquí dalt hi havia unes vistes fenomenals de la vall i em estat una estona localitzant totes les poblacions que es veien.
Quan ja hi érem tots em continuat en busca del Sender de les Talaies en la seua nova entrada es una enllaçada perfecta evitant l'asfalt del camí de dalt de l'ermita, el sender es molt planer entre bancals perduts des d'on es veu l'ermita a toca de ma, va rodejant la serra en direcció a les Ventalles fins arribar a enllaçar en lo sender de Palometes que ens toca remuntar per a arribar al Camí de la Mina per on enllacem el sender de JB que ens porta novament direcció al poble en busca del camí asfaltat de dalt de l'ermita. En arribar al asfalt re-agrupem i baixem a la Font de Cap d'Asens on fem un mos i prenem una mica la fresca.
D'aquí naix un sender per on no hi havia passat mai així que es nou per a tots, comença entre carrasques passant per alguns marges pujant i baixant arriba a la Cova de la Villa una bonica sorpresa per a tots.
Desgraciadament acaba entrant a una finca però per sort no es d'oliveres i els garrofers no tenen fruit així que passem i arribem a la carretera de Godall, només creuem la carretera tornem a pujar en busca de una sender el primer tram es diu de Vilallarga que acaba enllaçant en lo sender del Cementeri que com el seu nom indica porta a vistes del cementeri de Godall. En esta tots tornem a entrar a un altre sender molt divertit i tècnic ple de corbes i pujades-tes i baixa-de-tes per anar aprenent perfecte. Enllaça de nou a la carretera de Godall a uns escassos 200m de on acabem de passar però els dos senders fets son molt divertits i crec que valen la pena. Creuem la carretera per a entrar al camí vell de Godall que va netejar Manel i la brigada farà ja dos anys.
Per a evitar pujar les corbes he improvisat una sèrie més de senders vorejant la serra direcció al camí de les oliveres mil·lenàries, em passat per una novetat més un sender proper al Mas de la Colomera i hem confirmat que el camí de les Oliveres Mil·lenàries continua estant tallat pel propietari de la finca, em passat pel Pantanet i creuat el riu per a baixar pacíficament en busca de la plaça on ens em acomiadat sabent que el Barça havia guanyat el "mundialet" per que Lluc B. ha portat els auriculars tot el matí posats al més estil "pixa pi"

Ruta GPS Garmin per Fermin

dissabte, 17 de desembre de 2011

Ruta de la Sal i molt més!!!!

Avui en previsió al vent que amenacen per la tele i algunes webs on donaven força set al vent hem decidit sortir en la bici de muntanya per la zona dels baixos del Montsià fent senderes clàssiques que fa molt fèiem tots el dissabtes però que ara pocs del poble son els que hi transiten. A la plaça ens reunim Lluc B., Rafel, Jordi C., Vicent, Mingo i en moltíssim de retràs Fono (que sigui l'ultima vegada), tambe apareix Andreu Vallde en la de carretera la MTB la te a Reus així que marxa tot sol.
Emprenem la ruta a les 9'15h creuant la via i la carretera pels passos soterranis, després passem per l'Aubello passant per baix l'autopista ens dirigim a la carretera de Alcanar per a pujar pel camí de les Bassoles per on pugem en busca del primer tram de sender entre pins fins arribar al camí de la Cogula, baixem uns metres i emprenem els enllaços direcció a la pujada del Pou Duixant, passem per dos senderols el primer es curt i el segon només Jordi i jo el coneixem.
Arribem al tram de camí de la finca de Remijio per sort no hi trobem a cap casador, pugem a un bon ritme i Fono que esta fet un cas no reconeix la pujada fins a arribar dalt de tot ¿tu ets d'este poble?, aquí dalt fa molt de vent així que continuem ruta cap al Lligallo de la Pedrera, per aquí dalt ens trobem als companys de Vinaros fent un breu comentari tirem que el vent es molt fresquet. Arribem al encreuament de senders a la dreta cap a la  de les Alemanes, recte Ruta de la Sal, esquerra baixada pel Lligallo de les Pedreres per on anem nosaltres.
Arribem baix i entrem a la Ruta de la Sal, molt més neta que les ultimes vegades que hi hem pujat es pot fer tota dalt de la bici en molta tècnica i algun punt de sort. Per davant ens escapem Fono i jo, els demés porten un altra marxa, arribem dalt i busquem un raser que fa sers i fresc, només surto per a fer una panoràmica de la Vall.
Baixem per la sendera que tant ens va costa obrir ja fa molt anys passant pels llocs emblemàtics com son la "S", "l'Escalo", "la Recta" i l'Aveall" arribar baix sense posar peu avui ha sigut cosa de dos ¿he Rafel?, ja ficaré lo vídeo. Una vegada tots al final del sender continuem cap al Mas de Mulet on aprofitem per a fer un mos i la xerrada.
D'aquí només dos opcions baixar de cara al vent o pujar en busca de la caseta de Caldera i baixar pel sender, ¿algú dubtava que pujaríem?, a ritme tots junts fent una mica de tertúlia quan es podia em passat les cadenes, les rampes, les casetes d'aquest camí i hem arribat dalt tots junts. Sense fer massa temps hem empres la baixada per que aquí dalt si que feia un vent fort. El sender esta súper net i molt ample, la baixada es molt més assequible que en temps passats però encara hi ha que es capaç de destalonar i perdre pressió de la roda del davant ¿he Jordi?
En arribar baix em mirat el rellotge i hem descobert que podíem allargar una mica més aquesta ruta que abans hauriem retallat per falta de temps així que em passat pel Barranquet de Garcia en busca del Camí dels Bandolers enllaçant camins evitant l'asfalt em arribat a les Ventalles on em fet la pujada del sender de detràs.
La pujada mig a peu mig a cavall a valgut molt la pena ja que gracies a Josep Barbera el sender de Cantarelles esta perfecte per a tots els nivell i te uns quants passos on la tècnica millora, passa per finques pujades i baixades entre marges i un tram final entre pins per acabar la jornada de senders. D'aquí i ja en direcció a casa em passat pel camí dels Bandolers d'aquesta banda de la Serra de Godall, finalment hem entrat al camí asfaltat de l'ermita on hem vist a uns quant escaladors practicant pels abrics, nosaltres ja per la sèquia hem arribat a la plaça després d'un bon matí de bici de muntanya.

Ruta GPS, en los noms de les senderes
Àlbum Fotogràfic, entreu que hi ha moltes més fotos i comentaris

diumenge, 11 de desembre de 2011

Primer diumenge de fred

Avui com va sent costum m'he adormit i he sortit a les 8'30h m'he trobat en Batiste que també s'havia adormit, després de tornar a casa per que m'havia deixat lo casco ens em ajuntat per anar a buscar als de les 8h. Em pujat de cara al Barri Castell sofrint els 2ºC a estes hores i quan ja no pensàvem baixar més girem de cara als Valentins on hem arribat a 0ºC per sort hem trobat a Roberto i Xavi en qui ens hem ajuntat per a anar al Cervol on em trobat als Traiguerins i em tornat en busca de la gent de la penya que hem trobat damunt del pont del riu al Barri.
Una vegada tots junts em empres la ruta que com sempre no portaven decidida així que cap a St.Mateu passant per Traiguera i La Jana, en arribar a St.Mateu em passat de llarg direcció a les Coves però no hem arribat, al encreuament de Albocasser em pegat mitja volta hi hem tornat cap a St.Mateu per a fer lo cafè.
Ja de tornada per la carretera normal el ritme ha sigut de l'exercit de "panxo villa" uns per aquí i els altres per allà, però formant grupets per a tots els ritmes. A Traiguera ens hem despedit de Roberto i Quartero que continuen direcció a Calig nosaltres tirem cap a casa, els Traiguerins ens acompanyen fins al Cervol on ens despedim d'ells, Andreu al Barri Castell tira cap a la Senia ja només fa falta que els que quedem passessem les Moles i ja haurem passat un mati més juntament en la gent de la Penya.

Ruta GPS Garmin

pd: vídeo de la Pastora en imatges del Port i historia propera

dissabte, 10 de desembre de 2011

¡UN PER A TOTS I TOTS PER A UN!

