Benvingut a la nostra web!

Aquesta pàgina tractarà d’informar a tots els visitants de les activitats que porta a terme la gent ciclista del poble d'Ulldecona, sortides que organitza i sortides a les que participem durant l’any, tant en la modalitat de cicloturisme com en bicicleta de muntanya

divendres, 16 de juny de 2017

IRATI XTREM 2017

Bona nit compis, 
I va amb doble intenció; perque es la única estona que tinc per a escriure la crónica i perque a mi personalment aquesta marxa se me va fer mes fosc que Mordor amb un eclipse de sol... 

Lo primer presentarvos a los 5 integrants del Equipo A: 
de esquerres a dretes:
1. Mingo A. Barracus, "lo forçut" 
2. Annibal Castell, "lo veterà"
3. Fénix Boveda, "lo guapet"
4. Fonoak, "lo casi vasc"
5. Fermintxu Murdoak, "lo + grillat" i es que m'he superat: després de 1.500 km d'entreno que portava des del gener i amb l'ultim més parat per culpa de un lumbago voler fer aquesta marxa es com voler fer  puenting amb fill dental.


Dedico aquesta crónica a les baixes de última hora: els compis Josep Bóveda i Carles Mariné, que a pesar de que s'havien apuntat, finalment no van poder venir, així que aquesta cronica va per vatros per a que sapigueseu el que vos heu perdut o de la que vos heu estalviat....: 128 km i 3.600 m desnivell




Preparem tot, carreguem furgo i cap a Nafarroa a on arribem després de unes 5 h de viatge a Ezcároz, poble a on mos vam instalar i que hi es a 2'5 km de Ochagavía punt de sortida de la marxa ciclista. Una vegada mos instalem, una duxeta refrescant anem a sopar per a carregar forces i a dormir que demá toca ball!

Sortim tranquils, tot lo que sabem d'aquesta marxa es que primer s'ha d'anar en calma, continuar en més calma i acabar en lo que puguis i/o te quedi, la sortida es ideal: 2 km a ritme dels "Xiquis", es a dir literalment anem al darrera dels xiquets que s'han apuntat a pedalar els 2 km que van de Ochagavia a Ezcàroz, tot un detall! després poc a poc lo grup se va estirant i ningú porta presa....que raro, tat?


Així que natros a la marxeta sin prisa pero sin pausa fem els primers ports de la ruta fins trovarmos de cop i volta en "lo Muro", que fica al perfil que son 0'5 km al 14%, pero semblava del 24% perque damunt se apelotonava gent i se feia molt complicat no caure gracies al cami de terra tallat! 

Una vegada superat el "Muro" arribem al primer avituallament que per a variar jo mai hi havía vist mai tanta gent a un 1er avituallament de una marxa...per qué será?
La veritat que desde la sortida l'ambient es totalment diferent a la resta de marxes ciclistes que jo he fet, bueno se dona un aire a les brevets i a la Luchon-Bayona, tothom se respeta i no hi ha preses ni males cares i ningú va a "cuchillo", aquí tots en cullera i sopera... 

Las vistes son espectaculars o per lo menys els primer km que encara tenim forces, els compis anem xarrant, coincidim amb uns de Morella que ja se foten de natros i en raó quan mos ven en els xalecos i els manguitos, natros vam ser massa previsors en un dia que el que menys va faltar va ser la calor.

Xarrant i pedalant arribem al km-40, a la quarta cima del día Azpegui, que tot i no arribar als 4 km i tenir "només" un 6'2 %, a mí ja se me comença a atragantar i cadascú va fent la seua marxeta, pel darrerar s'han quedat Jordi i Lluc a regar una mica el camp, pero tot i així me pasen abans de coronar i arribo l'ultim a roda de Fonoak que a pesar de portar una marxeta més se queda en mi per a fer l'ultim km.


Una vegada disfrutat lo paisatge i les vaques mos "tirem" a tumba oberta i nunca millor dit perque les baixades a la IRATI XTREM, també son EXTREMS, en aquesta agafem els 90 km/h i el pitjor es que a banda de que l'asfalt era més per a vaques que per a bicis, hi havia tant de foscó pels arbres que amb les ombres a vegades no es veia ni per a on anavem....bufff! Així que a les baixades res de descansar.