El títol ho diu tot, avui la cronica es basa en novela dels  4 MOSQUETERS!
Supongo que todos han visto la peli, mas que leer la novela de Alejandro Dumas, je, je, yo soy uno.
Total que la peli va de un un forastero que llega a otro sitio para convertirse en ciclista/mosquetero, je, je, ese soy yo: "Fermín D'Artagnan" y en este sábado y después de un año que hace mas o menos que voy en bici de forma dedicada, puedo afirmar a falta del nombramiento oficial, que ya me considero un ciclista/mosquetero de la Orden/Penya Ciclista Montsia, del Reino de Ulldecona.
La crònica continua al blog de Fermin

divendres, 9 de desembre de 2011

Una setmana estranya

Sense noticies del diumenge passat de la penya passo directament a la setmana del pont o millor passeu pel meu blog a veure lo que vam fer per Santa Barbera.
El dimarts molts treballen així que deixem l'anual del Negrell per a unes altres dades, pocs son els que surten a les 9h de la plaça, no se res d'ells ja que vaig sortir més tard a fer una volta tranquil·lament trobant-me a Andreu per Vinaròs que venia en los Seniencs de vore lo ciclocross.
El dimecres quedo en un principi en Lluc B. per anar a fer una ruta MTB sense massa dificultats per a aconseguir sortir un bon grup, arribo una mica tard i no veig qui surt en la de carretera però hem diuen que una bona grupeta, pel que he sentit després van fer la volta per St.Mateu, la Salsadella i pel camí recte a St.Mateu a fer el cafè.
A la plaça em trobo en Rafel, Xavi, Batiste, Roberto, un benicarlando i jo, lluc m'ha enviat un missatge dient que te "affers" així que emprenem la ruta anant cap al riu per a remuntar direcció a la Senia, passant pels camins i senderols coneguts. Passem per la Senia i continuem direcció a Rossell on mirem de fer un cafè però no coneixem cap cafè, continuem cap a Canet, el solet ens escalfa de valent sumant les continues pujades i baixades ens fan suar una mica, arribem a Canet on parem a fer el cafè tant esperat per Rafel.
Emprenem la tornada pels camins de tota la vida fins arribar a la Via Augusta que la seguim per acompanyar a Rafel fins a St.Joan, per acabar el matí farem una variació passant pels sender de la Tossa i la del Castell.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Fred pel Port però diversió al màxim

Avui hem sortit només tres a fer una bonica ruta pel port en busca de la sendera del Mas de la Pastora, Manel lo Baratero que no sabia que fer ha sortit en los iaios a fer carretera que sinó farà tard i al final hem arribat nosaltres abans a casa o seria per la dificultat? ell que es considerava un "biker" ara ja es un globero i .... no continuaré que sinó s'emprenyarà, jejeje. Pel seu costa Fono ja sabem tots com es resulta que ha acudit a les 9h en compte de les 8h i clar ha tingut que canviar de bici per anar en la colla de carreteros.
Sortiem de la Pobla a les 9,11h del mati, Batiste, Jordi i Mingo camí del Boixar per la pista ensementada però abans una foto en cara de fred.
La pujada es forta i facilita la pujada de temperatura corporal, el ventet que fa augmenta la sensació de fred però cap cosa exagerada, anem pujant a un bon ritme es nota que es el començament de ruta i els tres junts anem fent camí sense necessitat de parar a fer fotos. Una vegada dalt ens dirigim cap al repetidor que hi ha a  l'esquerra de la carretera, aquí comença l'aventura ja que m'he oblidat de posar be els tracks de la ruta al GPS. El camí continua pujant anat per una pista prou ampla al començament que es va reduint, anem sempre direcció a Castell de Cabres paral·lels a la carretera. la pista puja i baixa.
Per sort m'he estat mirant molt aquesta zona per les fotos de satèl·lit i reconec els encreuaments, més o menys la direcció que tenim que portar així que un senderó per aquí unes pistes per allà anem fent. Passem per llocs per on no havia passat mai i que em serviran per a rutejar la primavera vinent, ja quasi tornant a arribar a la carretera on podíem allargar la ruta cap al Mas d'en Segures veiem un sender que porta vona direcció així que anem a veu on fa cap.
El senderó es molt planer i ciclable al cent per cent passem per llocs on en época de rovellons com estem hauriem de veure molta gent buscant però aquest any no es l'adequat, aquest senderó porta a la mateixa entrada de la pista per on vam i anem a baixar cap al Mas de la Pastora, el recorregut l'hem fet molt ràpid així que baixant pel mig dels pinars fem una paradeta per a veure si per aquí hi ha sort i veiem uns rovellons però no. Continuem ruta baixant per la pista fins a arribar al mas on vam fer la foto de la vall del Ballestar, com que avui no portem tanta presa entrem a veure l'estat i el tamany, per a sorpresa de tots es molt gran i encara queda teulada i portes tancades.
Arribats aquí emprenem la baixada per la que hem vingut, el sender es molt rapit sense cap pas impossible, hi ha la humitat exacta per a que les rodes agarren, el sender continua estant net de rames cosa que el fa un dels més practicables del Port, en arribar baix Jordi anava tant llençat i emocionat en la baixada que es passa de llarg el final, Batiste va prop i també be gaudint del sender. Una vegada aquí ja només queda pistejar cap a la Pobla, com que arribem prompte decideixo portar de visita als companys i anem a veure el Racó de Peter.
No sabia que hi havia que pagar entrada, em passat de llarg per anar cap al cotxe passant per la plaça de l'església de la Pobla i baixant uns tramets de escales, després al cotxe i cap a casa. Vora la una ens em trobat a Manel i Andreu anant cap a casa a les Moles i a Fono, Lluc G. i Doctor a la plaça fent la despedida.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Quines ganes d'arribar

A  les 9,15 del mati sortida de la plaça sembla que ja hi son tots, jo arribo per darrera no parlaré del que m'ha passat abans, anem capa St.Rafel com sempre sense saber on em d'anar pel camí ens trobem a la gent de les 8h del mati. Emprenem la carretera de Traiguera pensant que Joan vindria per que ja sabem que Vicent ara tindrà que complir en les obligacions però arribem a Traiguera sense noticies de cap Traigueri. Anem cap a St.Mateu per la Jana portant un ritme sostingut només augmentat a la pujada de l'entrador de Cervera, arribem a St.Mateu on entrem a fer un cafè rapit. Estant allí asentats arriba Fermin que resulta que s'ha adormit  i ve tot sol a "muerte morir" per a agafar.
Sortim de St.Mateu cap a Xert, per a tornar cap a casa fent una mica més de volta, ja quasi a la Cerafina passa Batiste a dir-mos que Fermin i Roberto no estan que s'ha quedat arreglant la roda de Fermin. Arribem a Xert tots junts així que no cal parar i continuem de cara a Canet on arribem molt trencats uns per aquí els altres per allà.
Sortim de Canet cap a la Senia les protestes i ramors son constants però que voleu si encara no son ni les 12 del mig dia, passem per la carretera del Cervol a Rossell, per la de St.Rafel a Rossell i arribem a les Cases del Riu per a acabar agafant novament aigua a la Senia. Son les dotze i quart hi ha qui ja tornaria cap a casa però el fem arrecular, anem direcció a la Galera a bon ritme agafant rebuf es factible per a tots, passem per l'entrador dels Valentins tots junts, passem per l'entrador de la costa Pere Martil on Fede continua demostrant el per que no es rival de 006 a Valdelinares, continuem baixant ara ja trencats pel davant Batiste te ganes i pel darrera Albert ja te problemes per a seguir així que em quedo per ajudar-lo en lo possible.
Arribem a la Galera i per al be de tots anirem per la carretera de la Milana que sempre es més plana que per  les corbes de Godall, procurant ajudar als ferits arribem a les Moles per on retornem al poble i a la plaça on fem una cola per acabar la matinal.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Esmorzar esmorzarem però pedalar .....

Ja se sap que ha estes altures d'any no cal entrenar massa però d'aqui a sortir pensant ¿a on anem a esmorzar? hi ha un bon tram. La frescor de l'hivern esta arribant poc a poc i de cara a les Moles se'ns passarà ràpidament, anem en busca dels companys de Traiguera que els trobem a l'altura de St.Rafel, com sempre anem sense rum i damunt del pont del riu anant davant acompanyat de Andreu decidim anar a Rossell, sentint els típics comentaris dels que van detràs i fan la feina més fàcil queixar-se.
Cap a Rossell intentem portar el grup junt sense posar cap ritme molt fort però ja se sap que poden més les ganes de xerrar i les dos rampes que hi ha que la voluntat dels que ja pensen ¿on esmorzarem? Arribem a Rossell i llavors si que hi ha pressa ¿com es que de baixada la gent si que pedala fort? arribem a la Senia on posem aigua, continuem cap al Mas de Barberans la carretera la coneixem tots i sabem exactament on es pot trencar el grup, però sorpresa el grup es trenca avanç d'hora ¿que passa ¿ja tenim gana ho que? pel davant es forma un grupet en ganes de pedalar i per a que tots s'esforcen decideixo controlar-lo a una distancia de uns 5-10 metres per detràs. Pel darrera suposo que la xarreta primer i l'esmorzar després son molt més importants.
Els de davant van rellevant-se, porten un bon ritme que tots poden aguantar, sense problemes i així ho fan arribant tots junt al encreuament, pegant la volta al arribar al encreuament de Sta.Barbera anem a buscar als companys, només un minut després arriben ¿vols dir que no haurien pogut portar el ritme dels de davant? estic segur que si però així es més còmode. Per a evitar entrar al Mas i perdre temps entrant i sortint anem al pla de la Galera que el bar esta més prop de la carretera. De baixada ritme suportable per a tothom i en arribar al tram de la carretera de la Senia anem a "tocarmols" pujada parats mirant el paisatge suposo per que ......
A per l'esmorzar, ens parem al bar BOCATES per a la majoria, entre la lentitud en servir i el lio de que si mig que si un quart que si pernil, truita, beicon, ..... tot això cridant com a locos sense ordre ni concert pareix que haguéssim begut perdem una hora que si tu vols ja esta be però ¿cal un bocadillo per a tres hores de bici?
Sortim a la carretera de nou després d'una mitja siesta, anem cap a la Senia de nou pujant a un ritme còmode tots junts fent la xerrada fins a l'entrada dels Valentins per on jo pensava que desviaríem per que en lo mati que portem .... però resulta que tenim que acompanyar a Andreu que avui ha fet la volta completa. Tots juntets arribem i ens despedim, ara cap a Traiguera per St.Rafel a acompanyar a Vicent i Joan, arribem al Cervol i a xerrar que no n'hi ha hagut prou i falten coses per dir.
Per fi pel camp de golf cap a casa, en compte pels clots i els cotxes passem pel barranc del golf, per la carretera de la fusta, pel riu Senia i finalment arribem al poble pot ser si sobrats de temps encara no es la una i mitja però de quatre hores possibles de bici només n'hem aprofitat tres i després quan anem a Monegros, QH o la marxa que sigui ens preguntem ¿com es possible? i dic jo ¿serà per falta de continuïtat??

diumenge, 13 de novembre de 2011

Esmorzar de la Penya

Com es costum per a aquestes dades els components que em volgut i pogut ens em reunit per a fer un diumenge diferent a la resta em fet l'esmorzar de germanor. Aquest any tornem a ser bon grup en total 18 ciclistes en moltes ganes de xerrar, menjar, beure, viure i gaudir d'aquesta família que s'ha format sobre les rodes i que comparteix afició.
El mati comença a les 8'30h fent uns cafés al Montmar i quan ja hi som tots cap a una de les Set Cases, tornem a anar a St.Rafel ja que es la més ben preparada en previsió de les possibles pluges que pronostiquen a la tele. Per a calenta motors i de forma rapida uns ous fregits amb cansalada i xoricets regat en begudes varies. La taula esta preparada per a començar:
Després d'esmorzar sortim a fer una volta pels senderons del riu i acabem passant pel pont del Barri Castell i tornant a la caseta.
Emprenem la segona part neteja, renovació de gots i plats, preparem el segon assalt. Mentre anem fent la xerrada uns de politiqueo, altres de bicis, futbol, economia,...... no si al final salvarem lo mon,  jejeje. Els cuiners mentre nosaltres deixem passar el temps estan treballant en la paella, entre Fono i Joan fan tot el possible per a que la cosa estigui bona que sinó ja saben el que passarà, critiques i més critiques dels que no han fet res. A la taula ja esta preparada la segona part de picades on sobresurten els "pìnxos" en "moixama"
Mentre la paella acaba de fer-se ens asseiem a la taula entre crits i riures, es va notant que la cervesa puja al cap. Les tipiques batalles de la QH que si anirem que si no anirem ..... molts de plans per a l'any que be que després es perden. Passats uns 20 minuts entrada triomfal de la paella a la caseta entre aplaudiment i felicitacions la pinta es bona però ¿hi el gust?
Hi haurà gent que dirà que estava dolça, jo personalment dic que després de la "moixama" ¿que voleu? aquest any si que la trobo bona, al punt de oli i en carn com més m'agrada. Després de servir la primera ronda i repetir s'acaba, aixó vol dir que estava bona sino..... fins aquí la menjada ara toquen els postres i el calmant, cafès i ja posats un "cremaet".
Cap alla a les 18h ja es fosc per a estar pel carrer però nosaltres allarguem la xerrada i vetllada fins a les 19h quan decidim tornar cap a casa que ja n'hi ha prou.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Descobrint el Raco del Tabac

Per fi torna la MTB al poble!!!, ja portem dos dies de recorregut de bicicleta de muntanya com deu mana, res de rodar i rodar pels camins, avui ens em desplaçat a l'embassament d'Ulldecona per a anar a descobrir el Raco del Tabac.
A les 8h hem quedat per a carregar les bicis i desplaçar-mos a l'embassament, només quatre avui pareix que esta sera la tonica però millor així les rutes d'aventura en molt gent es fan massa llargues en grups més nombrosos. Així que arribem al lloc de sortida, son Xavi, Lluc, Jordi i Mingo:
Emprenem la pujada per la pista de les Vallcaneres des de la sortida del sender del Portell, la pista esta humida i en algun tram hi ha tolls, no fa fred i tampoc fa sol així que un dia excel·lent per a esta per aquí dalt, em vingut per que esperem veure el contraste de colors de les fulles caduques dels roures i fajos,  la pujada la fem molt xino xano, no portem cap pressa i gaudim del paisatge. Aprofitem per a fer fotos alla on ens dona la gana.
Passem per la Font del Teix on surt el sender de la Cova dels Bous, continuem pujant per la pista en busca d'algun dels racons més espectaculars del Port, superem la cadena que impedeix el pas de vehicles a motor parant al mirador des d'on es veu el Pont Foradat, passem pel Teix més gran que conec i em fan una comparació ¿qui es més gran?
Arribem al encreuament del Pi Gros o Vallcaneres, nosaltres anem per la pista del Pi Gros que no visitarem però es per on pujarem en busca de la Font del Retaule on agafa aigua Jordi i més amunt l'arbre per excel·lència del Port el Faig Pare parada obligatòria.
Continuem pujant, cada vegada el desnivell es va augmentant però ja falta poc per arribar dalt de tot on fem un mos per a recuperar forces i fer una mica de tertúlia. Uns minuts després emprenem la marxa cap al festival de senders que ens espera. Estem anant per la pista que porta a la Vallcanera Celestina i al mirador de les Mirandes però ens desviem pel GR que porta cap a Pallerols, el primer tram de sender fa pujada  i te moltes pedres, aquí som superats per una colla d'Amposta, ells porten més pressa així que els deixem passar i nosaltres ens fem una foto de cara cap on estaria Fredes si no fos per les boires.
Ara si emprenem el tram en baixada del GR que ens portarà al sender que anem a descobrir tots, espero trobar l'entrada tot i que se que hi ha una senyal me'l passo de llarg, hem estat baixant per uns trams molt pedregosos entre poca vegetació però aquesta part del nou sender canvia es molt boscos, tornem a baixar en busca de la pista de les Vallcaneres
El sender del Raco del Tabac te molt més desnivell però com que el terra es de pinassa pareix menys perillòs i comença la diversió, al principi es molt revirat després te trams de rectes molt rapides, torna a entrar al barranc i te més corbes, va alternant-se la dificultat els passos impossible i la diversió d'anar superant la baixada, tots ens superem i fem coses que no faríem entre les pedres del Montsià.
En un tres i no res ja estem baix, el sender ens ha estat curt, tan com a costat arribar dalt i lo poc que costa baixar!!! De tornada cap al cotxe anem parlant de tornar a fer-la en companyia de Jordi F. per a que la gaudeixi com nosaltres, arribem al cotxe i carreguem les bicis, tornem cap a casa i abans de les 14h ja estem tots a casa, les dones contentes i natros feliços de fer una nova sendera al Port.