Arribem al km-50: ERROZATE, uns li dieuen "Arrasate", altres "Echanove", pero a mi no se me olvidará mai lo nom: 10 km al 12'2 %, amb rampes del 20%, aquí mos separem; per davant Mingoak, Casteloak i Bovedak, per detrás se queda Fonoak en mi fins que li convenço de que portem ritmes diferents; el pot pedalar i jo no!, els meus rinyons diuen que si les meves cames ja no volen pedalar pos tots a cagar, bueno en aquet cas a caminar! 

Després de "recuperar" una mica torno a pedalar, penso que aixó es inhumá; fa una calor insoportable, i varies vegades penso el que diria ma filla "me estic pollant", un altre ratet torno a caminar, me miro con carinyo el barranc com una posibilitat.... Al final a falta de 2 km de coronar el quart que porto davant diu que mos tallan als que anem per detrás: uffff! pos menys mal, me diu un altre company que pujava en mí; "no saps lo que mos hem estalviat"..... pues no!, no ho sabia.

Davant del quart veig a Fono que m'esperava, pero aquí els nostres camins se separaran, jo pensava que "lo estalviat" seríen només els 2 km de pujada final i que mos  tornaríem a vore al final de la baixada, pero resulta que "lo estalviat" son uns 15 km i la mitat de pujadoak, es a dir que per ho menys mínim 1h.
Després de que me van desviar al avituallament com que era lo primer tallat me vaig unflar!!! 


Arribat a aquet limit només penso en menjar, perque per a mes inri ni un gel, ni una barreta se me ha ocurrit agafar; suposo que la falta de costum de poc pedalar., així que m'agafo taronjes, platans, pansas, cucs i hasta amapolas, ja me dona tot igual, només vull recuperar tot lo posible perque començo a pensar que potser me tingui que retirar, pero a on? Si estem al mig de la nada......

Una vegada baixas ERROZATE en un descens més perillos que entretingut en la línea XTREM de la marxa, arribem al encreuament dels que han pujat abans del tall, i com no toca un altre pinyolet i tot i que m'estalviat la mitat, ja veig que el meu ritme va  desacompasat, tots els que sento per detrás m'acaben passant, pero jo en tranquilitat que hem vingut a "Xalar", jajaja! Que bueno, jo ja fa como un par de hores que nomes penso en acabar.

Després del pinyolet toca el col de IRATI (Bargagi), son uns 6 kms al 5'5% pero per a mi aixó es com pujar a Caro, no puc ni con el anima, des del inici que porto el 28 i no hi ha tu tia, a ratets fico el 25 i me sembla la canya! 

Aixó si, en lo poc que me queda de força encara puc vore les vistes espectaculars, aquí vam vore un llag molt xulo, pero de cop i volta ja començo a pensar en el LARRAU,; 13'6 km al 7'6%, i per lo que he legit als foros ja t'avisen de que encara que pujes "be" Errozate, s'ha de guardar per a Larrau. Fotre! pos si  he punxat a Errozate....a Larrau me van a recollir con granera. Aixó si, si no pots hi ha un bus per a pujar.


Pero uno que es inconscient hasta el final, després de haber "recuperado" una mica en l'ultim avituallament al coronar IRATI m'en vaig tot xulo a fer el LARRAU amb la seua alfombrita que senyala el inici de la "Cronoescalada Cronometrada" i alli me deixo el Bus aparcadet, "jo soc de Miranda home!" me dic a mi mateix, pero l'home s'acaba al km 4, el "Anell del Desentreno" pesa horrors i Mordor esta molt empinat, cau lava del sol i no me queda mes remei que tornar a caminar.

Miro els cartell i veig 6 km- 9%..uff! jo ja no puc més, ara camino descalç i començo a ferme llagues als peus.  Me tiro al COSTADO a ficarme be les plantilles i de cop i volta sento: "Fermintxu, que fas aquí?", osti!, pues si es Mingoak, detrás Casteloak i també be Bovedak...(pos si que les he retallat a ERROZATE). Parlem i a la que l'explico la meva situació el mateix me para una furgo, que per a colmo me toca conduir els ultims 2 km finals de pujada.