Track GPS Garmin
Àlbum Fotogràfic

diumenge, 6 de novembre de 2011

Diumenge ventos i plujos

Aquest diumenge hi havia prediccions del temps terribles i rarament les van encerta, un matí molt ventos i en lo cel molt ennuvolat amenaçant pluja, per la tarde van arribar els ruixats intermitents. Com que no tinc noticies de la resta de la penya suposo que es van quedar a casa amagats al llit com diu Lluc B., ell te excusa que estava fortament constipat, però la resta?? ja se que l'edat no perdona però alguna cosa s'hauria pogut fer en les bicis de muntanya no? be ja n'hi ha prou, anem a pels que si hem sortit i gaudit d'un altra marxa aquesta vegada a Vilafames.
Podeu veure les diferents cròniques als respectius blogs de 


dissabte, 5 de novembre de 2011

En dissabte i a les Coves

Últimament els dissabtes no es feien rutes tant llargues i avui que damunt feia vent de dalt han decidit anar a les Coves de Vinroma. Sortim de la plaça tots a les 9h del matí lo Doctor, Lluc G., Lluc B. Jordi C., Andreu V., Batiste i Dmingo anem en busca dels Traiguerins en tranquilitat passem per Traiguera on Lluc B. que porta un bon constipat pega la volta, la Jana, St.Mateu, Salsadella on s'incrementa el ritme per arribar a les Coves, tornem al bar habitual on hi ha algun moviment sospitós.
Després de menjar una mica de pernil i beure unes coles sortim al carrer i comprovem que Joan lo Traiguerí ha punxat lo tubular de detras, el canviem facilment i cap a casa, son les 12h del mig dia aixó pinta mal.
Sortim a la carretera cap a St.Mateu, el ritme es comode fins arribar a la pujada de la Salsadella on Vicent lo Traiguerí es despenja, Lluc G. i jo ens quedem a ajudar-lo fa vent i es millor portar una roda a seguir que anar tot sol. Passem la Salsadella i cap a la Jana anem tots junts passem el cruse de Cervera i tornem a despenjar-mos, el ritme dels de davant es elevat. Arribem a Traiguera i Joan i Vicent es queden es la una i ja es hora de estar prop de casa, nosaltres continuem el vent no molesta molt però al pas pel Cervol Lluc es despenja i em quedo en ell per a ajudar-lo en lo posible, els demés tiren cap avant fins arribar a St.Rafel on ens esperen, passat el parc de bomber ja hi tornem a ser Batiste es posa davant i en les rodes de 80 es posa a una velocitat endimoniada Lluc i jo ens quedem de nou i a ritme passem per St.Joan i després superem les Moles on agafem al Doctor que no se si s'ha deixat anar o ja no podia més.
Arribem a la plaça avanç que toquen tres quarts de dos al campanar així que ràpidament cap a casa a la dutxa.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Aprofitant el bon temps

Ja hi tornem a ser, avui es festa i tenim ganes de rutejar una mica en la MTB, sortim de la plaça a les 9 on Andreu i Lluc G. surten en la de carretera, nosaltres som: Rafel, Manel P., Pep R., Lluc B., Batiste, Jordi C. i Mingo. Ja feia temps que tenia dibuixada la ruta per al GPS havia empalmat alguns tracks per a veure que en sortia i la veritat m'esperava robar més camins sense asfaltar però la realitat es que si vols terra només et queda la sendera.
Sortida pels camins habituals per a arribar a Freginals, d'aquí em entrat per una vella ruta que fèiem en busca de l'ermita del Montsià a Amposta, em recordat vells temps mira per a on. Em arribat al peu del Montsianell i per camins em baixat fins a creuar la N-340, on em creuat per anar en busca del canal per on normalment passem en les de carretera de Amposta a St.Carles però esta vegada per l'altra banda. Em arribat a St.Carles en bona hora i Pep després d'una ruta turística pels carrers ens ha portat a un bar ¿barato? per a fer unes coles, em estat fent la xerrada i després em tornat a circular en busca del camí dels Bandoles que jo pensava que seria tot de terra però resulta que no, el camí d'interior passa prop de les quatre torres de vigilància que hi ha entre St.Carles i les Cases, primer asfaltat, poc a poc fent-se de terra i acavant en algun tram de sender hem passat per la cementera saludant als Cabring i altres biker's que com nosaltres han fet ruta per les faldes del Montsià.
Una vegada al terme d'Alcanar em empres la pujada cap a Cal Naudi passant per la caseta de Enric que ens ha oferit unes mandarines directes e l'arbre i no li em fet un "feo", gracies. A partir d'aquí la cosa canvia em pujat la rajolera, feia molt temps que no hi passava i he trobat que esta més compacta que abans però te els seus punts de dificultat extrema que a depen quí l'han descavalcat, altres han descavalcat per falta de forces, em re-agrupat dalt on Pep s'ha tirat al terra, després em baixat cap al Mas de Mulet i cap a casa, vora la una i quart ja estàvem a la plaça fent unes coles.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Atacats per l'enemic

Avui dia del canvi d'hora pensava que seria més dur però no ha sigut així, sortida general a les 9 o siguí les 10 del dia abans i  la penya tampoc a sigut puntual. Per davant a les 7 sortida de Zul.le tot sol per les carreteres, després Manel P. i Joan F., fent la volteta de costum, pel camí ens trobem a Andreu que baixa de la Senia i també pel camí a "xeic, xeic", passem per la gasolinera de St.Rafel i punxada del tubular de Manel, canviem i continuem, al Cervol ens trobem als Traiguerins i tots en busca del grup.
El grup el trobem damunt del pont del Barri Castell, pel que sembla sense rumb com sempre. Girem cap a Rossell pareix que Andreu du pressa i l'anem a acompanyar, tots molt agrupats fins a les ultimes rampes, la baixada cap a la Senia no es tan agrupada però "no problem" o ¿si?, pareix que a Manel P. l'ha atacat l'enemic una abella li ha picat molt prop de l'ull i resulta que damunt li sol fer reacció,  cap a casa i a controlar-se, l'acompanyen Filip i "Xeic".
Natros tirem cap al Mas de Barberans. Les hostilitats no tarden a sortir Batiste que en te ganes tira com si res de un reduït grup, espero no deixar-me a ningú, anem lo Gendre, lo Doctor, lo Traigueri Joan i Zul.le, els demés es reparteixen en grupets per detras. Una vegada tots a l'entrada del Mas decidim pujar a fer unes coles i decidir per on tornarem a casa.
En la ruta decidida anem direcció a Sta. Barbera, la baixada es rapida i a relleus es fa més curta, pel camí un altre atacat per l'enemic ara li tocava a Lluc G. per sort te la sang "ruina" i no li fa ni reacció, als cinc minuts ni recorda on li ha picat. Després tirem cap a la Galera i emprenem la pujada de la cta. la Senia, per davant anem Batiste i Zul.le xerrant però sembla que el ritme no es el bo per que cada dos per tres ens separem del grup, es separen uns 10-15 metres i tornen a enganxar. Arribem a l'entrador dels Valentins i baixem en busca del Barri Castell on ens despedim de Manel B., ara toca acompanyar als dos Traiguerins, Joan i Vicent. Pel golf nosaltres tornem cap a casa, encara queden alguns cartutxos per a gastar així que a tiros mateu algun que altre "gusanillo", passem el riu i estranyament ningú salta a l'atac, pel que sembla tots estan vigilant-se.
L'esprint final molt mal medit per Fede que salta a poc més de 50m de l'Orito es controlat pel Doctor, però ¿allò era un atac en serio? o ¿li havia picat una abella?? jejeje. Tots junts cap a la plaça i com que no esta lo "iaio" por ràpid cap a casa a la dutxa.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Senderejada per la Serra de Godall

Avui com molts altres dies els vells "Beteteros" s'han perdut un bonic recorregut per la serra de Godall, el dia no prometia massa així que el recorregut tenia que ser proper a casa per si les mosques però al final unes poques gotes contades i molta sendera han fet del matí una diversió continua fins a arribar a la plaça on Gemma la filla de Rafel mos ha fet esta foto.
Si voleu vore la crònica sencera tindreu que passar pel meu blog on l'estic confeccionant, on sabreu qui ha caigut, qui a trencat, qui a millorat, qui a descobert, .......

diumenge, 23 d’octubre de 2011

HI HAVIA UNA VEGADA UN DIA QUE TENIA QUE PLOURE...

Per Pluma Sangrienta

Com tots el diumenges que l’oratge ens ho permet, acudim a la nostra cita puntualment. Havien anunciat aigua els homes del temps de TV3, però sempre que és de Barcelona cap avall, no ho encerten mai . Jo no sé que ficar-me, si d’estiu, si d’hivern. Després de mirar 5 ó 6 vegades per la finestra, al final trio un equipatge mixt. Els pantalons d’estiu i la jaqueta d’hivern. Quant arribo a la Plaça de Catalunya i veig als meus companys ,me n’adono que ells han tingut els mateixos dubtes existencials que jo. Avui pareix que anem de carnaval. El temps està núvol, però no amenaça pluja, al menys de moment. La temperatura ideal per a pedalar i res de vent. Avui tenim moltes baixes, els “Immortals” estan tots de Xallenger en Btt. Avui serà un dia on el protagonisme principal el tindran els gregaris. I aquests són: “Rangel”, “THE DOCTOR”, “Funcionari I”, Lluc, 006, “Funcionari II” “Pibe”, Javi Millan , Pep Riva i JP.
Al sortir del poble, veiem com pugen al Castell els participants de la Cursa de Muntanya, que se celebra ja tradicionalment a Ulldecona per aquestes dates. Gaudim de l’espectacle de veure con una serp multicolor s’enfila per la muntanya. Natros a lo nostre, a pedalar. Pep Riva diu que anirem al Mas, és el nostre “sherpa” de carretera. Fiquem rumb cap a La Sénia a ritme molt tranquil, al passar La Raval ens trobem en Andreu . Fins al Barri Castell anem cantant tots la cançó de” Verano Azul” i la de los Pallassos de la tele : “Vamos de paseo”. Javi Milan ens deixa i va a buscar el seu fill Pau, que ha sortit més prompte a entrenar. Només creuar el barri ,JP i “funcionari II” s’escapen. Andreu reacciona i els agafa. Aquests tres arribaran junts a La Sénia. Els demés estem encara dormint i comentant el penalty fallat per Messi (és humà¡¡¡¡). I així arribem a la rotonda de “Bustos” i anem a buscar el Mas de Barberans. Al principi rodem tranquils, però avui JP és veu cap de files i inicia una escapada, a la qual Andreu li dona resposta. Pep Riba també vol la seva part de glòria i surt en persecució d’aquest
grupet, 006 s’agafa a roda. Els demés es queden xerrant al darrera ja no els veurem més fins a  la cruïlla del Mas. En el grupet de davant el ritme és cada vegada més alt i s’avancen Andreu i Pep. JP i 006 es queden enrrere, es vigilen mútuament. Quan queda un quilòmetre 006 ataca i deixa uns metres endarrerit a JP, però aquest reacciona molt bé, i ajuda’t que 006 es troba davant a un Andreu que havia parat, guanya l’esprint. Un a zero para JP. Hi ha impugnació per part de 006 que no és escoltada pels jutges. (és que no hi ha manera!!!).
Andreu torna a casa seva i ens deixa. Fins la propera company!! Reagrupament i descens vertiginós cap Santa Bàrbara, on arribem sense cap incident. Allí ens assabentem del fatal accident de Simoncelli que a la postra seria la seva mort. Ens deixa a tots consternats. Descansi en pau.
Després d’un col·loqui entre els membres més veterans del grup, decideixen ficar rumb cap al Mas un altra vegada . I tots per amunt un altre cop, (al final ens veura’n). En l’inici de la pujada, és tota l’estona aigüeta amunt i al final pica una miqueta, agafa les rendes JP . Ajudat a estones per Pep, ens porta a un bon ritme i poc a poc anem perdem unitats , ens quedem molt pocs al davant. Al quilòmetre 6 de la carretera del Mas, 006 agafa el relleu (la coneix- ho molt bé, entreno tots els divendres, si fins les oliveres me saludaven!!), aquesta vegada és ajudat per un inspirat “THE DOCTOR”. Així arribem fins al quilòmetre 10, on JP és fica el primer i intenta treure’ns de punt . 006 és veu en cames i s’escapa en l’última rampeta i arriba primer a la cruïlla del Mas. PER FI¡¡¡ Van arribant la resta del grup, vull destacar, com no, a membres com Ramon Àngel, “Pibe” i Lluc. No es veuen mai al davant, però són tot punt d’honor i sacrifici. Serien capaços de arribar fins a Roma al seu ritme. Sense ells aquest grup no tindria sentit .Reagrupament i cap a la Sénia , a tornar-hi xiquets que això no és res!!.
En aquesta part del trajecte el ritme ja és més fort que a l’anada. “THE DOCTOR” entra a relleus i uf!!, és fa notar i molt. A la part final JP fa un decàleg de ” com anar a roda bona part del trajecte i guanyar l’esprint”. Em queixo un altra vegada als jutges i aquesta vegada sóc escoltat, ell mateix diu que no si val. 
Baixem a Ulldecona pels Valentins, això és “territori Doctor” i es fica a 53Km/h. A l’enfilar cap al Barri Castell, tenim el vent de cara. Em penso que algú m’agafa la bici, però no, és el vent que me frena. Aquí “THE DOCTOR” mou els pedals com ningú i porta tot el pes del grup, ajudat per “funcionari II” i alguna estoneta per JP i 006.Al girar ja definitivament cap a Ulldecona, el vent torna a ser favorable i és en aquest moment, quant les cames ja pesen bastant, que JP ens porta a un molt bon ritme, sense permetre cap relleu. Ataca pujant “ les moles”, i malgrat que Pep Riba s’enfada amb mi, el segueixo. Ho sento, no puc fer-hi més. Quan tens cames tens que aprofitar . Coronem junts , la veritat és que l’òptic és molt bon rodador i té bon ritme, i baixant en vol deixar. Jo, com a portat tot el pes no el vull esprintar, però... hem provoca i ... a l’ataquerrrr!!! Arribo primer a la rotonda, estava més fresc, però hi ha polèmica. La meta estava davant del de Castell segons Ell i a la rotonda segons jo. Al final ens riem junts i donem per bo un empat. Ha sigut molt divertit. Per la propera setmana hem quedat a les 8h del matí a pintar la línea d’ arribada i ja tenim demanat un jutge a la Federació Catalana de Ciclisme. El paguem a mitges. 
Entrem tots junts al poble, cansats però satisfets pel bon dia de ciclisme en companyia de bons amics. A l’arribar baixa a rebens “lo iaio”, Ramón Àngel ha comprat aquesta setmana acuarius i coles. Gràcies company. Comentaris d’última hora i ... cap a la paella!!!! 
Hem fet 89 Km, la mitjana no la sé, no importa. Ningú a pres mal que és l’important. Fins la propera setmana amics!!!
...I AL FINAL NO VA CAURE NI UNA GOTA