Bueno, aixó me pensava jo, que alli a on estaven sentats els compis en aquesta cara desmanegats, era el final de LARRAU, pero no, ja me lo havien avisat, a falta de 4 km hi ha un descansillo de 2 km i després ja només queden els últims 2 km del 10%. Així que no res, se queden esperant els compis per si be Fono i jo vaig tirant que tal i com tinc les cames no sé si podré pujar els 2 km pedalant...al final després del descans m'ha sentat molt be i aconsegueixo coronar, després els 3 compis i Fono que no sabem a on está i no hi ha cobertura quan li intentem trucar.

Després ja només toca la baixada i sobre tot vigilar per que encara que es la carretera millor asfaltada de totes les baixades que hem fet durant el dia el cansanci es considerable i per una tontería se pot anar al traste lo dia, al final fins i tot algú encara te ganes de volar! clar que tot lo dia anant al tran-tran pos no estem molt acostumats.
Una vegada arribem a meta a  Ochagavia esperem 10' fins que arriba Fono i així ja estem tots tranquils, menjem una mica i de seguida a replegar, que encara tenim que fer els 2 km fins a Ezcaróz


Al final me he quedat amb la "espinita de haver tingut que caminar" i fins i tot pujar 2km en un cotxe Menys mal que per a compensar aquet mal sabor de boca ho vam arreglar primer anant a sopar, i a mitat del viatge de tornada també vam fer un dinar a Fraga. Aixó no te preu! i per a lo demás: ENTRENAR

Fermíntxuak! "Lo mes grillat"

Dades GPS Garmin Fermintxu: https://connect.garmin.com/modern/activity/1789245645



diumenge, 20 de setembre de 2015

Despoblats Light

Un altra vegada ens trobem davant d'una ruta entre amics per noves terres per a les nostres rodes, sembla que el dia acompanyarà així que som-hi tots a pedalar!!!!
Ups abans d'arrancar una mica de presentació, la sortida la fem desde el peu de Morella concretament desde la fabrica Giner on arranquen les rutes de MTB del centre de MTB d'aquesta ciutat, si mireu la foto veureu que el canvi generacional esta en marxa a la Penya no se per que però els més grans en edat semblen atemorits davant d'un dia de cicloturisme pur com es aquest però be que hi farem, vinga va la foto que m'estic enrotllant massa.
Arranquem a les 9'11h com si sortiges-sem desde la plaça Catalunya una mica més fresquets però a la mateixa hora, comencem pedalant direcció a Morella uns metres però agafem l'encreuament a la dreta cap a Cinctorres, aquí comença un portet de uns 3km per on pugem xarrant com sempre.
Després una llarga baixada que ens porta al riu Calders per on circularem cap al Forcall un tram molt planer entre les parets de roques altes habitades per voltors.
Per carreteres molt tranquil·les i ven asfaltades anem passant per petits pobles, passat la Mata primera parada uns mica de refresc, jijiji ja m'enteneu, després i poc abans d'arribar a Mirambel encreuament a la dreta direcció a Olocau del Rei.
Per arribar-hi caldra superar un altra pujada d'uns 8km i uns 300m de desnivell, al passar descobrim el desviament fet per a evitar el transit? que aquesta carretera suporta diàriament.
Una vegada dalt passem pel costat del parc eolic de Bordon que es cap on ara dirigim el nostre manillar, per arribar una baixada per carretera súper ampla on baixem totalment acoplats i dibuixant les corbes com si anéssim en una 125cc.
Després de passar Bordon ràpidament entrem en una zona trencacames que ens porta per unes petites poblacions fins arribar a les cues del embassament de Santolea un gran i blau embassament que rodejem camí del proxim objectiu, la pujada a Castellote per on Batiste i Jo hem passat unes quantes vegades fent la marxa dels Degollaos.
Però abans d'arribar hem de passar per les parets de l'embassament on parem a fer-nos una bona foto.
Ara ja si emprenem la pujada comença ja fort en rampes del 6%-7% però arriba al 15% en punts molt puntuals sort que només son 3km que si portes bona companyia com es el cas passen ràpidament. En arribar tots als baixos del castell una mica de aigua a la font i foto de grup.
Per sortir d'aquest poble hem de creuar un tunel just per baix de la serra que suporta el pes d'aquest castell que ara passa una millor epoca que la primera vegada que jo hi vaig estar.
Au a continuar, sortim del túnel direcció Mas de les Mates seguint el curs del riu Guadalope, en arribar girem ja cap als cotxes, anem en busca de Aiguaviva per on passem ràpidament, duiem el poc aire que fa a favor.
Entrem a la vall del riu Bergantes per on circularem fins a Morella però abans passarem per llocs molt singulars com son estrets de roca, platges fluvials i la Balma, si si aquella ermita incrustada a les parets de roca, alguns van passar per aquí massa ràpid per a veure-la.
Arribat aquest punt ja només pensem en una cosa, la carn torrada que ens menjarem en arribar al Forcall, però abans caldra arribar, no?
Passem per Zorita, Palanques, Ortells i Villores però això ja no importa a ningú, tots busquem el campanar, l'olor de la carn, la cadira del restaurant, la cervesa que apaivagar la nostra sed uffff quines ganes.
Per fi una mica abans de l'hora acordada arribem a Hostal Casa Aguilar just a l'entrada del poble del Forcall, deixem les bicis en un reservat del mateix local i anem a rentar-nos la cara i mans. Després begudes varies, entrants asortits d'embotits i finalment la carn tant esperada caadascun al seu punt.
Dos hores de menjar, xerrar, fer una mica de espectacle entre tots i comentar que tant de bo a la propera vinguí la gent que no ha pogut esta, tornem a la carretera, pel davant 11km fins al cotxe que en la panxa plena es fan pesats però be ja es hora de torna a casa.
Allà a les 18h en les bicis carregades emprenem el camí cap a casa, una bonica ruta poder la més suau de les que hem fet però hem fet el que busquem, descobrir mon, gaudir de la ruta parant a fer fotos, dinar entre companys amics i tornant a casa en la satisfacció de comparti un gran dia.