Btt Bike Marathon Terra Alta - Gandesa

Hola a tots, avui sis de la penya hem participat a l'ultima proba de la Xallenger Btt de les Terres de l'Ebre, la sortida era a les 9'30h així que hem sortit sobre les 8h del poble, cap matinada com a excusa per als que no han vingut. Al arribar a Gandesa bon ambient, més de 230 inscrits i moltes ganes de xalar per part de tots. Després de recollir dorsal, botella de vi i samarreta tècnica em descarregat les bicis i tranquil·lament anat cap a la sortida faltaven uns deu minuts i em fet la xerrada.
La sortida a sigut molt tranquila, uns quants crits de fono tipo COTXE!!!! ja el coneixeu no? i cap avant em avançant prou gent però no la suficient com per a fer la primera sendereta dalt de la bici. Després a vingut la rodada per asfalt cap a la Font Calda on em continuat avançant a molta gent i a la baixada per asfalt més. Em creuat el riu Canaletes i per la Via Verda cap a l'estació de Prat de Compte on em tornat a entrar a camins ara cap amunt, cada vegada més empinat, cada vegada més gent a peu, en una parada per a re-agrupar mireu les vistes que em tingut.
Continuant amunt hem arribat al primer avituallament on em parat i Pomada que venia queixant-se tot el mati ha begut coca-cola i li han passat tots el mals. Em tornat pel mateix camí de sortida passant pel sender anterior on he passat a cero, els demés no, jijiiji, quasi a tocar de Gandesa ens han desviat cap a la sendera llarga del dia però abans tocava remuntar una bona trossada. Hem passat el control de la llarga i cap avall pel sender que tenia pasos fàcils, difícils, impossibles, divertits, vistosos, perillosos,  artificials, rapits, fotografiads ..... en arribar de nou a la Via Verda em arribat al segon avituallament on hem tornat a parar per a re-agrupar i mirar els desperfectes dels caiguts.
D'aquí ja només quedava rodar per camins amunt i avall en alguna costelleta que ja costava superar, cada vegada faltava menys per arribar però nosaltres hem gaudit fins a l'últim metre tots junts sense preses ni gonies, arribada a la meta i satisfacció del grup. D'aquí a la dutxa on Fono ha fet una mica de numeret (mireu les fotos i els comentaris) i després a dinar que pels 15 o 21 €uros que hem pagat per l'inscripció un plat de macarrons i una torrada de carn no ha estat gens malament. Després cap a casa, a les dos i mitja arribada al poble, això sense presses que si algú hages vingut pel seu compte i marxant en acabar a la una i mitja hauria estat a casa per a dinar.
En venen dos una a Santa Barbera i una a Xerta però l'estil es molt diferent, son més enduro i de dificultat tècnica mitja i alta.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Tranquilitat

Avui el dia despertava tranquil, uns quants nubols pel cel però per les prediccions que donaven res perillós. Degut a que lo Doctor fa guàrdies fora del poble no pot arribar a l'hora de sortir, això fa que sigui un habitual dels dissabtes menys i tots els altres no se avui devien ser rebaixes al decarton o algo.
Em sortit del poble Lluc G., Jordi C., Batiste i Mingo en busca dels Traiguerins total el grupet en el seu moment més nombrós a estat de sis unitats però a durat poc, a la Jana Batiste a marxat per que a la tarde corria una social i només a sortit a estirar cames i provar la cabra en manillar normal, nosaltres en tirat cap a St.Mateu i d'allí la Salsadella i tornada a St.Mateu pel camí del mig.
A St.Mateu em entrat al bar de la setmana passada on em fet un mos i xerrada amenitzada per St.Lluc que ha acabat pagant l'esmorzar. Després i continuant en ritme tranquil em pujat a la serafina per a baixar per la carretera de Morella un parell de relleus i arribem a la Jana on no de d'on Jordi a passat per damunt d'una pedra que li ha rebentat lo tubular del davant i la llanta ZIPP que esta para tirar, jo anava davant i ni l'he vist i ell l'ha agafat de ple sort que no hi ha agut cap altre percans en la pedra.
Després de sustituir lo tubular em continuat en compte cap a casa, em passat per Traiguera i al Sérvol (es tal qual esta a la senyal) els Traiguerins han pegat la volta acompanyats dels joves del poble. Nosaltres em tirat cap a casa sense parar em arribat a la una i hem fet una cola a la plaça que ja en tenim a la nevera de la penya gracies a Ramon Angel.
Demà no estem a vore qui ens contarà quina en passa, esperem que no plogui fins a mitja tarde.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Sant Lluc secció muntanya

Avui com molt be comenta JP hi ha hagut més gent en les bicis de rodes grosses que en les primes, el motiu principal es que el diumenge anirem a gaudir de l'última prova de la xalleng de les Terres de l'Ebre es celebra a Gandesa i que jo sapigue anirem segur "chicarron del norte", "al seu ritme", "ironman", "lo cicliste" i jo "zul.le" queda per confirma Lluc que ara que penso ¿es "Ohi, que guapo que soy"? per que no lo va nombrar, 006 trau-me de dubtes.
Ve anem a lo que ha passat avui, hem sortit de la plaça direcció al riu per la vora de la sèquia, tranquilament i fent la xerrada hem anat fent camí pels caminals típics de la ruta, hem arribat al Cervol i creuat la carretera, per la gravera em entrat al barranc, com tots sabem el camí comença molt ample i poc a poc va empitjorant fins a acabar en un cudolar on "lo iaio" ha fet una sortida per orelles. Em pujat la rampa asfaltada i entrat novament a camí i petita sendera que enllaça en la zona protegida de malea de Traiguera.
Em continuat pels caminals i pedregals que feien les delícies dels companys de ruta, ja en vistes a Canet hem tornat a creuar lo Cervol i arribat al poble on hem fet uns cafès, portàvem bona hora. Una mica de tertúlia i recuperació de Lluc B. que venia en mala cara desde feia rato.
Em tornat al carrer i empres el camí del Mas de Marc que ens porta per un autèntic trenca cames cap al riu Senia, molt de trams han sigut encimentats i alguns asfaltats, la ruta ha perdut bastant i al final tindrem que sortir en la de carretera per tot arreu. En arribar al riu em baixat pels corriols que el borejen fins a arribar a l'enrecte de casa "lo Baratero" on després de uns bons crits a tret el cap i em arreculat per a veure com anaven els cops del diumenge i ja posats fer unes cerveses, estava estudiant i recuperant-se, poca cosa ens comenta.
Anem novament en busca del riu i  travessem per sota del pont de la carretera on algun "chicuelet" s'esta fabricant una rampa de llançament, la neteja del "baratero" comença a perdres i costa seguir el caminet entre tanta canya i pedra junta. Sortim del riu al Moli l'Om i acabem la ruta pel camí vora riu.
A les 13h arribem a la plaça, fent el comentari ens veiem arribar a JP que es queda a fer-la petar i cap a la mitja tots cap a casa.

La crònica de Fermin

Sant Lluc secció carretera

Poca gent avui al punt de sortida de costum, damunt arribem uns en bici de carretera i altres en BTT. No passa res, Fono, Dmingo, Jordi C., Lluc Boveda, Batiste i Fermin van en BTT, Xavi Millan, Doctor i JP decidim sortir en la de carretera ja que volen tornar aviat a casa i jo no tinc la BTT en condicions, a la tarde la portaré per a que me la preparen, veig que a partir d'ara farem alguna que altra sortida en "mountain bike". 
Pujada de les moles a mitja de 18, comencem be. Sense parlar massa, però intuint un rumb comú anem fent relleus direcció a Traiguera, fins que a la última pujada avanç de la rotonda ens avança un tot terreny saludant-mos: es Lluc G. en la dona que suposo deuen anar a celebrar el sant. Felicitats Lluc. Els tres sense parar, continuem per la Jana i seguim direcció a Sant Mateu, fins el cruce que ens desviem direcció Cervera i finalment a Càlig els dic de parar per fer com a mínim un cafè. El ritme a segut fort  i m'ha anat be la paradeta, una vegada recuperats, seguim fins a Sant Jordi i els tobogans, es fan cada vegada més extremats, Xavi i Doctor es proven, mentre que jo pujo al meu ritme, mirant-me el Garmin marcant 13 i 14% de pendent. A partir de Panoràmica, seguim junts fent relleus un altre cop fins al poble. Ha segut un bon entreno i de qualitat, en una mitja de 29,2 km/h, arribant a les 12,50 a la plaça. Com es prompnte  continuo un rato més per estirar cama arribant a Freginals, la anada es fa còmoda, però la  tornada en lo vent de cara es més costosa, coincidint l'arribada en los que han sortit en BTT, que suposo que ja penjaran la seva crònica.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