pd: un apunt al gran mirandes Fermin si, si va per tu, tot un crack deixant-se les sabates de ciclisme a casa i fent la ruta com tot un noi del nort faria, foto detall.

dissabte, 19 de setembre de 2015

Moleta Redona

Avui segon dia de la temporada de bici de muntanya per al hivern, a petició de Lluc que no ha estat mai a la zona de les Moles de Xert, ens dirigim a veure si podem accedir a la Moleta Redona un petit "mugro" de pedra damunt d'una serreta, segur que molts haureu posat la vista alguna vegada en aquesta roca curiosa.
Sortim de casa allà a les 9h una mica tard per a fer la volta aquesta, però que hi farem la gent que ens hem reunit som bons rodadors així que no tindríem que tenir problemes per arribar abans de les 14h . Sortim cap al Cervol pels camins de sempre direcció Canet lo Roig, circulant pel fons del barrant i passant per les zones de cudrells que ens cansen poc a poc, després enfilant el camí que rodeja la serra de St.Pere per arribar a Canet primera parada on omplim aigua.
Continuem fent ruta lo més plana possible, segur que si arriba a venir Pedro no l'hauria fet més planera, impossible. Al cap del camí en un gir a ma dreta emprenem la pujada seria cap al pas entre les Moles de Xert i la Moleta.
La moleta ara s'amaga però sabem quin es el nostre objectiu i cap allà que anem, el camí puja i repuja, les vistes de les valls on estan situades poblacions com la Jana, el mateix Canet, St.Rafel, .... avui es veuen en claritat.
Per fi veiem la Moleta davant nostre, arribem una mica dividits però en pocs minuts ja hi som tots.
Amunteguem les bicis i emprenem la caminada, uffff quasi cansa més això que pedalar 200km, desde el camí fins dalt hi ha uns 100m de desnivell pel mig de l'argelagar i del mar de pedres tant típic de les nostres terres. Però be que hi farem "salsa con gusto no pica"
Al arribar al peu de la mola obtenim una recompensa en forma de vistes espectaculars això si la pujada, ....., manda webs.
Per acabar de arribar dalt hi ha una mini via ferrada en uns 10 escalons i un tram de cable per on ens enfilem i ja que hi som busco el Geocache que aquí esta amaga, dalt ens fem una foto de grup sense Gombau que s'estima més no pujar.
Baixem la via ferrada en tot el compte que podem sense arriscar.
Després emprenem la baixada pel mig del mar de pedres i argelages per a arribar altra vegada a les bicis ens girem i mirem el lloc on hem estat i segur que tots pensem "qui ens ho havia de dir que hi pujaríem algun dia", desde l'altra bessant ens fem una foto després d'haver fet un tram petit de sender.
Ara toca pedalar ràpid ja que en la tonteria s'ha fet tard i poder arribarem passades les 14h a casa, els camins per on passem son ràpids sí, però hi ha algun repecho que ens relentitza massa. Arribem novament a Canet i per no tornar pel mateix lloc agafem els lligallos plans per arribar al riu Senia, després baixem ràpidament pels camins del riu i abans de les 14h arribem a la plaça on encara ens queda temps per a fer una cola rapida i una mica de tertúlia batallil del mati.

diumenge, 19 d’abril de 2015

Terra Alta Extrema

Un any més i ja en son uns quants ens muntem la nostra pròpia ruta, dis-li marxa. Aquest any a proposta de Lluc Boveda no hem de desplaçar-nos massa de casa per a descobrir noves terres per carreteres sense transit que es el que busquem normalment.
Així dons en diumenge per afavorir l'assistència de l'Ironman Pomada ens trobem a Pinell de Brai sobre les 9h del mati, allí ens espera Claudi formant una grupeta de 9 ciclistes.
De dreta a esquerra: Batiste, Fede, Claudi, Pomada, Manel, Lluc, Fermin, Fono i Mingo
La ruta comença a les 9'15 com es habitual en nosaltres tots els diumenges, ens dirigim de Pinell cap al Ebre en baixada, la ruta comença be. El Castell de Miravet ens dona la benvinguda en un mati solejat i de moment tranquil tot i que el vent amenaça. De Miravet a Benissanet continuem en l'alegria però passat Benissanet algú s'oblida de tancar la porta i entra un vent de cara bastant molest.
Arribem a Mora d'Ebre i agafem la carretera en més transit del dia, tot i això pocs cotxes ens avancen. Aquest tram es la primera cota uns 200 metres de desnivell per carretera ampla en un ferm llis en lo handicap del vent de cara, al arribar dalt els aerogeneradors giren en molta fluidesa, deixem a l'esquerra la carretera que ens portaria a la Fatarella directament per a anar direcció a Asco en baixada.
Passem per Asco ràpidament no sigui que hi hagi alguna fuita i ens agafi, només sortí emprenem la següent cota 500 metres de desnivell per una carretera per on ens deurien avança 3 cotxes. Les vistes d'aquesta carretera son entretingudes poc a poc veiem el riu als nostres peus i cada vegada passem més prop del parc eolic de la Fatarella.
Una vegada dalt un petit re-agrupament amagant-nos del vent que aquí bufa fort, les diferencies no son molt grans així que en poc temps ja estem baixant direcció Riba-Roja d'Ebre per aquest camí asfaltat, la baixada es molt rapida i quasi baix hi ha un parell de pujades de les que et fan treure el cor per la boca fins arribar novament al nivell del riu.
Ara toca buscar un lloc per a fer una paradinya i fer una foto de grup per damunt les aigües i aquí la teniu, damunt de l'embassament de Riba-Roja.
Hem arribat al tram més distret de la ruta, la carretera s'endinsa corba rera corba en un terreny escarpat entre pins salvats dels incendis i terres argiloses on la poca vida que hi ha esta al costat del riu Ebre i la porta la pesca del mític sirulo.
Per una d'aquestes corbes punxada de Batiste, un primer agrupament es desfà després del comentari típic de "ja ens agafara", gracies a les poques presses i a les forces dels que sí esperem ens agrupem poc abans de l'encreuament que portaria cap a Faio a l'altre costat de l'Ebre, en tot aquest tram hem fet uns 400 metres més de desnivell en dos pujades.
Ara ens espera una rodada en vent a favor per altiplà entre la Pobla de Massaluca i Batea, rodejats de camps de blat ara llaurats i algunes vinyes en l'últim tram.
Arribem a Batea i algun que altre va sec i ens separem, la majoria va en busca de aigua, els més fluixets decidim tirar en direcció contraria en busca del Coll del Moro que serà la ultima cota abans del dinar.
Dalt arribem tots al mateix temps o en poca diferencia així que emprenem la baixada cap a Bot on ens esperen per dinar, la baixada es fa gloria, tots pensem en menjar-nos un bon tall de carn ven torrada a Braseria Laia, aquí la mostra:
Com sempre donem la nota al lloc on dinem però no podem fer més portem tot el matí pedalant i arribem en ganes de beure, xerrar i riure, ara mateix ens menjaríem un bou en "rabo" inclòs.