HISTÒRIA D’UNA ANADA I D’UNA TORNADA


Per Pluma Sangrienta

L’hora de sortida ha sigut puntual com sempre, a les 9 “tocades”, avui el dia si que prestava a pedalar, no com ahir que es va desfermar el Diluvi Universal, amb Noé inclòs. La temperatura és agradable, la humitat la correcta i el vent respectuós amb els ciclistes. Encara no sé ben bé qui hem sortit des de la Plaça de Catalunya, el nostre punt de sortida tradicional, som tants... però intentaré fer memòria i no deixar a ningú sense mencionar. Hem vist cares que feia temps que no veiem i d’altres que no falten a la sortida del cap de setmana, ens alegrem per tots ( o no?). Allí estàvem: “lo del bar”, “lo bollaire”, “chicarron del Norte”,”lo del súper”, “L’òptic”, “lo iaio”, “lo cicliste”, “Pibe”, “Peña chunga”, “006”, “Oh¡, que guapo soy”, “funcionari I”, “funcionari II”, “fa tres setmanes que no agafo la bici”, “perico”, “Patranya” , “lo gendre” i Fono amb la BTT, sí ,sí, llegiu bé, amb la BTT. Pensem que no ha pres la medicació i...
Hi ha absències destacades i enyorades, falten “bestioles” i “THE DOCTOR”.
Se surt a un ritme tranquil·let, comentant lo partit del Barça, de Messi, lo del xiquets de l’Infantil, l’última sortida del dimecres, etc. Arribant a l’altura de San Joan del Pas ens trobem amb els matiners que surten a les 8 : “Zulle”, “Iron Man”, “Xeic Xeic” (sí Vicent , sí, tu eres Xeic Xeic!!) i “lo baratero”. Un poquet més amunt, ja al Barri Castell se sumen a la “festa” los traiguerins, Joan “Jeje” i “el Capitán Trueno”. Passem per Sant Rafael del Riu i al sortir veiem un que fa estiraments al costat de la carretera, pareix un Tuareg amb un mocador al cap, prim i negre com el carbó, qui serà?...sorpresa!! és “Todoterreno” que ara ja no corre en bici, si no a peu. El saludem i enfilem cap a Traiguera a velocitat constant i sense massa canvis de ritme,també ens creuem amb un “ilustre” veterano, “Carrascoso” que amb motxilla inclosa i els seus 70 anys encara surt. A l’encarar l’última pujadeta les pulsacions augmenten i es fan notar. Els jefes de files acceleren el ritme i ens apresten a tots els que som “mortals”. A Traiguera, poble de “Jeje”, reagrupament de tot el grup i cap a Sant Mateu. Abans de la cruïlla de Cervera “xeic xeic” pega mitja volta, vol anar al bous que avui són per a les dones. Cal destacar la “sèrie” que s’ha marcat Fono amb la Btt, passant per la dreta i demanant pas. Ole que ole!!. El ritme, un pèl més fortet, el porten “Iron Man”, “lo cicliste” i “Polvorilla” Fermín. Els demés a roda. A l’arribar a San Mateu veig un “espontaneo” que no sé qui és, ni on l’hem trobat, però allí està en natros. Deu ser “Crispin”, l’amic del “Capitán Trueno”. Fono i la seva Btt ens deixen, “hay que irse”. 
L’arribada a San Mateu ha sigut una mica caòtica amb les típiques queixes, ja tradicionals del nostre entranyable amic “lo del bar”. “Que si anem a la Valltorta per dalt”, “que no, que per baix”... en fi, al final ha sigut una visita guiada per la històrica vila de San Mateu: la creu roja, lo bar del jubilat, quarter de la Guardia Civil, la seu del PP (Com no!!), vaja, lo típic de Castelló. Decidim? anar per Tirig i enfilem la carretera amb un bon ritme, liderats per “lo baratero”. La velocitat va “in crescendo”. Al davant ,comandats per “Polvorilla”, que no s’aguanta els cavalls, “lo baratero”, “Iron Man” i“lo cicliste”. 006 decideix afegir-se a la festa, i clar, hi ha molts que no volen perdre “pistonada”. La carretera està molt perillosa, avui està plena de trampes. Feia dies que no plovia. Los del grup de darrere tenen un primer avís ,en la primera corba amb una mica de perill, “Funcionari II” fa una excursió sense guia per fora de la carretera. Tot queda en un ensurt. Una mica més endavant , a l’arribar a l’encreuament de La Salsadella els dos funcionaris fan un “hasta luego Lucas” i donen la volta. Tenen que tirar l’arròs de la paella.
Al grup capdavanter, que no s’ha adonat de res, la velocitat va en augment, als quatre de davant se suma “lo iaio”, que per cert, que portava avui?, una armilla antibales?. En la tercera corba amb perill, que ja forma part de la història negra de la nostra Penya, ha ocorregut el segon accident de la jornada, aquest més seriós. “Polvorilla” i “lo baratero”, que anaven primers, han caigut en mig d’aquesta corba peraltada, on ha sumat dos “víctimes” més al seu negre “currículum”. Cal destacar altres il·lustres que han caigut en aquest punt: Agust i “Perico”. Com sempre que hi ha una caiguda, primers moments de pànic i preocupació en els rostres dels companys, tot sabem el mal que fa caure a l’asfalt i els posteriors dies de no dormir i molèsties. Per sort, no hi ha res trencat (San Lluc ens ampara) i tot queda en unes fortes contusions. El més mal parat és “lo baratero”, que dormirà coent aquesta nit i possiblement unes quantes més.  Decidim arribar a Tirig i dona la volta fins a San Mateu. El retorn és tranquil, baixem una mica “aconollidos” i guiats molt sàviament pel nostre “guru” Lluc “lo del bar”. Al ser la tornada tranquil-la , hem permet gaudir de la companyia i conversa dels meus estimats companys “pibe” i “Penya chunga, a que te saco la chuli?”. Antics cofundadors del B. Menció a part mereixen aquests ciclistes, que junt amb “Rangel” i “lo del super” ens recorden que hi ha un altre ciclisme que no és el de l’esprint i la mitja. A l’arribada estrenem bar nou, prenen les coles de rigor, el típics comentaris sobre la cambrera i a tornar-hi, que no ha sigut res.
Surtint de San Mateu, em trobo juganer i ataco a JP, i és clar, rebo merescuda resposta per part d’Ell i...de “polvorilla” Fermín, que ja pareix recuperat de la caiguda. També em passa “jeje” amb un somriure , com no, d’orella a orella. Ja arribarà la meva, ja. Batiste “The best” ataca i és fa un grupet d’elegits que arriba fins La Jana. Darrera ens quedem els mortals i els que no volen entrar a la “pomada”. “Oh que guapo soy” i 006 porten aquest grupet fins al poble anteriorment anomenat. Arribem a Traiguera i allí ens deixa el “Capitan Trueno” que té que anar a missa i veig que “perico” i “lo cicliste” ja fa una estoneta que han arribat (on s’han escapat??). Encarem la carretera que porta a Sant Rafael del riu amb el típic “calenton” a la pujada del Cèrvol i posterior crono per equips. En l’equip de davant puc arribar a vora a “Perico” i a “The best”, si hi havia algú més, ho sento. Només veig la roda del de davant, que és “jeje”. Ritme frenètic i els últims quilòmetres els fem a 40 o 43 Km/h, portats per un relleu-atac de “patranya”, arribo a pensar que em moriré, allí mateix. Li disputo l’esprint i quant crec que he guanyat m’adelanta “el azote del peloton” JP i fent-me ganyotes em guanya a la mateixa línea de meta. Ja van dos. Joan “jeje” s’acomiada de nosaltres fins la propera i fica proa cap a la paella. Reagrupament a Sant Rafael i “lo baratero” també ens diu adéu i se’n va a casa a curar-se les ferides. Et desitgem una ràpida recuperació . Ànims.
Encarem la recta final del dia, encapçalats per “lo gendre” i “lo iaio” que ens porten a bon ritme fins a la pujada de les Moles, la qual coronem a 40Km/h, que animalada¡¡¡. Bravo Xavi, bravo!!. A la baixada ritme Tour, Batiste, “lo iaio”, “lo gendre” i 006. A tope pastilla com diu ma filla. Penso:”quan sortirà el meu malson i atacarà?” I com no hi ha dos sin tres, davant de la fàbrica de Castell, i com sortit del no res, sabeu qui apareix “cual llanero solitario”?... sí sí com heu endevinat molt bé es tracta de JP. Encapçala un grupet format per “polvorilla” Fermin i “Iron Man”. Intento reaccionar i passo al meu grupet, però no puc fer res. I van tres. Prometo venjança en la propera. A l’arribar al poble no hi ha temps (ni acuarius que s’han acabat) i tots per a casa. Satisfets però d’una jornada de bon ciclisme i en companyia d’amics. AH!! m’oblidava, hem fet 95 Km a una mitja de 28’1, al menys jo. Fins la propera companys!!!
Per cert, algú ha vist al meu rival avui?, des de que va arribar a Valdelinares dalt de la furgoneta que no és el mateix. En fi, espero tindre notícies d’ell una propera sortida. 