La segona part de la ruta comença només sortí de la braseria, poques ganes de pedalar unides en la panxa plena fan que tots fem el remolon, qualsevol lloc es bo per seure i fer la xerrada però pot ser caldrà anar fent i no només arribar aquí a la porta de l'església de Bot ¿no?
Vinga va continuem la ruta!!!! tots damunt la bici i a emprendre el Coll Ventos uns 200 metres més, una pujada que ja ens coneixem els que fem la Volta al Port anualment. A mi personalment m'agrada molt fent-lo ha ritme tranquil i fent la xerrada com es el cas.
Aquest coll cut però intens va be per a fer baixar el dinar però el veure el portarem fins a final de ruta, ja només expliquem batalletes de rutes passades, alguns reconeixen que en dies així el millor no es la ruta sinó la xalera de la companyia dels amics. Dalt una nova foto de grup aprofitant la barana de la carretera.
A pocs kilòmetres del final ara toca baixar per aquesta estreta i revirada carretera plena d'espills que per a qui no ho sàpigue son per a veure si ve algú de cara ja que les corbes son molt tancades, d'aquí el sobre nom de Coll dels Espills.
Arribem a Prat de Compte per on passem tranquil·lament fent re-agrupament en marxa, seguim a ritme tranquil baixant sense donar pedals, passem les viseres que eviten la caiguda de pedres i arribem al encreuament cap a la Font del Fangar per on tornem a enfilar-nos.
Un tram que hauria pogut ser tranquil i placin passa a ser el més bèl·lic del dia, després d'un atac de Lluc que segurament només volia seguir la gravació que ens va fer però que no hem vist resulta un desmembrament del grup fins a tal punt que arribem a Pinell un a un.

A arribat el moment de acomiadar-nos de Claudi, de carregar les bicis i de marxar cap a casa on ens esperen les families.

Ruta GPS
Àlbum Fotogràfic

dimarts, 24 de març de 2015

Re-Equipació Penya Ciclista Montsià

Degut a que hi ha hagut demanda de equipacions de la Penya per vaires persones els últims temps ens hem posat en contacte en la empresa que ens la va fer l'última vegada INVERSE.

Resumint:

 - s'ha de fer una comanda minima de 50 peces
 - el plas d'entrega a parti de la comanda general i pagament serà de 5 setmanes

Els articles que es poden comprar son:

- Mallot estiu igual al 2013 en cremellera sensera = 38€
- Culote curt badana igual al 2013 = 42€
- Culote curt badana millorada en fils de carbo = 50€

- Xaleco basic (no en vam fer) = 42€
- Xaleco en l'esquena de reixeta igual al 2013 = 60€
- Xaleco esquena tapada en butxaques igual al 2013 = 73€

- Mallot manigues llargues igual al 2013 en cremellera sensera = 50€
- Jaqueta hivern (no en vam fer) en cremellera sensera = 94€

- Culote llarg badana igual al 2013 = 55€
- Culote pirata badana igual al 2013 = 50€

Així que ja esta tot els preus, la qualitat de a roba esta més que provada i si compareu veureu que tenim una equipació personalitzada a un bon preu. 
Més informació per privat, no tardeu a decidir-vos!!!