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Dia del Pilar i natros a pedalar!!!


Comencem la temporada i que millor que fer-ho amb la grupeta. A les 9:00 una gentada a la plaça, quina il·lusió, tinc ganes de bici i de rodes centrades!!.
Sortim una miqueta tard fins que sabem que no falta ningú i es decideix que anirem a pegar la volta per Rosell, a Canet, Xert i ja vorem després. Al principi molt tranquilets i després de repescar al Traiguerins, la gran sorpresa del dia, Paco!!!, que ha pogut deixar una miqueta el restaurant per a pegar una volteta.
Passem per Sant Rafael els 18 biciclistes que som ¡quin goig! i al sortir del poble, Pomada que s'escapa però ningú te ganes de acompanyar-li, tots al darrere le deixem per impossible i anem fent fins Rosell. Fem la baixadeta, agafem el desvío i començant els tobogans, es fan els grupets i en una calentadeta de les meves me quedo a mitat de rampa, en el desarrollo que no tocava i Pum! quin pet, a les cames, me'n vaig desunflant fins que m'agafa Joan "el Traiguerí" i me porta fins a Canet, un altre cartucho mal gastat. Ara ja tinc clar que es el que me passa avui, per tant hauré d'anar més tranquil·let.
Ens juntem tots per a fer unes fotos, ara així, ara axà!! Un descanset i tornem als tobogan, es fan una altra vegada els grupets i ara en una mica més de coneixement m'agafo a la roda de Batiste i Jordi "El Iaio", al final me deixo anar una mica per a recuperar, ja arrivant a Xert. Arriba Rafael que acaba de punxar, canvia i decidim fer cap a Sant Mateu, Pep proposava tornar pel mateix camí, argumentant que era tot de baixada ¿?. En fin, que a Sant Mateu a fila de a uno, el primer Batiste i la seua cabra. Descanset de bocata i tot, Paco ja no está, agafem aigua per a la calor i cap al poble. Anem tots juntets, deixem als traiguerins, Rafael torna a punxar l'altra roda i continuem juntets fins que a 5 km abans de San Rafael, Batiste torna a tirar i jo que veig el plá, me quedo en Pep, Eduardo i Rafael que diu que te "flato", será de tant de manxar...
Manel que se va per aquí i Rafael que per allá, els demés anem fent una altra vegada tots juntets, Pep i jo al davant i de cop i volta; "El Llanero Solitario Batiste" que se'n va tot solet i "si te he visto no me acuerdo", je, je, Pep que te el dia graciós em diu que; "Que raro, no salta ningú a per Batiste", jo li contesto; "si salto jo, segur que 2 o 3 m'acompanyariem, pero encara que fessim tot la resta relleus, no li agafariem". Total que no haviem pujat encara les Moles, el Llanero ja ens havia agafat per a tornar a pujar-les, quin crack, encara que a vegades es desmoralitzant. Xavi L. que em fa un relleu i me toca apretar una mica més, coronem i com l'altre dia, a la recta del poble m'esprinta a 2 m separat JP, Doctor i el Iaio que van a per ell, je, je, ja van 2 però no serán 3. Miquel tira cap a Alcanar i la resta al de Jordi C, a comentar com sempre les millors jugades.
En general hem anat tranquilets, a 27 de mitja; 4 hores de sortida i 3 de pedals, quins descansets!! i jo al final, he acabat una mica torradet, la calor, els tobogans, les pujades de 200 ppm, etc, etc.

Ruta GPS Garmin - Fermin

Rosell - Canet - Sant Mateu - Ulldecona

Quan surt tanta gent, es difícil de fer una crònica molt precisa de tots, ja que en recorreguts com els del dia d'avui, es formen diferents grups i el que fa la crònica, en este cas jo (JP), no es pot abastar tot el que passa en los diferents grups, així com confondre o deixar-me algú que altre per nombrar. Sortida a les 9 tocades en la incorporació de Doctor a l'ultim moment. Antes d'arribar als bombers s'han incorporat també al grup els Traiguerins Vicente i Joan i la novetat de Paco (Marisol) que feia dies que no venia, però que se li nota que te bona base. A Sant Rafel del Riu seguim direcció a Rosell, primer junts i accelerant cada vegada més el ritme fins formar diferents grups, sempre per davant Batiste, Pomada, Jordi C, Baratero, Miquel (canareu), Fermin, Millan o Joan. Re-agrupament a Rosell i sense parar els últims, seguim direcció Canet lo Roig. 
Fem foto i sense saber cap on tirar, Joan decideix seguir fins a Xert; a les primeres costes ja es formen un altre cop els diferents grups, per davant els de sempre i jo me quedo en un grupet més còmode en Doctor, pesseta, Vicente, Xavi i Lluc, seguits de Rafel, Pep i Alberto. Una vegada recuperats i abastits d'aigua a la font de Xert, seguim agrupats fins a Sant Mateu, on fem doble de coles i uns estranys bocates, crec que per error. La tornada pareixia tranquil·la, fins el pintxaso de Rafel passat el barranc de Cervera. A Traiguera es queden Joan i Vicent i els demés seguim direcció al poble. Una vegada passat el riu Cérvol, sempre pujant el ritme, Batiste, Jordi C, Baratero, Pomada, Xavi Millan i Fermin, els demés arribem com podem i directes a la font del Barri. Batiste torna a sortir disparat, però ja ningú te ganes de seguir-lo i s'en va tot-sol. Arribada al poble a les 13,20hores i no tinc temps dels comentaris de ultima hora. M'esperen per dinar, a la família tenim Pilars.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

En busca del Passador

Sortida multitudinària a les 9h des de la plaça Catalunya. Com els Traiguerins no venen i Manel (lo baratero) ja està al poble, decidim fe la ruta direcció a Deltebre i Sant Jaume. A un ritme moderat anem en grup fins a Freginals, al cruiar el pont de l'autopista, salten Pomada, Manel i Jordi Mir, més tard en reaccionar Batiste en la super-maquina,  JP a roda, seguit de Xavi (lo gendre), Xavi Millan, Doctor, 006, Lluc, Rafel i dos o tres grupets més endarrerits fins a la vintena que hem sortit. Cruiem Amposta i re-agrupament al pont vell per fer la foto. Direcció a Deltebre es forma un primer grup Manel, Xavi, Pomada, JP i Fede, que a un ritme molt fort costa de seguir, fins que ens atrapa Batiste i trenca el grup, sols el poden seguir Pomada i Manel, més ressagat es queda Xavi i desprès Fede i JP, al poc arriba Xavi Mir i així van arribant tots, per creuar junts el pont nou "Lo Passador".
Primer percal del dia: Josep Castell, s'enganxa en una balla de fusta, se pega un bon cop i trenca la roda de davant, diu que no ha segut res, però poc a poc li va sortint el morat al pit i en lo culotte trencat se li veu una bona rascada. .Comentant l'incident, Jordi Fabregat se fot contra un cotxe parat, no ha segut res. Com el bar de costum està a tope, anem al de davant la església, on mos atenent estupendament. Després de prendre unes coles i algunes pastes, seguim direcció Amposta, quedant-se Ramon Ortiz en Josep Castell esperant que vinguen a buscar-los, ja que la bicicleta ha quedat malmesa. Temps de sortir de Sant Jaume, lo Baratero xafa una goma i pinxa una roda. Seguim tots en grup fins a Amposta .Jordi S.B. se'n va per Freginals per què porta pressa i els demès seguim per la vora del canal direcció a Sant Carles de la Ràpita. A un ritme cada vegada més fort es fa difícil de seguir la roda de Batiste, Manel, Xavi Mir i Pomada, agafant màximes de 52 km/h. Re-agrupament a Sant Carles i en la reincorporació de Ramón Ortiz, ja que els havia carregat en la furgoneta el seu germà i ja ens havia atenya't. 
Manel s'adelanta per què fa tard i encara te d'anar al barri i els demès, emprenem cada un al seu ritme la pujada molt concorreguda del Remei, ja que avui fan la paella popular i per això no ha vingut Pep, encara que si que ha vingut a primera hora a saludar-mos. Arribada al poble desperdigolats i en pique a duo de Xavi Mir i Batiste. No cal dir qui ha guanyat. Comentada de la jornada a la plaça encara que avui sense refresc. Son les 13 hores.