diumenge, 14 de desembre de 2014

Marxa per la Marató de TV3

Un any més alguns dels membres de la penya ens vam apropar a la marxa que organitza el club ciclista de Jesús per a posar un petit gra de sorra a la Marató de TV3, aquest any dedicada als problemes cardíacs.
Sobre les 7,45h en un fred relativament suportable sortim quatre des del poble direcció a Jesus EN BICI si si com a homes, en menys d'una hora al punt de inscripció.
Al tornar a sortir fora ens trobem al company JP camera en ma esperant la nostra sortida per a comença el reportatge.
La sortida tracta de fer la pujada per l'eix de l'Ebre i tornar pel Coll de Som on hi ha ¿bandera verda? be nosaltres a la nostra, pedalar i gaudir dels companys que per aquí ens trobem. Moment abans de la sortida una mica de organització i au cap a la carretera.
Pujant per l'eix de l'Ebre els tradicionals passos per Aldover i Xerta, a ritme tranquil arribem a Benifallet on alguns es posen nerviosos per la proximitat de la bandera Verda al Coll de Som, esprints pel davant indiquen que la cosa ja va, la pujada d'un dos o tres kilòmetres fa les delícies dels picats, una vegada dalt avall en busca de Bitem on hi tenim el petit refrigeri típic, mmmmm que bo.
Després de la foto de família tornem als pedals per a torna a Tortosa, aquí JP que ja porta una copa de més es dedica a fer de fotògraf general i Fede li regala un SuperMan.
Entrem a Tortosa, passem pel mercat, creuem lo riu pel pont vell i finalment arribem al punt d'inici on hi tornem a trobar un refrigeri per als participants. Ens acomiadem de JP després de recollir el record.
Son les 12'30 i ens queda tornar a casa així que a ritme constant passem per Sta.Barbera, les Ventalles per arribar a Ulldecona sobre la una i mitja horari perfecte gracies a la gran forma dels "quatre jinetes del apocalipsis" jejeje

dilluns, 8 de desembre de 2014

Negrell 2014

Un any més tornem a fer el 8 del Negrell, sortint de Fredes en una fresqueta que encanta!!!! buffff quina gelor que cau en esta boira.
Com sempre només els homes de pel dura som els que la farem, tots els demés uns "pixa-manduries" sortim com sempre per la pista de Caro en ritme tranquil de grupeta per a no perdre molt de temps en re-agrupaments. Coronem Tombadors i avall cap a Pinar Pla, una mica de puja ens acompanya però el que més molesta el es vent gelit que s'escola pel mig del pins.
Emprenem la pista en-cimentada on entrem en calor, buf quines rampes per aquí, el terra es seca per moments i sembla que podrem gaudir dels senders sense humitat.
Al arribar dalt del Mas del Peraire re-agrupament, després ja entrem al festival de senders aquest any modificats per a evitar el tram més emboscat, l'any que ve ja ho sabem que es pot passar. Llàstima que com algun any no hi ha vistes de les fondalades per la espessa boira, grrrr
Però que hi hem de fer pedalar i intentar gaudir del millor del nostre grup que es la companyia dels amics on s'estrena Joanet que esta agafant-li el cuquet.
Al arribar dalt al Negrell entre els boixos encara hi queda neu amagada com be fotografia Pep.
Desde el Negrell, res de res no hi ha les boniques vistes dels Ports, del Panta d'Ulldecona, del Montsià, ...... mireu mireu destras meu estaria tot i no es veu res.
Un mos ràpid i a continuar que si ens quedem aquí ens morim de la rasca. Com tots sabem pot ser ara ve el millor tram de senders tot i que estan molt tancats pels boixos que avui damunt estan plens d'aigua que al nostre pas ens emportem quedant ven xops.
Sortim a la pista de Vallcaneres i d'aquí cap al sender del Mas del Sargento per on baixem com a boixos!!!!
Arribem a la pista de Caro - Fredes i entrem al encreuament que passa per la Casa del Rei, com que no trobem a la Leti ni a la Corina tirem cap a Fredes on ens espera el cotxe en la roba sequeta i calenteta.
Pugem i pugem fins arribar a la pista que ve de Beseit per on tornem a arriba a Pinar Pla i agafem el tram del Gr que porta a Fredes un sender molt ràpid però avui perillos per la humitat de les roques huyyyy si arriba a venir Fermiteitor!!!!
Al final del sender ultima foto del matí.
A veure si trobeu a Hally Fabro, jejejeje
Ja als cotxes ens canviem la roba i a dinar al nostre Restaurant Ciclista -> Restaurant Marisol als Valentins.